La llibreta del Dr. Gras

Aquesta setmana he tingut la sort de poder veure el documental «La llibreta del Dr. Gras», exactament a l’institut- escola 3 d’abril, gràcies a la iniciativa de la professora d’aquest centre, Montse Llorens. El rodatge està fet pels periodistes ebrencs Júlia Albacar, Andreu Prunera i Domingo Barreda. La realització tracta sobre l’exhumació de fosses comunes des del punt de vista de tots els implicats: néts, fills, arqueòlegs, historiadors, gestors públics, etc. Cadascú d’ells tracta el tema des d’un punt de vista diferencial. Uns des del factor sentimental, altres des de la reparació històrica, altres des de la dignificació d’aquells que varen perdre la vida en una guerra injusta.

El cert és que el documental dels periodistes ebrencs «la llibreta del Dr. Gras» és uns d’aquells reportatges recomanables i que hauria de ser vist per tothom. No només per conèixer l’estat de l’obertura de fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista a Catalunya, sinó també per conscienciar a la població del drama que va comportar aquella guerra i en particular a les nostres terres, la que va ser la batalla més cruenta de tot aquell conflicte militar: La Batalla de l’Ebre.

Les conseqüències d’aquella maleïda batalla fou la mort de més 30 mil soldats, dels quals, milers d’ells avui en dia encara estan desapareguts i molts enterrats en fosses comunes. Fosses com la que es va localitzar al Mas de Santa Magdalena a Móra d’Ebre. Fossa que actualment és la més gran que s’ha trobat a Catalunya, amb un total de 177 cossos de soldats enterrats.
Recordar que el Mas de Santa Magdalena fou habilitat com a hospital de campanya i on va estar destinat per les tropes republicanes, el Dr. Gras, concretament al XV Cos. Allí, durant el temps que va estar destinat atengué i practicà les primeres cures als soldats ferits en el front de batalla de l’Ebre, portant un control de l’evolució dels malalts que anotava a la seva llibreta.

Per cert, avui en dia a Catalunya hi ha 887 fosses geolocalitzades i documentades, on una gran majoria es troben situades a les nostres terres. Els durs combats duts a terme durant cent quinze dies d’aquell any 1938 va inundar les comarques ebrenques de fosses de soldats morts. És, per tant, molt important la tasca de conscienciació que fa el documental «La llibreta del Dr. Gras» cara la societat ebrenca i catalana.

Per altra banda, no hem d’oblidar la importància d’identificació genètica dels cossos exhumats, però també la identificació de mostres d’ADN dels familiars descendents de desapareguts durant aquell confrontament, per tal de facilitar la identificació i ser retornats als seus familiars.
El fet és que gràcies al programa d’Identificació Genètica del Departament de Justícia i de la llibreta del Dr. Gras, dos cossos de soldats que estaven enterrats al Mas de Sta. Magdalena, s’han pogut identificar i entregar les seves restes als seus descendents i d’aquesta manera han pogut tancar el dol dignament després de vuitanta-quatre anys d’espera.

Per acabar, felicitar als periodistes ebrencs per la seva gran tasca de divulgació i conscienciació feta gràcies al seu reportatge, però també per la seva qualitat. I, recomanar als lectors que no hagin vist el documental que quan tinguin una oportunitat el mirin, realment no els decebrà.