Les festes dels pobles acaben i, amb elles, donem per tancat un estiu més. Uns mesos que, tot i la feina, es caracteritzen pels viatges, pel descans, pel menjar bé, la platja… Al final, en el fons tots -o la majoria- anhelem l’anomenada ‘rutina’. En aquest sentit, a pesar de la nostàlgia que sentirem, el mes de setembre sempre és benvingut i, de sobte, ja el tenim aquí.
Els xiquets i xiquetes han tornat a l’escola, els que estudiem fora hem marxat de casa i els que no tenen aquesta ‘sort’ han tornat als seus respectius llocs de treball. En certa manera, també comença un nou ‘curs’, fins i tot, per als qui no tenen aquestes vacances més prolongades a l’estiu. La rutina de què estem parlant implica despeses i activitats que durant les vacances no acostumem a fer. Els pares inscriuen els fills a algun esport, a música, a aprendre anglès o a alguna activitat que els progenitors tenen com a frustració… Els més grans ens apuntem al gimnàs o a la piscina, busquem complaença en activitats culturals o, simplement, emplenem les hores lliures amb aficions que ens motiven.
A les converses amb amics, ens diem aquella frase de “vull tornar a menjar bé”. Què vol dir bé? Ni nosaltres mateixos ho sabem. En realitat el que volem dir és “a veure com em trac del damunt aquests quilets de més que m’he posat a l’estiu”. Alguns tenen la capacitat de fer aquest acte d’un dia per a l’altre i de forma molt disciplinada. D’altres, ens movem més en l’àmbit de l’arbitrarietat: igual fem una seguida de menjars com amanides, purés i peix com de tant en tant ens obsequiem amb una pizza, una hamburguesa carregada de salsa o unes patates braves.
Enyorarem les vacances, estar al sol panxa enlaire i no fer res. I als que no ens agrada matinar maleirem el despertador cada matí. Però d’aquesta manera aniran passant les setmanes i anirem restant els dies que queden perquè torni a arribar l’estiu. Mentre no arriba, de moment i per sort, encara ens queda una mica d’il·lusió de tornar a començar.
Així doncs, bentornat siguis, setembre.
