La segona onada de la pandèmia de coronavirus ens està colpejant amb l’entrada a la tardor: els contagis han tornat a pujar a tot el país; el sistema sanitari es troba amb una tensió que fa que haguem d’estar en contínua alerta, i la inquietud ciutadana va en augment i ens afecta el dia a dia. La situació que pateix el sistema sanitari i també la situació que pateixen moltes famílies preocupa molt, i la incertesa que provoca el moment no ajuda gens. I, malauradament, les mesures -que en molts moments semblen improvisades i mancades de rigor tècnic- no ajuden a pal·liar el dur moment que estem vivint com a societat. Els mesos de planificació que hem tingut a l’estiu, i durant els quals hem pogut doblegar la corba i recuperar una mica l’alè, no han servit per preveure adequadament les mesures necessàries en cas que tinguéssim un nou episodi. Malauradament aquest moment ha arribat i les mesures adoptades, o la manca d’aquestes mesures, ens estan portant a situacions que estan afectant, i molt, a diferents sectors del nostre país. En pocs dies n’hem tingut diferents exemples, amb anuncis de mesures que són contradits poc després pel mateix govern, o amb decrets que s’han de publicar en diaris oficials i que acaben apareixent hores o minuts abans que entren en vigor les restriccions acordades.
Una d’aquestes mesures que molts no entenem és la que afecta els sectors de la restauració i de l’estètica, que obliga al seu tancament. El fet que no puguin oferir els seus serveis i que hagin de mantindre les portes tancades o amb moltes restriccions està demostrant que no està ajudant a frenar la propagació del virus. Els contagis no han parat de créixer, cosa que segurament denota que tancar-los no era la solució. La immensa majoria de locals havien fet els deures per respectar distàncies, capacitats, i protocols que evitessin els contagis, fent inversions complexes en aquests moments. I ara es troben en aquesta situació límit, obligats a tancar. Mentrestant, la gent marxa a altres províncies adjacents a fer les mateixes activitats que aquí no són permeses. Incomprensible.
Davant d’aquesta situació insostenible per a la restauració i l’estètica, les ajudes que haurien d’haver previst per al primer minut de l’aplicació de la norma les administracions superiors que dicten aquestes mesures no són suficients, arriben dies després, si és que arriben, i generen molt malestar entre els establiments afectats, que han de competir entre ells per aconseguir les ajudes abans que s’esgoten, perquè no hi ha suficient partida per a tot el sector afectat.
Atesa aquesta problemàtica, molts ajuntaments ens hem vist amb l’obligació de tirar endavant subvencions directes per ajudar les activitats afectades. En el cas de Tortosa, a la primera onada vam aprovar un pla de reactivació econòmica que preveia un paquet econòmic de 350.000 euros destinat a les activitats que van haver de tancar en el primer moment de la pandèmia. I ara n’hem previst un altre, de 150.000 euros més, per a les activitats afectades pel nou tancament. En total, 500.000 euros amb ajuts aportats directament per l’Ajuntament de Tortosa als sectors afectats. Una xifra que segurament cap altra població de dimensió similar a Tortosa haurà destinat a aquesta finalitat. I és suficient? Evidentment que no. Tant de bo hi poguéssim dedicar més diners, i que, en lloc de 400 euros a cada afectat, poguessen ser-ne molts més. Però en aquest moment les finances municipals no ens permeten tenir més marge. I davant les quasi inexistents ajudes del Govern, que n’és el competent (1.500 euros si es tenia la sort d’aconseguir accedir al programa abans que s’esgotessin les ajudes), l’Ajuntament n’haurem concedit 800 euros per al sector.
I dic que “n’haurem concedit” perquè caldrà que els grups de l’oposició canviïn de parer i donin el seu suport per fer possible aquestes ajudes. De moment, i a través de comunicats de premsa conjunts signats pels grups de Movem Tortosa-En Comú Podem, Esquerra Republicana, Ciutadans i la CUP, hem conegut la seva voluntat de no donar suport a aquestes ajudes i votar-les en contra al proper ple. Seguirem insistint, perquè les considerem necessàries, i perquè tot i considerar que són insuficients, proporcionalment són molt superiors al que aporten aquelles administracions que han provocat el tancament obligat del sector. Ara no és el moment de fer política per desgastar un Govern i una alcaldessa, ara no és el moment de destruir sinó de construir i treballar junts per sortir d’aquesta crisi.
És injust que l’administració local ens vegem en aquesta situació, ja que ni hem dictat la mesura de tancament, ni en tenim la competència, ni tenim prou recursos. I, a més a més, personalment com a alcaldessa de Tortosa no hi estic d’acord. I així me n’he queixat al govern del meu país, als quals he apel·lat i apel·lo perquè aixequin aquesta restricció tan lesiva. Al final, deixar treballar és la millor manera d’ajudar l’hostaleria i l’estètica: ajudes puntuals -siguen majors o siguen menors- no els resol la qüestió. El que necessiten, el que volen i el que realment els ajudarà econòmicament és que puguin tornar a l’activitat. Complint tots els protocols, però allunyant el fantasma del tancament definitiu que planarà sobre alguns establiments si la restitució de l’activitat arriba massa tard. I sense oblidar el comerç, que, de retruc, també viu amb molta afectació aquests tancaments.
