HomeSalutEls Alfacs i la covid, els capítols més durs

Els Alfacs i la covid, els capítols més durs

Les grans emergències han posat a prova la capacitat de resposta de l’hospital de Tortosa en moments diferents

L’Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta ha viscut, durant els seus 50 anys, diferents episodis que han posat a prova la capacitat de resposta dels seus professionals. Entre els moments més significatius destaquen dos emergències separades per més de quatre dècades: l’accident del càmping dels Alfacs, el 1978, i la pandèmia de la covid-19, a partir del 2020.

L’11 de juliol de 1978, quan feia només dos anys que l’hospital havia obert les portes, l’explosió d’un camió cisterna carregat de propilè al costat del càmping dels Alfacs va provocar una de les tragèdies més greus de la història recent de les Terres de l’Ebre. Roc Salvadó, aleshores zelador del centre, acabava d’incorporar-se al torn de tarda a la porta d’urgències quan van començar a arribar els primers ferits; primer en vehicles particulars de persones que havien presenciat el desastre i que traslladaven les víctimes com podien. Després van arribar les ambulàncies, mentre el personal de l’hospital encara desconeixia la magnitud del que havia passat.

L’allau de ferits va obligar a reorganitzar ràpidament les urgències. Els zeladors van baixar els llits disponibles de les plantes per a poder atendre les víctimes. “La imatge que a mi se’m va quedar va ser tot el que eren els passadissos d’urgències plens de llits amb persones cremades”, explica Salvadó quan recorda aquella escena “dantesca”.

L’accident va mobilitzar tot l’hospital. Professionals que estaven fora del seu horari laboral van acudir voluntàriament al centre, mentre s’organitzaven els trasllats dels pacients més greus. Fins i tot se va improvisar un espai perquè els helicòpters poguessen aterrar davant de l’actual zona de consultes externes, quan no existia cap heliport.

Malgrat la duresa de les imàtgens, Salvadó assegura que durant aquelles hores no hi havia temps per a assimilar la tragèdia. “En aquell moment, el que ens movia no era pensar que era una gran tragèdia, sinó atendre els malalts”, afirma. L’impacte emocional arribaria després, quan l’activitat se va normalitzar i els professionals van començar a prendre consciència del que havien viscut. Per a Salvadó, aquella va ser “una prova de foc” que va demostrar la capacitat de resposta d’un hospital encara molt jove.

Incertesa i por

Més de quaranta anys després, el centre tornaria a afrontar una situació excepcional. La pandèmia de la covid-19 va representar un repte sanitari sostingut en el temps, marcat pel desconeixement de la malaltia, els canvis constants de protocols i la pressió assistencial.
Àngels Piñol, supervisora de la Unitat de Medicina Intensiva durant la pandèmia, recorda especialment la incertesa inicial. “No sabíem a on anàvem ni què passaria”, explica. La primera onada va tindre una incidència relativament limitada al centre, fet que va permetre preparar material de protecció, respiradors i altres recursos per a afrontar els mesos següents.

La situació es va complicar durant la segona onada. La unitat de crítics va haver d’ampliar-se progressivament i ocupar espais com els paritoris, que es van traslladar a la Clínica Terres de l’Ebre, i la zona de reanimació.

L’esforç dels professionals va ser determinant. “Tothom estava entregadíssim”, recorda Piñol, que destaca els oferiments constants dels companys per a cobrir torns i reforçar els equips. Però aquella dedicació també comportava un desgast físic i emocional. La supervisora recorda les marques de les mascaretes i les ulleres a la cara dels sanitaris, les llargues jornades i la por que el personal pogués contagiar les seues famílies. “Era el moment en què et ficaves a la dutxa i que aprofitaves per a plorar”, confessa Piñol. A la pressió assistencial s’hi afegia el patiment dels pacients que no podien rebre visites.
El suport ciutadà, amb els aplaudiments i les aportacions de particulars i empreses, va ajudar a sostindre els equips. Assegura que tothom es va bolcar. Tot i això, Piñol considera la pandèmia “l’experiència més dura” de la seua vida laboral.

Els Alfacs i la covid han dixat una empremta profunda en la memòria de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Dos episodis que, dins dels seus cinquanta anys d’història, evidencien com, davant de les emergències més difícils, el compromís dels professionals ha sigut un dels principals pilars del centre.

David Benito
David Benito
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

Últimes notícies