ENTREVISTA // Pregunta: Parlem d’història o de política?
Resposta: Certament és un problema que la ideologia i la política s’hagen posat pel mig. El debat ve viciat perquè s’entra als sentiments. Des del punt de vista històric, la meua visió personal és que les ciutats han de ser un llibre obert de la seua pròpia història. No em val que les coses estiguen recollides artificiosament al museu. Pedagògicament, a Tortosa podem ensenyar als xiquets elements des de la ciutat romana fins a l’actualitat, passant per totes les èpoques. Hi haurà un buit que serà el franquisme? La suma de tot plegat ens dona una visió del que hem estat, ens agrade o no.
P: El franquisme no ens agrada, a la gran majoria.
R: Cada generació no pot adequar les coses al seu arbitri. No crec que tinguem tanta potestat per a disposar del nostre llegat. Allò que avui podem considerar insofrible, potser d’aquí a 30 anys es veu amb una perspectiva diferent. Jo hauria entès que el monument s’hagués retirat als anys 80. Jo mateix ho hagués demanat.
P: I per què ara no?
R: Aleshores el context era el de la transició, el d’un canvi. Però el 2021, el que hi ha hagut és una voluntat dirigida de ressuscitar el tema, ja que moltes generacions veuen el monument sense fred ni calor.
P: Perquè no s’ha fet pedagogia.
R: No s’ha fet, malauradament. El problema ara és que serà difícil fer-ne sense el monument. Encara seria congruent fer la retirada un cop fet un projecte museístic, però no a l’inrevés. De tota manera, la potencialitat pedagògica dels elements urbans és molt més forta que la dels museístics.
P: Per què?
R: No es tracta de fer un homenatge, sinó de considerar-ho un element omnipresent per a recordar el que va ser la sublevació franquista contra un règim legalment constituït i tots els valors negatius que li vulguem atribuir. Jo hagués posat allà per començar un panell explicatiu. Si no, potser el franquisme es quedarà només a l’últim capítol del llibre d’història on ningú arriba.
P: Però ningú fins ara ha posat realment sobre la taula mantenir-lo per fer-ne pedagogia. Tenia sentit mantenir el monument com està ara?
R: No. Ha faltat el debat. No es podia no fer res. El monument estava abandonat per tothom i de forma recurrent partits aleshores minoritaris en feien referència, però el partit que avui és l’abanderat de no sé quantes coses, que era Convergència, ho aturava tot.
P: I ara què?
R: Ens hem trobat una actuació datada i beneïda. Hi ha molts aspectes de la ciutat que haurien de ser objectes de debat, però aquí anem de qualsevol manera. No hi ha planificació. És la marca d’esta ciutat, en tots els àmbits, i això no n’ha estat una excepció. Forma part de la deixadesa contínua d’esta ciutat, com amb les muralles o amb altres peces oblidades. Difícilment Tortosa tornarà a tenir un monument d’estes magnituds. Un cop el tens, es tracta de saber-ho gestionar.
P: No creu que hi ha gent que es pot sentir ofesa per la permanència d’un monument fet contra els perdedors de la guerra, com sosté la placa de la pilastra?
R: Si és un problema de missatge, traiem el missatge. Estadísticament, els que es poden arribar a sentir-se incomodats amb coneixement de causa són una minoria. Sospesem-ho. Si fóssem una societat madura, podríem acceptar el nostre passat tranquil·lament.
P: Vostè no és una persona conservadora.
R: Un monument és inert, i a més a més en este cas té un valor artístic perquè el va fer un artista d’abast internacional. En canvi, hi ha trets, costums, maneres de fer i relacionar-nos caciquils a Tortosa que són hereves del franquisme, i d’això no se’n diu res. El que hem de canviar és l’essència de les coses. Ens estarem carregant un element patrimonial a canvi de res, perquè no hi haurà ni museu ni passarel·la.
P: No creu que els defensors d’este model de relacions que vostè denuncia són tots partidaris de mantenir el monument?
R: Això no ho negaré. Pots trobar fins i tot nostàlgics. Però tampoc a l’altre costat veig a tothom donant arguments raonats.
Notícia i entrevista relacionades
