HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catSant Carles de la Ràpita

Sant Carles de la Ràpita

Si jo fos un promotor immobiliari i hagués de fer una nova urbanització, o crear una nova població, en condicions ordinàries no li posaria el nom d’un sant, tot i que em declaro catòlic convençut i practicant.  Potser l’única excepció seria que el paratge on es creés tingués ja des de molt abans un nom religiós conegut i assumit per tothom , per la qual cosa és probable que fos positiu respectar-ho.

Veig clar que no cal posar noms religiosos a totes o moltes poblacions, ni a un gran nombre de carrers, ni fa cap falta que un forn de pa s’hagi de dir “forn de Sant Antoni”, ni que un grup professional o un club de futbol portin noms del santoral. Tinc un sentit laical de la vida cristiana.

En sentit invers, tampoc veig raonable que s’hagin de canviar noms de poblacions que des de fa centenars d’anys els tenen de caràcter religiós, denominacions que estan assumides per tothom, que no creen cap problema, que no tenen cap vinculació ni política ni social recent. Treure’ls em sembla una falta de respecte, una agressió a la cultura i un negar-se a reconèixer la realitat.

Em situo ja en la proposta de canviar el nom de Sant Carles de la Ràpita. Si el nom fos recent, o lligat a un esdeveniment proper amb motivacions político-socials podria entendre que es plantegés, però en el cas concret només veig una raó en els seus promotors: la cristianofòbia. El odi al cristianisme que està proliferant a diversos llocs d’Europa i que alguns partits catalans i espanyols fomenten i promouen. D’allò que es tracta és de fer fora del toponímic la denominació Sant Carles, o San Carlos, per la significació catòlica, o cristiana. Encara que ho vulguin vestir amb altres argumentacions, ells saben que no existeixen. Pràcticament ningú a aquest país lligaria Sant Carles de la Ràpita a un rei del segle XVIII, del que si es fes una enquesta segur que la immensa ni saben de la seva existència.

L’objectiu dels impulsors del canvi ni tan sols és anar contra altres religions, perquè si així fos voldrien eliminar també  el referent de Ràpita, per musulmà, i per tant, es plantejarien incorporar un nom nou de trinca.

D’aquests canvis de noms i de la seva finalitat ja en hi ha experiència. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 van canviar tots els noms religiosos de les poblacions al territori controlat pel bàndol republicà. Òbviament, per cristianofòbia. Ara volen fer el mateix, per la qual cosa el mínim exigible és que tinguin la honradesa de dir clarament el seu objectiu, no exposar subterfugis.

Deixant de banda aquest aspecte de principi, que en la meva opinió és el fonamental, afegiria que en el cas de Sant Carles de la Ràpita considero la proposta poc intel·ligent i contraria als interessos de la ciutat. És un població turística. Per tant, ha assolit una marca que s’ha anat consolidant amb els anys. Una marca, en aquest cas turística, tarda molt de temps en afermar-se. Canviar el nom és liquidar la marca. Començar de nou en la promoció.

Això potser no té importància per a la gent de la zona, la del Baix Ebre-Montsià, que sovint o normalment diem La Ràpita en fer referència a la població, i que hi anirem igual es digui d’una manera o un altra, però penso que és ben diferent per a la gent de la resta de Catalunya, d’Espanya, o del turisme internacional. Val la pena que els ciutadans de la encara Sant Carles de la Ràpita posen a la balança si canviar la marca està justificat també econòmicament.

Daniel Arasa
Daniel Arasa
Periodista i professor de periodisme (jubilat)
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

1 + 9 =

Últimes notícies