El comissionat del Govern espanyol per al corredor del Mediterrani, Joan Calabuig, va reivindicar este dimecres, en un acte amb les cambres de comerç al Campus de la URV a Tortosa, l’enorme potencial transformador de l’economia que té la infraestructura ferroviària, que ha de permetre traure les mercaderies en tren cap a Europa, des d’Algesires fins a la frontera francesa, a partir del 2030. Això inclou el trajecte entre Tarragona i Castelló, on, per primera vegada en un tram de la xarxa ferroviària d’interès general, se substituirà completament un ample de via ibèric per un d’europeu (internacional o estàndard). Com va explicar Calabuig, ja fa temps que s’està treballant en tots els preparatius i els treballs previs, d’electrificació i d’adaptació d’instal·lacions de senyalització i telecomunicacions o d’ampliació de túnels, perquè el canvi de via pròpiament dit dure el mínim temps possible, atenent que, per a fer-lo efectiu, s’haurà de tallar totalment el trànsit ferroviari durant uns cinc mesos, entre l’abril i el setembre del 2027 segons l’última actualització de les previsions. Segons Calabuig, ja s’han fet assajos nocturns per a afinar amb el termini de la substitució de les vies i, en tot cas, no hi haurà tall fins que no estiga acabada la millora de la línia entre Sagunt, Terol i Saragossa, per a no dixar les mercaderies sense alternativa a la ruta pel litoral. Calabuig va exposar que hi han actualment més de 800 quilòmetres de corredor en obra permanent i va facilitar algunes xifres significatives, com ara que a Catalunya hi ha 992 milions d’euros en obres en licitació; 900 milions en treballs adjudicats i 1.500 en obres executades en relació a la columna vertebral del corredor mediterrani.
En la seua ponència, organitzada per la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, Calabuig va raonar que el nou corredor no és només mediterrani sinó un dels nou corredors transeuropeus que han d’integrar una xarxa que connecte Andalusia amb Ucraïna, incloent-hi els principals ports i àrees industrials, i reforce el mercat comú i el blinde davant d’incerteses i inclemències externes, socioeconòmiques o meteorològiques.
“Estem davant d’una transformació de dimensions històriques, que suposarà un canvi en l’àmbit econòmic i tecnològic i en les connexions de les Terres de l’Ebre amb el cor industrial d’Europa”, va proclamar el polític valencià. Estes millors connexions han d’afavorir la competitivitat de les empreses exportadores de sectors com l’agroalimentari, de l’embalatge o de la fusta a les Terres de l’Ebre, en reduir els costos del transport de mercaderies. Una reducció del transport per carretera que també ha d’impactar positivament, com se va enfocar durant la jornada, en la reducció de les emissions contaminants. El repte és passar del 4 % al 10 % del pes del transport ferroviari de mercaderies. La capacitat d’un tren equival a la de 30 o 40 camions.
El president de la Cambra de Tortosa, Francesc Faiges, qui va assenyalar la logística com la clau de la riquesa en l’actualitat, va reclamar que es contemple una estació de mercaderies al polígon Catalunya Sud, aprofitant el ramal ferroviari que ha de donar servei a Kronospan, i va reclamar que, ja que el territori no ha tingut mai una posició còmoda en relació a les infraestructures, ara s’aprofite esta oportunitat. Calabuig en va “prendre nota”.
“Quan competim amb altres regions productores del món, necessitem entregar els productes ràpid”, va expressar, al seu torn, el vicepresident de la Cambra de Reus, Juanjo Clua. El director del Campus Terres de l’Ebre, Xavier Farré, va constatar que el corredor mediterrani, a l’Estat espanyol, travessa les regions més poblades, més industrials, que generen més mercaderies i que exporten més. Això obri perspectives de creixement que Calabuig admet que poden obligar a ampliar la capacitat de l’eix ferroviari a 20 o 25 anys vista. No va abordar, però, l’opció de construir una nova plataforma ferroviària en paral·lel.
L’altra gran reivindicació de Joan Calabuig va ser política, en defensar el “compromís” de l’actual Govern espanyol amb el corredor mediterrani, en detriment del corredor per Saragossa i Canfranc projectat per anteriors governs, i va posar com a exemple l’acceleració de la inversió a partir del 2018.
