L’altre dia vaig assistir a la presentació de la memòria de l’activitat assistencial, docent i de recerca, d’un servei quirúrgic. Va ser una exposició modèlica.
Es tractava de la memòria del servei de Cirurgia Maxil·lofacial de l’Hospital Joan XXIII. Celebrava els seus primers 30 anys de vida. Va començar amb un record simpàtic d’agraïment a les persones que han format part del servei. Va seguir amb un rendiment de comptes de l’activitat assistencial, docent i de recerca i va tancar amb l’exposició del projecte de futur.
Aquesta especialitat quirúrgica lligada a Joan XXII està donant servei als ciutadans de la província de Tarragona i ho fa des de diferents hospitals de les dues regions sanitàries, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Concretament, des de l’Hospital Verge de la Cinta, l’Hospital Sant Joan de Reus, la Xarxa Santa Tecla, l’Hospital de Vendrell i l’Hospital Joan XXIII.
No me’n puc estar, de comentar aquest fet, per la seva bondat i perquè és un exemple que clarifica què vol dir un hospital de referència, centrat en el servei a la gent. Posa de manifest com l’alineació i conjuminació d’un excel·lent lideratge clínic amb direccions de centre competents i una autoritat sanitària facilitadora han fet possible assolir un bon objectiu assistencial per a pacients, familiars i institucions amb estalvi de diners i incomoditats. Un exemple del que hauria de ser un servei sanitari pensat per als 820.000 habitants de la Catalunya Sud. Una aplicació pràctica de per a què ha de servir una regió de coneixement.
Han sabut organitzar les tasques assistencials amb els criteris de qualitat, proximitat i eficiència, cosa que vol dir que han procurat fer tot el que ha estat possible a prop del domicili del pacient mirant de no minvar mai la qualitat del tractament.
Han centralitzat a Joan XXIII els tractaments complicats o urgents. L’evidència científica ensenya que per resoldre els casos complexos amb la màxima qualitat cal l’expertesa de tot l’equip assistencial.
Els tractaments menys complexos es fan als hospitals més propers als domicilis dels malalts.
El cap del servei de Cirurgia Maxil·lofacial, Javier Rodríguez Fernández, amb tot l’equip de facultatius i infermers, ha tingut clar en tot moment quines eren les línies estratègiques que calia posar en marxa: buscar la qualitat de la tècnica quirúrgica i de les cures, facilitar la innovació, el desenvolupament i la recerca, millorar la professionalitat i competència de tots els assistencials i apropar la prestació, sempre que es pugui, a qui ho necessiti. Una atenció continuada tots els dies de l’any i a qualsevol hora del dia per als 820.000 habitants de la Catalunya Sud.
L’exposició detallada de la feina feta, des de la perspectiva de la quantitat i també de la qualitat durant aquests anys, és un veritable exemple de rendiment de comptes a seguir per tots aquells que tenen responsabilitats en l’ús dels recursos públics.
Aquest equip assistencial ha sigut capaç d’operar 1.784 pacients amb 16 sessions de cirurgia setmanals, hospitalitzar 400 malalts i fer 3.080 primeres visites l’any 2021, entre els diferents hospitals. Aquest plantejament innovador ha facilitat un augment notable de l’activitat amb bons paràmetres qualitatius i d’eficiència. Les dades comparatives, analitzades per auditors externs, així ho validen. I tot això amb una llista d’espera i temps de resolució modèlic.
Tots aquests bons resultats van fer possible que la Direcció General d’Ordenació Professional aprovés la sol·licitud d’acreditació docent del servei de Cirurgia Maxil·lofacial al mes de març de 2020. És a dir, que s’ha assolit el mateix nivell assistencial i docent que tenen els millors hospitals de Catalunya i que ja es podran formar professionals d’aquesta especialitat a casa nostra.
Anar llegint els indicadors d’activitat, qualitat, docència i recerca d’aquest servei reafirma el convenciment que el bon ús dels recursos públics i la feina ben feta són possibles i necessaris. Fa evident que podríem disposar d’un important hospital de referència per a les dues regions sanitàries, sense perjudicar la gent que estigui més lluny, físicament.
No és bona idea voler tenir totes les especialitats mèdiques a tot arreu, però sí que és factible demanar/exigir la mateixa qualitat de tractaments quan els necessitem.
Poder gaudir d’un autèntic hospital de referència que faciliti resoldre tots el problemes sanitaris, a excepció de gran cremats i transplantaments, no és un objectiu fàcil. Però tots, ciutadans, pacients, cuidadors, professionals, gestors i polítics hi tenim un paper a jugar, si volem que sigui una realitat.
Tenim un llarg camí per recórrer.
Que els bons lideratges i la sort ens acompanyin!
