Amposta celebrarà del 26 al 28 de novembre la tercera edició de la Nit de les Religions, una iniciativa que vol donar visibilitat a la diversitat religiosa de la ciutat i afavorir el coneixement mutu, el diàleg i la convivència entre les diferents comunitats. La proposta, impulsada per l’Ajuntament d’Amposta amb la col·laboració de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat i l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR), creix enguany tant en activitats com en comunitats participants.
L’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, destaca que la diversitat de la ciutat és “polifacètica” i que una de les seues expressions és la religiosa. En este sentit, defensa la importància de treballar la diversitat religiosa des de l’administració local laica, ja que les confessions religioses “generen comunitat” i contribuïxen a crear vincles dins la societat. Tomàs ha remarcat que la iniciativa evita que les diferents confessions se convertisquen en espais “impermeables o hermètics”.
Una de les principals novetats d’esta edició serà la incorporació de la 23a Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, amb la projecció de la pel·lícula documental Hospital de campanya a la sala del Museu d’Amposta, el divendres 27 a les 18 h. La sessió anirà acompanyada d’un cinefòrum en què participaran tres entitats locals: una pastoral que desenvolupa tasques als centres penitenciaris; l’Església El Pont, vinculada a l’acompanyament de persones amb problemes de drogodependència i que ha adquirit l’antiga Metro al polígon de les Tosses per a transformar-la en un nou centre de culte i activitats, i la comunitat sikh, que presentarà les seues iniciatives de compromís social.
En total, vuit tradicions religioses se donaran a conèixer als seus respectius centres i, en el cas de les comunitats que no disposen d’un espai propi, al Casal Cívic Ruiz Salgado. La participació inclou representacions de les comunitats catòlica, evangèliques, musulmanes, ortodoxes i de l’Església Evangèlica de Filadèlfia, que permetrà apropar també la relació entre la tradició evangèlica i el poble gitano. La Nit de les Religions a Amposta —també es fa a Barcelona i a altres municipis catalans, cap a les Terres de l’Ebre— “va creixent també en el vincle entre les comunitats”, celebra Arnau Oliveres, d’AUDIR, que confia que la iniciativa contribuïsca a fer que la gent dixe d’opinar i relacionar-se “des dels prejudicis”.
Oliveres expressa que el concepte de nit fa referència a “misteri, descoberta, por”, espiritualitat en última instància, viscuda d’una manera diversa però en resposta a les mateixes preguntes transcendentals. “Hem de respectar les altres religions que també busquen respostes a les mateixes preguntes que ens fem nosaltres, a l’existència i la felicitat, i col·laborar amb elles per a defensar la pau i la justícia”, reflexiona Mercè Masip, delegada d’afers interreligiosos del bisbat de Tortosa i representant de la comunitat catòlica d’Amposta juntament amb el seu marit, Manel Espanya, delegat d’Ecumenisme del bisbat de Tortosa. “La primera vegada que vaig anar a una mesquita em va impactar, positivament, la quantitat de gent i l’acolliment”, admet Espanya, que valora l’aportació del catolicisme a l’esperit de la Nit de les Religions: “Tenim un missatge molt potent perquè Jesús ens va dir que estimem Déu i els altres com a nosaltres mateixos”. Analitza que les Terres de l’Ebre són un territori amb molta immigració procedent de Sud-amèrica o el Magreb. “Són els polítics els que han de dir per què ha entrat tanta gent, la nostra tasca és acollir: Càritas s’entrega a la gent de fora”, destaca. Des de la representació catòlica, valoren també que la Nit de les Religions fixa ponts de comunicació que després permetran “prendre iniciatives conjuntes” entre les diferents comunitats.
A Amposta hi ha tres parròquies catòliques i només dos mossens. Masip i Espanya admeten que hi ha pocs practicants en comparació a Tortosa, i si bé el catolicisme continua sent la religió hegemònica, l’Islam trau el cap amb més de 2.000 musulmans d’Amposta i els voltants que visiten amb més o menys regularitat la mesquita ampostina, segons quantifica Abdellah Akrough, membre de la junta de la Comunitat Islàmica d’Amposta. Akrough va nàixer al Marroc fa 39 anys i va vindre a Amposta per a estudiar cinquè de primària. La seua filla i la seua dona van nàixer a Amposta i ell pensa i parla en català del Montsià.
“A l’Alcorà Déu diu que ens han fet pobles i comunitats per a conèixer-nos, conviure i ajudar-nos. L’Islam naix a la península Aràbiga i ja existia el cristianisme i el judaisme, amb les quals ha conviscut arreu. L’Islam obliga a respectar el veí, tinga la religió que tinga, i convida a treballar en tot allò que siga bo per a la comunitat”, reivindica Akrough, que qualifica de “bona” la convivència a la capital del Montsià, però reconeix que no diria la veritat si negués que hi ha problemes i brots de racisme. “Tots tenim algun veí musulmà, però no ens acabem de conèixer mai. Ens quedem en allò dolent que escoltem” als mitjans o a les xarxes “en lloc de conèixer aquella comunitat a través de qui tinc al davant, de l’experiència pròpia”, argumenta este ampostí en tota regla: “Jo he estudiat aquí, els meus amics són d’aquí, treballo aquí, i encara de tant en tant me diuen que me’n vaja al meu país. Quin és el meu país?”. Malgrat tot, conclou que “la convivència és possible”, i valora la Nit de les Religions com una palanca per a fer-ho viable: “És una bona oportunitat”. I encara més en un context preelectoral en què alguns partits polítics, com VOX, assenyalen directament el col·lectiu islàmic. “Som víctimes d’oportunistes que volen guanyar vots atacant l’immigrant i el diferent”, lamenta.
confessions poc conegudes Hi participen altres confessions menys conegudes al territori, però no menys importants arreu del món. Un exemple és el sikhisme, amb uns 25 milions de fidels: un sistema filosòfic religiós monoteista basat en els ensenyaments del guru Nanak Dev Ji i deu gurus sikhs del Panjab del segle XV. El Panjab és un estat del nord-oest de l’Índia, a la frontera amb el Pakistan. El representant a Amposta és Rahul Singh, que, com Akrough, també parla un tortosí del Delta molt natural i fluid. Singh va nàixer a Ferozepur, al Panjab, i va arribar a Amposta el 2013.
“El sikhisme ens ha educat en la igualtat de les persones, independentment del sexe i de la raça o de si són riques o pobres. Ens ensenyen des de sempre que s’ha d’ajudar el pobre. A les nostres esglésies, si algú hi vol anar a menjar o a dormir, ningú li cobrarà res”, convida Singh,


