Algun mitjà titulava, arran d’una roda de premsa dels diputats d’Esquerra Republicana de l’Ebre, que la Covid podia esdevenir una oportunitat per al Delta. Dit així no sona massa bé, però així és. Ens expliquem una mica.
El passat 26 de maig la Comissió Europea va acordar impulsar un Pla de recuperació amb l’objectiu d’ajudar a reparar els danys econòmics i socials causats per la pandèmia del coronavirus, a més de preservar i crear llocs de treball. Setmanes més tard, el 21 de juliol, els líders europeus arribaven a un acord establint el Marc financer plurianual 2021-2027, i creant el fons Next Generation EU (Fons de Recuperació Europeu) amb una reserva de 750.000 M€ per al període 2021-2024, dels quals a l’Estat espanyol via transferències i préstecs li’n correspondran 140.000 M€, 72.000 M€ dels quals abans del 2023.
A partir d’aquí, el Govern espanyol va aprovar el passat 7 d’octubre el Pla de recuperació, transformació i resiliència fonamentat en 4 eixos transversals que han de vertebrar l’economia post-Covid: la transició ecològica, la transformació digital, la igualtat de gènere i la cohesió social i territorial. Este Pla es desplegarà en deu polítiques palanca, la segona de les quals està destinada a les “Infraestructures i ecosistemes resilients”, que preveu la preservació de l’espai litoral com un dels seus objectius. Al conjunt de l’Estat, durant els tres anys vinents, es destinaran 8.640 M€ a desplegar polítiques i inversions orientades a la conservació de la biodiversitat i a la protecció del litoral davant de l’amenaça del canvi climàtic.
Fins que no es materialitzin estos recursos -Europa és fiable però lenta- el Govern espanyol ha decidit avançar en els Pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2021 un total de 27.000 M€.
Este context obre una oportunitat històrica per al delta de l’Ebre, sense matisos. La Unió Europea impulsa el pla econòmic més ambiciós i expansiu de la seua història, i ho fa amb la visió estratègica de donar resposta als reptes i a les amenaces globals del segle XXI, entre les quals destaca el canvi climàtic. Donar resposta en un doble sentit, actuant contra les causes i contra les conseqüències del canvi climàtic. Contra les causes, minimitzant de forma dràstica les emissions a l’atmosfera, i contra les conseqüències, l’increment del nivell de la mar, que afectarà dramàticament zones extremadament sensibles i valuoses ambientalment com és el nostre Delta.
Fins al dia d’avui sabíem el que havíem de fer, el que necessitàvem per salvar el Delta. La feina de la Taula de Delta és una excel·lent síntesi. Ara hem d’aprofitar la conjuntura internacional per accedir al finançament, com vam saber aprofitar-la a la dècada del 2000 amb la descontaminació de l’embassament de Flix, aconseguint d’Europa el 70% dels 165 M€ que va acabar costant. La major i més estratègica inversió feta les darreres dècades a les Terres de l’Ebre. Sense la participació i exigència d’Europa, i sense la pressió política del Govern tripartit, l’Estat mai hauria fet aquella actuació, per més necessària i urgent que fos.
Ens toca generar la pressió política i territorial necessària per aconseguir que en els pressupostos del Govern espanyol del 2021 s’incloguin, a càrrec dels 27.000 M€ anunciats, la redacció dels estudis i dels projectes per protegir el Delta i per recuperar el flux de sediments del sistema d’embassaments de Mequinensa i Riba-roja, i l’execució d’aquells projectes redactats que estan pendents executar per part de l’Estat des de fa anys, com per exemple el Camí de Guarda de la Badia dels Alfacs.
Amb este objectiu de generar consensos i priorització política, la setmana passada el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat una moció d’Esquerra Republicana amb diferents accions per protegir el Delta, entre la qual destacava: “Instar el Govern de l’Estat, en el marc del Fons de recuperació NextGeneration EU i del Pla de recuperació, transformació i resiliència, a prioritzar per al 2021 l’execució dels projectes ja redactats pel Ministeri per a la Transició Ecològica de protecció del litoral del Delta i a iniciar els estudis i projectes executius per a la restauració del trànsit de sediments dels embassaments de Riba-Roja i Flix”.
Ara, a poques setmanes abans que l’Estat doni a conèixer el seu Pla d’estratègia de protecció del front litoral del Delta, cal pressionar el Govern espanyol perquè mitjançant estes vies extraordinàries de finançament europeu es portin a terme tots els projectes i actuacions necessàries al Delta, tant les pendents com les previstes des de fa massa anys.
Aprofitem aquesta oportunitat única perquè no n’hi haurà cap altra de semblant en anys i el Delta no pot esperar.
