Com anàvem dient ahir…… Aquestes paraules que s’atribueixen a Frai Luis de Leon quan va tornar a la seva càtedra després d’un llarg període sense poder donar classes a la universitat, potser les utilitzaré dintre d’un temps passats els temps actuals.
Deixeu-me dir per començar que si esperen trobar en estes línies l’entrellat la situació del que ha passat al PSC de Tortosa, no ho trobaran. El que és evident la decisió pressa des de la direcció de la Federació de l’Ebre i executada per la Direcció Nacional del PSC el dilluns 24 de juliol, de constituir una gestora al PSC de Tortosa te dues cares molt visibles, Enric Roig i Joan Sabaté, però al darrere seu hi ha tota una executiva, un equip, i una agrupació que ha treballat fins al darrer dia, concretament el 23 de juliol a totes i cadascuna de les meses electorals, i aquí és on em trobo jo.
En el meu carnet del PSC la data que hi figura és del maig de l’any 2000, aquell dia en un sopar a la nau del parc de Tortosa, el president Maragall ens va fer l’entrega del carnet a tots els nouvinguts a l’agrupació, un acte entranyable. Des d’aquell dia vaig passar a ser un militant actiu, però els meus sentiments i les meues idees d’esquerra es remunten a quan tinc ús de raó, sempre amb un objectiu a la vista treballar per un futur millor, i treballar per un futur millor per la meua ciutat, Tortosa.
Abusant de la seva confiança, recordo a l’amic Toni Sabaté, quan deia “buscant en el rebost de la memòria…” doncs això, buscant en el meu rebost de la memòria el primer que em ve al cap, era quan sent un marrec de vuit anys, aquell 23 d’octubre de l’any 1977, esperant davant del televisor la sortida al balcó del Palau de la Generalitat de Josep Tarradellas, i les seves paraules “Ja sóc aquí”, sense cap mena de dubte una fita per a la nostra llibertat i la nostra democràcia.
El meu primer acte polític, un primer de maig, no recordo l’any però no havíem arribat a l’any 80, al parc de l’escorxador (el parquet, li dèiem) on després dels parlaments sindicalistes, i l’esmorzar de rigor, van actuar de forma reivindicativa, Quico Pi de la Serra i Pere Tapies. Ara ja no els sabria dir quants cops he participat en la manifestació del primer de maig.
L’assistència al meu primer míting a Paüls, vés per on era un míting de Convergència, on la figura invitada era l’alcalde de Tortosa Vicent Beguer, a l’any 1982, poc abans d’un dels dies més emotius de la meua vida el 28 d’octubre de 1982 amb la victòria del PSOE a les eleccions generals.
La primera vegada que vaig votar el 10 de juny de 1987 a les eleccions municipals, vaig votar la candidatura del PSC encapçalada per Joan Chavarria.
I podria explicar mil i una anècdotes que trobo al rebost de la memòria, però el meu pas definitiu per fer política activa va ser l’any 1992,per la denúncia d’un abocador il·legal de vehicles darrere de l’escorxador a l’hort de Figueres de Remolins. Vaig començar a recollir signatures entre els veïns per fer-les arribar al consistori, vaig adreçar-me a l’associació de veïns del barri, amb el senyor Folqué al capdavant i vaig obtenir el seu suport, i vaig presentar una instància a l’Ajuntament dirigida a l’alcalde Vicent Beguer, amb la queixa del que estava passant i les seues signatures. Vaig deixar fotocòpies en un despatx del segon pis, on la premsa passava a recollir la informació de l’Ajuntament, i vaig anar personalment a deixar còpies a algun mitjà de comunicació. Encara recordo com tremolava quan als estudis d’Antena 3 a la plaça d’Alfons XII,Ximo Rambla i Pilar Rodríguez, em van entrevistar per saber el com, el quan i el perquè. I l’estima que a un jove com jo, ells li van transmetre, posteriorment Tortosa Televisió també en va fer ressò i em van entrevistar, i a l’Ebre Informes, i La Veu del Baix Ebre , i segurament que algun mitjà més. Vaig rebre resposta del consistori i posteriorment l’abocador va desaparèixer i l’espai va ser netejat.
I si, és aquí és quan faig el pas definitiu, vaig entrar a formar part de l’Associació de Veïns Pintor Casanova de Remolins, la comissió de Festes del barri, i ja no vaig parar de manera activa treballant per Tortosa, fins i tot amb l’honor de poder representar a la ciutadania des del ple de l’ajuntament durant el mandant 2007-2011 com a regidor.
Va ser a partir de la meva activitat a l’associacionisme veïnal, quan vaig conèixer a les tres persones que anys més tard m’apadrinarien per formar part d’un partit polític: Joan Sabaté, José Martín i Mariano Borràs. Em seria impossible nomenar a totes les persones a les quals he d’estar agraït per la feina que he fet, a banda dels meus padrins que acabo de citar, i per descomptat la meua parella Mònica, sense ella i el seu suport i la seua infinita paciència, mai hagués pogut tirar endavant. I sé que seré injust perquè em deixaré a molta gent, però he de recordar a Victoria Campos, Dolors López, Cristina Bel, Toni Sabaté i per descomptat Enric Roig, segur que sense ells i elles jo no hauria pogut fer la feina que he fet, ni treballar el que he treballat per la meua ciutat per Tortosa.
Ara toca plega veles, de manera injusta, però és així, són més de trenta anys que d’una manera o d’una altra, he estat present o almenys ho he intentat. Més de vint-i-tres anys com a militant actiu del PSC, ara seré un militant de base, no sé si tornaré a la primera línia de foc, a treballar entre bambolines, o vés a saber, però el que no podrà treure’m ningú és el meu esperit socialista i d’esquerres, perquè com deia Josep Subirats Piñana, “ni en els moments més durs ens podran prendre els nostres ideals”.
Com anàvem dient ahir…..
