TERRES DE L’EBRE // Casar les necessitats de mobilitat de les persones residents en una ciutat amb les dels turistes que hi pernocten sense afectar la qualitat del servei de transport públic s’ha convertit en una qüestió central de les polítiques públiques per millorar la sostenibilitat i mitigar els efectes negatius de la mobilitat massiva dels turistes. Investigadors de la URV ja havien confirmat que el mitjà de transport utilitzat per anar des del punt d’inici del viatge fins al destí final, on es troba l’allotjament, és determinant per a un turista a l’hora de decidir quin mitjà farà servir per desplaçar-se durant la seva estada. No obstant això, el mode de transport utilitzat no només té un efecte directe sobre l’ús del transport públic a la destinació, sinó que condiciona l’efecte de les altres variables que influeixen en la decisió, com ara l’allotjament o els llocs visitats durant l’estada. Per això els resultats de la recerca apunten que cal tenir clar el perfil dels turistes d’una destinació i dissenyar polítiques a mida per incentivar l’ús de modes de transport sostenibles: a més del transport públic, anar a peu i en bicicleta.
Aquestes recomanacions són especialment útils perquè el transport públic és un servei que incrementa la competitivitat d’una destinació turística, expliquen Aaron Gutiérrez i Antoni Domènech, investigadors del Departament de Geografia, i Daniel Miravet, tècnic de mobilitat de l’ATM del Camp de Tarragona i investigador del Departament d’Economia: “Si hi ha menys cotxes en circulació es pot destinar més espai als vianants i és precisament quan es fan les visites a peu que millora l’experiència del turista. De fet, l’ús dels modes més sostenibles incrementen la satisfacció de la visita sempre i quan la planificació de la mobilitat fomenti la multimodalitat i l’espai urbà sigui atractiu, caminable, i segur”. A més a més, l’ús del transport públic contribueix a contaminar menys i proporciona als turistes la possibilitat de visitar un ventall més ampli d’atraccions i llocs d’interès, de manera que els investigadors consideren crucial “fer polítiques de mobilitat destinades als turistes i adaptades a cada segment perquè la demanda de transport públic de cada visitant respon a motius diferents”, apunta Miravet.
Així, hi ha diverses accions que es poden dur a terme per repercutir positivament sobre la mobilitat de la destinació i també sobre el seu atractiu turístic. En són exemples incrementar la superfície destinada als vianants a les ciutats, fer més competitiu el transport públic respecte del vehicle privat, dissuadir de l’ús del vehicle i fomentar que els turistes que viatgen en cotxe el deixin aparcat durant les vacances, especialment a les destinacions on el nombre de turistes és prou gran com per tenir un impacte ambiental negatiu sobre el territori.
Els factors decisius per utilitzar el transport públic a la destinació turística
Els investigadors han arribat a aquestes conclusions després d’analitzar les dades d’una enquesta feta a 939 turistes allotjats a la ciutat de Tarragona entre el 2014 i el 2016, la qual cosa fa extrapolable els resultats a les ciutats mediterrànies històriques de mida mitjana. Ho han fet a partir de regressions economètriques i d’una tècnica estadística anomenada CHAID Analysis, que els han permès estudiar els factors determinants de l’ús dels modes de transport a la destinació.
Han confirmat, d’una banda, que el factor fonamental que fa que un turista es mogui utilitzant un tipus de transport o un altre a la destinació és el mode que ha fet servir per arribar-hi. D’altra banda, han identificat les variables que tenen una major influència sobre l’ús del transport públic entre els turistes que van arribar a Tarragona amb vehicle privat, i han emergit certes diferències respecte les variables que tenen un major impacte sobre els turistes que arriben a Tarragona amb mitjans de transport alternatius, com ara l’avió i el transport públic. Més concretament, han analitzat 37 variables i han observat que això succeeix amb més força amb l’allotjament, els llocs que visiten durant la seva estada i l’edat.
Pel que fa a l’allotjament, els resultats mostren que els visitants que han viatjat a Tarragona en vehicle privat utilitzen més el transport públic quan s’allotgen en segones residències o apartaments turístics; en canvi, no ocorre el mateix si s’allotgen en hotels. “Això ens confirma que els turistes només eviten agafar el cotxe per fer visites si no els és necessari o més aviat els és un inconvenient”, apunta Miravet.
Pel que fa als llocs que visiten durant la seva estada a la ciutat, han observat que si els turistes han arribat en transport públic o en avió són més propensos a utilitzar el transport públic per visitar les atraccions turístiques de la zona; en canvi, si han arribat en cotxe, no utilitzen el transport públic. Per contra, per visitar Barcelona des de Tarragona, utilitzen el transport públic amb independència del transport utilitzat per arribar al lloc on s’allotgen.
L’edat també és una variable significativa: les persones joves (de 16 a 44 anys) utilitzen el transport públic si no vénen en vehicle privat, però la gent gran (majors de 65) utilitzen el transport públic amb independència del mode de transport amb què hagin arribat a Tarragona.
La línia de recerca sobre l’ús del transport públic en destinacions turístiques té continuïtat amb noves investigacions que incorporen la incidència i l’impacte de la pandèmia de covid-19.
Aquest treball s’ha dut a terme en el marc del conveni de col·laboració signat per la URV i l’ATM del Camp de Tarragona amb l’objectiu d’analitzar, estudiar i fer recerca en l’àmbit de la mobilitat del Camp de Tarragona. Més concretament, en tot allò referent a la mobilitat dels residents, dels turistes i l’ús del Big Data.
