Les últimes eleccions municipals, les del 2019 van atorgar a Esquerra Republicana una àmplia majoria absoluta que li ha permès governar durant els últims quatre anys amb una certa comoditat gràcies als 16 de 21 regidors que va aconseguir. Amb les properes municipals a la volta del cantó, Adam Tomàs busca revalidar el tercer mandat consecutiu després d’una precampanya en què s’ha vist cara a cara amb nous rivals, però també amb coneguts com l’exalcalde Manel Ferré.
Tomàs va entrar com a alcalde ara fa vuit anys després de trencar amb una hegemonia marcada pels 28 anys en què Convergència va estar al capdavant de l’Ajuntament. Ho feia guanyant els 11 regidors que tenia l’anterior Govern i donant un bri d’aire, cosa que el va portar, quatre anys després, fins a la majoria absoluta, tendència habitual en l’elecció dels ampostins. Amb esta, Tomàs ha liderat un projecte en què la sostenibilitat i la diversitat han estat elements primordials, així com la creació de nous equipaments i de projectes turístics, amb la renovació de la façana fluvial com a mostra principal. Un mandat transformador i progressista, però que no ha estat exempt de crítiques per part de la ciutadania, especialment en l’àmbit d’urbanisme, en què li recriminen la falta d’actuacions i de neteja, especialment en barris com les Quintanes o el Pla d’Empúries.
Amb vista al començament d’una nova etapa, en què mantindria uns valors similars, el partit xifra el compliment de l’anterior programa electoral amb un 82,7 % “tot i els impediments de la covid”. Per a fer-ho s’ha ajudat de subvencions que li han permès obres de més magnitud, com la rehabilitació de la Biblioteca o la posada en funcionament del Sindicat amb el trasllat de l’oficina de Treball i la creació del FabLab. A l’altra cara de la moneda s’hi troba la implementació de la taxa del cementiri, una mesura molt criticada per alguns sectors de la ciutadania, així com per l’oposició, que es proposa frenar una nova majoria absoluta.
És el cas de Som Amposta, amb German Ciscar al capdavant. El polític, durant els últims anys, ha liderat una oposició crítica, agressiva -i a voltes fins i tot polèmica-, en què han destacat els retrets de falta de transparència i que ha donat veu als sectors més descontents de la ciutat. El partit porta com a lema fer una gestió eficient, eficaç i productiva, fent servei amb el menor cost possible. En este mateix sentit, defensen una política anticorrupció, com la que els va portar el 2011 a denunciar Ferré per irregularitats en el cobrament de dietes. Precisament, l’exalcalde serà un destacat oponent en estes eleccions, i de primera hora va intentar fer una llista unitària per a tombar Tomàs, idea que Ciscar va rebutjar, com també descarta qualsevol pacte amb l’exalcalde.
Per la seua banda, Ferré, que retorna a la política ampostina després d’anys desaparegut de la vida pública i encara amb una causa judicial oberta, es basa en la necessitat de canvi a la ciutat, al·legant una baixada de nivell des de la seua marxa i l’existència d’una campanya de desprestigi contra ell. L’exalcalde, metge de professió i actual president del Consorci de Salut i Social, ha fet clau les crítiques cap al funcionament de l’Hospital Comarcal, que durant el seu mandat va ser investigat per la Guàrdia Civil per corrupció, tot i que, segons remarca, no hi va haver cap imputació per al seu Govern municipal. D’altra banda, també ha inclòs en el seu discurs electoral la falta de seguretat ciutadana i d’empenta empresarial respecte d’altres municipis del territori i la denúncia d’amiguismes de l’Administració local.
Noves cares i partits
Els socialistes, sense ocupar l’alcaldia des dels vuitanta, es presenten a les eleccions buscant recuperar el terreny perdut dels últims anys, en què la representació a l’Ajuntament ha estat més aviat baixa, amb un parell de regidors, que es van acabar convertint en un de sol per la renúncia d’Anna Tomàs, ara amb Esquerra. El PSC intenta recuperar el seu espai electoral amb l’expresident del Club de Futbol Jordi Pérez, que denuncia l’estat urbà de la ciutat i del Poblenou mentre defensa la necessitat de potenciar la cultura i l’esport local, tot ampliant la seua oferta, a més de continuar impulsant el turisme i augmentar l’oferta d’oci juvenil.
S’incorpora també a les candidatures el partit Ara Amposta, amb Pau Pujol al capdavant. Esta proposta municipalista, vinculada al PDeCAT, es presenta com una alternativa renovadora, proposa municipalitzar els serveis públics, que, segons afirmen, presenten una deixadesa arrossegada des dels temps de Convergència; millorar la recollida de residus o un nou pla de mobilitat integral. Ara caldrà veure si el partit, amb les seues idees definides com a transversals i de centre, sense ingerències externes, aconseguix convèncer una ciutadania més que habituada a les majories absolutes i tendències a llarg termini per un mateix partit.
Les opcions polítiques per Amposta en les pròximes eleccions inclouen dos partits més, el partit d’ultradreta Vox, amb l’excandidat de Podemos a l’Aldea com a cap de llista, i el Partit Comunista dels Comitès Catalans, amb Albert Santin al capdavant. Els comunistes, que ja van presentar-se a les últimes eleccions, no van assolir representació al Govern municipal, ja que van obtenir només una seixantena de vots. En esta ocasió, mantenen un programa amb ideologia marxista i independentista que té com a punts clau ideals de justícia social, en què destaquen l’habitatge i el treball. En el seu programa electoral, el partit comunista proposa reduir les retribucions als càrrecs polítics, potenciar l’habitatge públic i eliminar el finançament públic dels actes taurins.
Històrics
Ferré no és l’única cara coneguda de la política municipal que concorre en els propers comicis. Entre els noms inscrits a les llistes hi apareixen polítics experimentats com el portaveu del PSC entre el 2003 i el 2015, Toni Espanya, o l’exdiputada al congrés, Lluïsa Lizarraga, acompanyant el candidat socialista.
Ferré, tot i portar una llista amb noms nous en el món de la política, compta amb el suport de l’exalcalde, Joan Maria Roig, que tanca la seua candidatura. En el cas d’Ara Amposta, com a número dos té la candidata municipal de Ciutadans l’any 2019, l’advocada Cecília Castelló.
Tomàs, en canvi, continua amb una desena dels regidors que han estat part de l’última legislatura, com Inés Martí, Núria Marco o Iris Castell, que prenen protagonisme o Ramon Bel i Susana Sancho, que ocupa l’últim lloc de la llista. El fitxatge més destacat, però, ha estat el de l’exregidora del govern de CiU Maria del Mar Panisello, que canvia de partit i es presenta al costat de Císcar per Som Amposta.
El 28 de maig se sabrà qui podrà governar la ciutat i si Tomàs revalida la victòria amb majoria absoluta i aconseguix més d’onze regidors o si necessitarà algun acord. S’erigix la possibilitat d’algun pacte entre la resta de partits, tot i que des de Som Amposta Císcar ho descarta, especialment amb Ferré. L’exalcalde, en canvi, sí que està obert a aliances i pactes postelectorals.
