El juliol de 2016, un grup de confraries, ajuntaments, empreses i entitats del litoral ebrenc ens vam asseure a la mateixa taula per constituir una associació que llavors gairebé ningú sabia pronunciar: un Grup d’Acció Local Pesquer. Deu anys després, el GALP Mar de l’Ebre és una eina que el territori reconeix, que la Generalitat i Brussel·les tenen en compte i que, sobretot, ha canviat coses concretes a les nostres set poblacions costaneres: l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Amposta, la Ràpita i Alcanar.
No partíem de zero, i és just dir-ho. El territori venia d’una experiència anterior, la de l’eix 4 del Fons Europeu de la Pesca, que va ser la primera vegada que Europa va posar diners a les nostres mans perquè decidíssim el desenvolupament de les zones de pesca. Va ser una etapa útil on vam aprendre molt. Quan es va obrir el nou període del FEMP vam tenir clar que no es tractava de repetir, sinó de superar i millorar l’experiència del FEP. I ho vam fer. A partir del 2016 el sector pesquer va assumir el lideratge: una associació pròpia, amb estatuts nostres, amb les confraries i els musclaires al capdavant i amb els ajuntaments i les empreses al costat, no al davant. Aquesta és la diferència que va néixer el juliol de 2016, i que avui es diu GALP Mar de l’Ebre.
Recordo bé l’escepticisme d’aquells primers mesos. Els pescadors ja teníem prou feina amb la mar, les normatives i els preus de llotja com per afegir-hi assemblees, estatuts i fons europeus. Però la idea de fons era senzilla i, a la llarga, s’ha demostrat encertada: que les decisions sobre com invertir els diners europeus destinats a les zones pesqueres les prengui la gent que hi viu. Ni un despatx a Barcelona, ni a Madrid, ni a Brussel·les. Nosaltres. Això és el desenvolupament local participatiu, i és el que hem defensat cada dia des d’aquell juliol.
Les xifres d’aquests deu anys parlen soles. Des de la primera convocatòria del 2018 fins avui, el GALP ha finançat 247 projectes amb prop de 3,4 milions d’euros d’ajuts públics, que han arrossegat una inversió privada i pública al territori molt superior. Només aquest 2026 hem rebut 65 sol·licituds, la xifra més alta de la nostra història, que demanaven prop de 2,4 milions d’euros per a una dotació de poc més de 624.000. Quatre euros demanats per cada euro disponible. Hi ha qui hi veuria un problema; jo hi veig la prova que el model funciona i que el territori s’ha cregut l’eina. Som, a més, el GALP amb més dotació de Catalunya, i això no és casualitat: és el reflex d’un territori extens, de baixa densitat i amb una dependència del mar que cap altra comarca catalana té.
Darrere de cada expedient hi ha una història. Confraries que han modernitzat les instal·lacions, restauradors que han apostat pel peix de proximitat, joves que han muntat empreses de nàutica o d’aqüicultura, ajuntaments que han recuperat patrimoni marítim. I un detall que em fa especialment content: gairebé la meitat dels sol·licitants dels darrers anys venien per primera vegada. El GALP no és un club tancat; és una porta oberta.
També hem après a mirar-nos al mirall. Ens hem dotat d’un codi ètic, d’un pla antifrau i d’un llindar propi de concentració d’ajuts entre membres de la Junta que ens obliguem a respectar i que fem públic. Quan gestiones diners de tots, la transparència no és una opció, és una condició.
Res d’això seria possible sense la Junta Directiva. Hi seuen musclaires i pescadors, empreses, ajuntaments i entitats socials, gent que en el dia a dia té interessos diferents i que a la taula del GALP ha après a decidir de manera coordinada, mirant el conjunt del litoral i no només el seu port o el seu municipi. Que una confraria voti a favor del projecte d’un restaurant, o que un ajuntament prioritzi la inversió d’una empresa d’aqüicultura d’un altre poble, no és habitual enlloc. Aquí passa cada any. Aquesta cultura de treballar plegats és, probablement, el patrimoni més valuós que hem construït en deu anys.
I vull reconèixer també la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat de Catalunya. Un GALP no funciona sol: necessita una administració que hi cregui, que tramiti les convocatòries amb rigor, que resolgui a temps i que acompanyi els beneficiaris quan un expedient es complica. Durant aquests deu anys hi hem trobat interlocució, exigència i suport, i la prova és que el nostre territori ha rebut la dotació més alta de Catalunya. La confiança es guanya amb resultats, però també cal algú disposat a donar-la. Ells ho han fet.
I aquí és on vull ser clar. El futur del model no està garantit. Es negocia ara el marc financer europeu 2028-2034, i hi ha el risc real que el desenvolupament local participatiu a les zones pesqueres quedi diluït o desaparegui. Els 44 grups d’Espanya, amb més de 1.200 entitats i 2.600 projectes al darrere, hem fet arribar una posició comuna a les institucions: l’Europa de la pesca no es pot construir d’esquena a les comunitats que la sostenen. Si el GALP ha estat útil aquests deu anys, ho ha estat perquè algú va decidir confiar en la gent d’aquí. Demanem que aquesta confiança es mantingui.
Gràcies a la Junta, a l’equip tècnic, als socis i sòcies i a cada persona que ha confiat un projecte a les nostres mans. Fa deu anys vam començar a remar. Encara no hem arribat, però anem en la bona direcció, i hi anem junts.
