Estimats candidats i candidates a les municipals, us vinc a presentar les pautes imprescindibles per ser brillants gestors de la cosa pública. I, com que jo no soc ningú per donar consells, he acudit amb humilitat al guru dels nostres dies: el xat GPT.
Començo la conversa (real) demanant-li les claus per ser bon alcalde. La intel·ligència artificial em desplega una llista de sis qualitats que resumeix així: “Un bon alcalde ha de ser un líder efectiu, ètic i empàtic, amb habilitats sòlides de comunicació, coneixements tècnics i capacitat per treballar en equip”.
Enlluernat pel seny, li pregunto quines inversions hauria de dur a terme el perfecte batlle. El robot té debilitat per fer llistes i m’enumera sis àrees “prioritàries”: infraestructures, educació, salut, medi ambient, treball i desenvolupament econòmic. Em falta la cultura, però entenc que a la ciutat dels algoritmes no hi ha temps per collonades.
Com que un altre pecat humà és la mentida, obro el meló de les promeses electorals. La IA regateja la polèmica i es limita a informar-me que algunes promeses no es compleixen perquè “són impossibles de complir”, i que l’èxit d’un alcalde “no es mesura només pel compliment de les seues promeses sinó per la seua capacitat de liderar i gestionar”.
Només em falta que m’escrigui el discurs de vencedor per a la nit electoral. Per sorpresa meua, la intel·ligència artificial és tan poc creativa com la humana, i cau en els tòpics de sempre: “Tinc un compromís amb cadascú de vostès”, “la meua prioritat és treballar incansablement”, “junts podem fer grans coses”… Ja m’ho advertia el xat a l’inici de cada resposta: “Com a model de llenguatge, no tinc emocions”.
