HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catA l’Entorn d’Aprenentatge del Canigó

A l’Entorn d’Aprenentatge del Canigó

Un total de 49 alumnes de 4t d’ES0 de l’Institut Dertosa varen prendre part per segon any consecutiu a l’Entorn d’Aprenentatge del Canigó a Prada de Conflent, a la Catalunya del Nord. Es tracta d’una activitat educativa i didàctica que va permetre’ls reviure de primera mà les passes dels centenars de milers de refugiats republicans que varen haver d’emprendre el dur camí de l’expatriació al febrer de 1939.

El mateix web del projecte ens n’introdueix el format i els objectius: l’Entorn d’Aprenentatge del Canigó és una proposta pedagògica que neix amb l’objectiu d’apropar els estudiants de darrer cicle de primària, secundària i batxillerat dels Països Catalans al patrimoni cultural i natural de la Catalunya Nord. Situat a Prada a la comarca del Conflent, a l’Alberg Pau Casals – Canigó, seu permanent de la Universitat Catalana d’Estiu, l’EdA del Canigó ofereix als estudiants la possibilitat de realitzar estades didàctiques per a descobrir el bressol de la cultura catalana. Cultura, natura, paisatge i llengua s’uneixen per esborrar fronteres i celebrar els valors universals que des de l’Abat Oliba fins a Pau Casals van impregnar aquestes contrades.

L’activitat s’endega al poble de la Vajol, en el qual dos responsables del projecte educatiu, en Víctor (de l’Alt Empordà) i en Felip (del Conflent), situen l’alumnat just a l’espai que separa els dos estats. La metàfora de la ratlla queda ben palesa en el famós poema ‘Corrandes d’exili’, de Joan Oliver, Pere Quart: i abans de passar la ratlla/ m’ajec i beso la terra/ i l’acarono amb l’espatlla. Allí va fer-se la deguda remembrança del president català i del lehendakari basc, Lluís Companys i José Antonio Aguirre, que varen creuar “la ratlla” que els portava a la ruta incògnita en un dels moments més tràgics de la nostra història contemporània. Singularment, un aspecte important del trajecte és la incorporació d’una maleta que simbolitza el lleuger equipatge que portaven els centenars de milers de refugiats republicans que havien de deixar el país sota unes condicions francament lamentables.

La segona aturada era la platja d’Argelers de la Marenda, en la qual va instaurar-se un camp de concentració com a rebuda terrible de la suposada República de la liberté, l’egalité i la fraternité. Justament davant del monument d’homenatge a les persones que varen sofrir-hi reclusió, va haver-hi una concentració de 540 alumnes de l’Alt Empordà i de l’Institut Dertosa, que varen recitar uns poemes i varen fer cinc cèntims de les experiències viscudes durant el dia. També van prendre la paraules membres de l’associació FFREEE, fills de refugiats republicans que van instal·lar-se al Rosselló i al Vallespir, així com Antoni Parra, alcalde d’Argelers, que va fer un emotiu parlament en què va deixar palès el fet que als ciutadans d’Argelers els costa molt assumir aquesta part de la història, en què la República francesa va tractar molt malament els refugiats republicans que havien travessat els Pirineus. L’estada nocturna a l’alberg Pau Casals de Prada donava pas a una reflexió sobre les moltes vivències viscudes.

La segona jornada començava a l’ermita de Sant Miquel de Cuixà, bressol de la lluita antifranquista on varen refugiar-se centenars de persones durant dècades. Allí es va crear durant molts anys un espai de debat i d’opinió on tothom era benvingut, a la vegada que varen forjar-se alguns projectes periodístics i literaris de resistència. Seguidament es fa una visita pertinent a la tomba de Pompeu Fabra al cementiri de Prada. No es pot entendre l’exili català sense la seua figura imponent, un dels més grans intel·lectuals catalans del segle XX.

La tercera jornada els obria les portes del Castell de Cotlliure, on va instaurar-se una presó de presons, destinada a reclusos del camp de concentració amb ideari polític que els capitosts de la República francesa consideraven com a perillós. Allí van viure tota mena de vexacions durant més d’un any. Una altra obligada visita a la tomba del poeta andalús Antonio Machado, els situava davant del drama de la mort fora de casa i lleuger d’equipatge, com ens remembra els mateixos versos del poeta: Y cuando llegue el día del último viaje, y esté al partir la nave que nunca ha de tornar, me encontraréis a bordo ligero de equipaje, casi desnudo, como los hijos de la mar.

Finalment, la Maternitat d’Elna els ensenyava un indret d’esperança, on varen veure la llum 595 xiquets i xiquetes, les mares dels quals estaven internades al camp d’Argelers. La tasca humanitària feta per la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz queda retratada en un edifici emblemàtic en què l’alumnat veu una mica d’humanitat davant de tanta crueltat.

Ens hem de felicitar de l’existència d’aquests projectes educatius del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, que permeten apropar a l’alumnat fets històrics de gran relleu.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 62 = 70

Últimes notícies