En el marc del 50 aniversari d’APASA (Associació de famílies de persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament), este dissabte visitarà les instal·lacions de l’entitat a Amposta el conseller de Drets Socials, Raül Moreno. El setmanari l’ebre parla amb el director general d’APASA, que acumula 34 anys de dedicació a l’associació.
Com van ser els inicis d’APASA, vist en perspectiva, i quina ha sigut la seua evolució?
Actualment, l’àmbit són les Terres de l’Ebre. Als inicis, va ser Amposta i la comarca del Montsià. El lema dels “50 anys creixent junts” fa referència a tot el territori, on l’any 1976 la nostra va ser la primera associació de famílies. Era un model d’associació que es manté vigent: famílies, Ajuntament d’Amposta com a administració i societat civil, en aquell moment vinculada a l’Església. Buscava donar resposta a les famílies d’una forma assistencial molt bàsica, per a poder “col·locar” els afectats. Després, a mesura que ha evolucionat la societat, l’entitat s’ha professionalitzat i ha anat creant serveis adaptant-los individualment a cada persona i la seua família. Tal com ha crescut el territori, han anat creixent les demandes i les necessitats.
I com és esta atenció més integral o més holística?
És una atenció a nivell educatiu, social, sanitari o de drets de les persones. Tenim una comissió de reflexió ètica, una comissió de sexoafectivitat. Temes que abans eren tabú, ara ja no ho són. Estem defensant la inclusió i la dignitat d’estes persones i treballant de la mà amb l’Hospital d’Amposta o amb el Verge de la Cinta de Tortosa en aspectes sanitaris. Promovem l’atenció social domiciliària o el lleure. Som pioners amb l’esport per a discapacitats com a eina inclusiva, amb el Club Esportiu l’Àngel. Som l’única entitat amb un programa de conciliació familiar perquè els pares o cuidadors familiars puguen sortir a sopar.
Quin és el punt d’inflexió a l’hora de posar al centre els drets d’estes persones discapacitades?
Un pas decisiu va ser l’any 1992, quan se va crear la Residència Íbera. Això va portar nous professionals i nous tècnics i es va començar a caminar cap aquí, però en els últims anys hem accelerat, amb una perspectiva de futur que passa per la igualtat, el feminisme, la sexoafectivitat. S’ha anat treballant amb les famílies i amb les persones ateses per a arribar a una normalització. Fa 10 anys era impensable poder organitzar unes jornades sobre sexoafectivitat. Inclusió és alguna cosa més del que es parlava fa un temps. Hi entren en joc els drets de les persones. Passem de parlar d’un grau d’incapacitació a un nivell de suport.
Com s’ha professionalitzat APASA durant este temps?
Al principi es fonamentava més en un voluntariat, a través de les mateixes famílies i de gent amb experiència però sense formació. Poc a poc hi ha hagut una professionalització per una qüestió de normativa, però nosaltres a banda tenim un Pla de formació propi. Estem en un reciclatge continu, a nivell de trastorns i patologies però també ara amb les noves tecnologies i la IA o amb l’evolució de la metodologia d’estimulació multisensorial Snoezelen, que vam ser els primers a introduir a Catalunya.
De quins recursos disposa l’entitat actualment?
Atenem les persones afectades des dels 4 anys fins a l’etapa final de les seues vides. Tenim una escola d’educació especial i quan les persones acaben l’etapa escolar, en funció de les seues característiques van a un centre d’atenció especialitzat, un espai diürn per a gent amb moltes necessitats. En este àmbit, properament obrirem un servei nou amb 24 places que serà únic al territori. També oferim un servei de teràpia ocupacional, per a gent amb més nivell d’autonomia. I després tenim els serveis residencials: la Residència Íbera per a gent amb un suport generalitzat o de complexitat i dos llars residència per a persones que no necessiten tant de suport. Tenim el club esportiu i la primera unitat d’envelliment que es va crear a les Terres de l’Ebre, per a persones que estan en un procés degeneratiu. A banda, tenim els diferents programes i comissions. Hi ha una comissió específica per a tots els professionals que fan activitats Snoezelen.
El paper de les famílies sempre haurà sigut determinant. Quina evolució ha tingut això?
Les famílies per a nosaltres són un pilar bàsic, per això continuem sent una associació de famílies. La nostra missió és donar resposta a les necessitats de les persones que atenem, però també del seu entorn familiar. És fonamental, si volem atendre al cent per cent la persona, atendre la seua família. Tenim una escola de pares i mares en què els oferim cicles formatius a partir de les necessitats o les angoixes que ens plantegen: el futur dels seus fills, com atendre alguns trastorns a casa, com fer un testament.
La visió de les famílies també ha progressat, des d’una posició més resignada a una de més batalladora?
Durant estos 50 anys, un dels aspectes que ha evolucionat més és la visibilitat dels afectats. Fins no fa gaire, encara hi havia persones amb discapacitat intel·lectual a casa, sense escolaritzar ni estar registrades als serveis socials. Entre cometes, no existien. Això ha canviat. A més a més, estem en un territori on la gent és molt facilitadora de la inclusió i de la normalització. Tots coneixem una persona amb discapacitat i ens hi referim pel seu nom. APASA té convenis amb escoles convencionals del territori per a poder fer activitats compartides des de petits, per a fomentar la inclusió. Els mitjans de comunicació també han sigut importants a l’hora de donar visibilitat.
Quins reptes de futur té APASA?
Els més imminents són l’obertura del nou centre d’atenció especialitzat a Amposta i les terceres jornades de sexoafectivitat, que farem el 19 de novembre. A més a més, puc anunciar que el novembre del 2027, aquí a les Terres de l’Ebre, APASA organitzarà les jornades internacionals i estatals Snoezelen, després d’haver sigut dessignats a Filadèlfia. Estos 50 anys no hem caminat sols, sinó que ho hem fet gràcies a l’esforç de professionals molt implicats, les famílies i la societat civil. Tenim projectes, però són costosos i els hem de desplegar del bracet de l’Administració, perquè som una entitat sense afany de lucre.
Quina és la magnitud d’APASA avui i com se finança?
Tenim una cinquantena de professionals per a atendre unes 200 persones a través dels diferents serveis. Ens financem en un 90 % amb la concertació de places amb l’Administració i a través de subvencions.
