El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar dilluns, tres dies després del rebuig del Congrés als dos decrets d’habitatge, l’avançament de les eleccions generals al pròxim 29 de novembre. El no de Junts ha sigut la gota que ha fet vessar el got de la inestabilitat de l’executiu. El líder del PSOE ha plantejat que els comicis serviran per a dirimir si la ciutadania dona més força al progressisme per a aprofundir en les polítiques socials o si aposta per donar les regnes a la ultradreta, amb un hipotètic govern entre PP i VOX a l’horitzó.
L’avançament electoral ha fet caure diverses lleis i mesures que estaven en tramitació, com el Projecte de llei d’intel·ligència artificial o els mateixos decrets sobre habitatge, lloguers i desnonaments, tot i que l’executiu ha començat la precampanya tot just aprovant dos decrets alternatius, per a frenar els desnonaments i donar ajuts a la construcció, que tenen garantida la viabilitat perquè han de ser convalidats per la Diputació Permanent del Congrés, en què als partits de govern no els calen els vots de Junts per a tindre majoria.
L’anunci electoral també ha reactivat la maquinària dels partits a Catalunya i a les Terres de l’Ebre, regió que per primera vegada no ha tingut cap diputat al Congrés durant la legislatura sortint. D’entrada, la CUP ha de decidir encara si es presenta als comicis i Aliança Catalana ja ha dit que no ho farà. A Espanya, els partits a l’esquerra del PSOE presentaran el 17 d’octubre la marca Front Ampli, tot i que Podem demana unes primàries obertes els dies 14 i 15 com a requisit per a formar-ne part. En este context, referents dels partits amb més implantació orgànica a les Terres de l’Ebre avaluen la convocatòria, que més o menys tots celebren.
Les reaccions a la regió
Amb unes dretes espanyola i catalana que s’han tret la careta i han mostrat clarament a quins interessos servixen, no quedava altre remei que avançar les eleccions, perquè només una majoria progressista reforçada pot avançar en la defensa d’un model de societat que mire pels drets de la majoria. Junts ha dixat clar que és al costat de Vox i del PP, i que es necessiten els uns als altres per a alimentar la discòrdia i l’enfrontament entre territoris”, valora el senador socialista i primer secretari del PSC a les Terres de l’Ebre, Manel de la Vega, qui considera que les noves eleccions posen en joc “un model de societat” i reivindica el pla d’habitatge del socialisme a Catalunya amb el govern de Salvador Illa. També creu que estan en joc projectes territorials que han fet possible la col·laboració entre els governs estatal i autonòmic, com el futur tercer carril de l’autopista, la millora del servei ferroviari a partir de la implantació l’any que ve de l’ample europeu o la reforma del Parador de Turisme de Tortosa.
L’altre parlamentari ebrenc a Madrid, el senador republicà Jordi Gaseni, declara que els republicans estan “preparats per a defensar Catalunya i l’Ebre”, per a ser “la veu de l’Ebre allà on se prenen decisions mentre Catalunya no tinga plena sobirania” i per a fer “tot el possible per a millorar la vida de la gent: el centre de les decisions no han de ser els càlculs electorals sinó com facilitar que la gent puga pagar el lloguer o la hipoteca, que els trens funcionen o les escoles tingues recursos”. Gaseni reclama inversió al Delta com a la mànega del Mar Menor i ajuts al sector primari “per a combatre la pujada del preu del petroli, mentre Repsol se repartix 2.200 milions d’euros en beneficis del primer semestre”. També considera determinants els objectius de donar més força al català a Europa i “tancar la reforma del finançament i l’amnistia”. Tot just dimarts, el Tribunal Constitucional va ordenar al Suprem que amnistie també el delicte de malversació, i obri així definitivament la porta al retorn del president Puigdemont i a l’habilitació política dels líders processats fa nou anys.
El president del PP a Tortosa i nou referent del partit a les Terres de l’Ebre, Joan Arias, celebra l’“oportunitat” de passar pàgina d’uns “anys molt durs i amb qualitat democràtica escassa”, en què les institucions “han quedat bastant desacreditades”. Arias, que retreu al Govern sortint la “corrupció” i la seua “dependència de partits amb interessos molt diversos”, defensa que el PP té un projecte d’“estabilitat i seguretat jurídica” per a Espanya i que les Terres de l’Ebre han de millorar les seues infraestructures i la seua connectivitat —afegix l’autovia A-7 al tercer carril de l’AP-7— i, com a conseqüència, la seua competitivitat. Creu que al territori li calen noves i més oportunitats “per als jóvens, les empreses, els agricultors i els autònoms”.
Al seu torn, Felip Monclús, president de la vegueria de les Terres de l’Ebre de Junts, celebra també la convocatòria i crida els catalans a “adonar-se que els retards dels regionals de Renfe i l’AP7 col·lapsada són tasques que Sánchez no ha millorat en els darrers vuit anys”. “A més, els impostos molt alts a la classe mitjana i treballadora i la inflació disparada estan empobrint molt els catalans”, afegix. Retreu al Govern espanyol que durant vuit anys s’haja “desentès” dels problemes “greus” en inseguretat i habitatge i ara busque “crear una cortina de fum per a tapar” les crisis a Ceuta o els casos de la plaça laboral del germà de Sánchez o de les joies de Zapatero. “Volem que els catalans parlen i ens juguem el futur d’una generació”, conclou.
En les eleccions estatals del juliol del 2023, els sis diputats per la circumscripció de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona es van repartir d’esta manera: dos per al PSC-PSOE, i un per a ERC, el PP, Junts i Sumar.
