Pregunta: Com van viure l’inici de la pandèmia al 112?
Resposta: Ens va venir de sorpresa, igual que a tots, ningú esperava esta situació, ens vam adaptar ràpidament al gran volum de faena perquè al final som professionals i ho hem de fer, però va ser dur i vam sentir una gran responsabilitat.
P: Com va canviar el seu ritme de treball?
R: El ritme de treball va augmentar un 200% de sobte, vam haver d’actualitzar el protocol d’actuació i veiem com pràcticament cada dia este protocol variava, per exemple al començament havíem de confirmar si la persona trucant amb possible simptomatologia covid havia viatjat recentment a Itàlia, i a mesura que anaven passant els dies el protocol canviava i les preguntes eren diferents segons el cas.
P: Han rebut algun ingrés extra?
R: No n’hem rebut i crec que ho hauríem d’haver fet.
P: S’imaginava arribar a este ritme de treball?
R: No, mai ens ho haguérem imaginat, va ser dur i ja no tan sols el volum de treball sinó la responsabilitat que teníem.
P: Els ha afectat psicològicament?
R: A mi personalment no, perquè al final t’has de quedar amb que estàs ajudant la gent de la millor manera i tan de pressa com es pot. Sí que quan acabava la jornada arribava a casa i m’emportava la feana i la preocupació, però crec que no m’ha afectat, encara que a alguns companys sí i van necessitar ajuda psicològica.
P: Actualment s’ha calmat la situació?
R: Sí, s’ha calmat bastant, suposo perquè la gent ja està més conscienciada del que estem vivint i saben una mica més com han d’actuar.
P: Quin és el protocol quan hi ha una trucada d’un possible cas de
covid?
R: Es pregunta a la persona que truca quina simptomatologia té, o si ha estat en contacte amb un positiu o possible positiu i es tipifica segons el nostre programa amb la clau pertinent a la covid, llavors es deriva directament al 061, que són els encarregats de gestionar-ho.
P: Que se sent de treballar en un servei com és el 112 Emergències?
R: Personalment em sento orgullosa i plena en veure com dia a dia ajudem la ciutadania, molta gent no té consciència del gran treball que hi ha darrere d’una sola trucada ni de la pressió que sentim quan ens truca una persona implicada en un gran accident de trànsit i hem de localitzar-la en pocs segons, quan ella ni tan sols sap on es troba, per a poder enviar els cossos operatius necessaris i salvar vides. És un gran treball però també s’ha de tenir molta força per a dur-lo a terme.
