Aniversari i transformacions

21 d’abril. Diada de l’Aldea. Avui celebrem el 40è aniversari de la Segregació del nostre poble, una independència administrativa que ens va permetre triar camí propi per tal de decidir com i de quina manera volíem continuar creixent en tots els àmbits.

Un cop iniciada la caminada, com tot a la vida, apareixen llums i ombres, bons i mals moments, però el temps com a jutge implacable i la calculadora de l’avaluació social donen com ha resultat un pòsit de treball que ens ha deixat millores, maduresa i progrés.

L’Aldea és una societat amb més de 800 anys d’història documentada (Carta de Poblament de 1258) que ha sabut superar crisis de tota mena i saber créixer i evolucionar nodrint-se de la particular idiosincràsia deltaica marcada per un perfil propi fruit de l’arrel d’origen pagès que desprèn l’enunciat “L’Aldea horta del Delta”, amb un indret bressol dels primers pobladors (l’Ermita) i part important de la guia que ens permet intentar desxifrar qui som i d’on venim; en definitiva, un municipi amb variats i transcendents episodis del passat emmarcats i arrelats com no potser d’una altra manera dins la història del preciós territori del delta de l’Ebre.

Si fiquem el focus en l’època moderna, i enteneu que sigui baix el meu humil criteri, l’Aldea ha passat per tres grans transformacions que han marcat de manera singular la sendera de la seva existència. La primera és la que dona motiu a la festivitat d’avui. Evidentment, la Segregació del municipi de Tortosa al 1983 és el fet més transcendent dels últims quaranta anys, després de molta lluita i complicades gestions la tasca de la Junta de Segregació va donar el fruit anhelat, en continuïtat i des de l’aclaparador suport popular, els primers governs del nostre Ajuntament van saber aprofitar la llibertat assolida per, amb molt pocs recursos i grans esforços, establir grans canvis socials, urbanístics, de serveis, sumar patrimoni i contribuir a l’aparició de les primeres infraestructures públiques autòctones. Aquesta tasca iniciada des de zero va canviar de manera contundent la cara del nostre municipi per sempre.

“Avui, 21 d’abril, celebrem el 40è aniversari de la Segregació de l’Aldea, una
independència administrativa que ens va permetre triar camí propi”

La segona transformació de gran importància és la posada en servei de la Variant de l’Aldea, una via de comunicació que a partir del 3 d’octubre del 2013 va canviar radicalment la fisonomia física i inclús la social de la població. Des d’aquella data vam començar a ser un poble “normal” que no estava partit pel mig de través, un esdeveniment que va permetre a aldeanes i aldeans circular amb tranquil·litat per la seua artèria principal, vam deixar de viure baix “l’espasa de Dàmocles” del pànic de ser atropellats, i vam deixar de cop l’angoixa del soroll etern, la contaminació, les inacabables cues i especialment el greu perill que significava la ingent quantitat de vehicles de tota mena que quasi aixafaven els peus de grans i menuts, una carretera/carrer ple de perill que es va emportar molts éssers estimats. L’obertura al transit de la Variant va permetre que socialment l’Aldea passés a ser allò que tothom havia desitjat, si més no era el resultat de la fermesa amb què la gent va sortir al carrer reclamant el dret a viure amb dignitat, veïns i veïnes que vam tallar la “carretera nacional” per fer veure als responsables de la via (Fomento) que aquell “infern” no podia continuar. La construcció de la Variant va ser l’èxit de tots units per un objectiu comú, una conquesta històrica de tot un poble. Posteriorment, vindrien importants complements a aquella fita, l’enderrocament del pont de la Via o la cessió per part del Ministerio de Fomento de la propietat de les N-340 i N-235, unes gestions que culminarien en la posada a disposició i competència del nostre municipi i la seva gent l’Avinguda Catalunya.

El tercer eix de transformació està lligat als anteriors, però és ara quan està esclatant plenament, em refereixo a la transformació derivada de la implantació d’empreses de grans dimensions als polígons industrials.
La inicial tasca de planificació amb projectes redactats i obres d’urbanització executades a finals del segle anterior feia possible la creació dels polígons Estació de Mercaderies i, especialment per dimensions, el Catalunya Sud, aquest a cavall entre els termes de Tortosa i l’Aldea. En els últims anys, la conjuntura econòmica del moment i les bones gestions han anat donant “substància” a unes superfícies de sòl industrial que han emergit com a espais molt competitius. L’aposta ferma i les negociacions del Govern de la Generalitat, les decisions estratègiques de les empreses i la col·laboració imprescindible dels governs locals han fet possible el context actual. El Govern ha sabut moure’s bé en l’àmbit nacional i internacional, posant a l’aparador la nostra terra, incentivant la tasca d’ubicar implantacions molt potents que, com un “efecte dòmino”, ha permès i permetrà un creixement espectacular del sector. En els anys vinents l’Aldea gaudirà d’una transformació que la farà deixar de ser un lloc sempre valorat com a estratègic, per passar a ser de manera sòlida i ferma un dels pobles més emergents de les Terres de l’Ebre, somni de moltes generacions. Pot passar a ser un actiu real si treballem amb senderi, tenim bons companys de viatge i sabem gestionar adequadament. Serà, per a bé dels actuals i futurs ciutadans ebrencs, una pròspera i sòlida realitat.

Avui 21 d’abril, mirem amb esperança present i futur, però també girem la mirada al passat per mostrar un agraïment propi de “ben parits” vers aquells que ja no tenim al costat. Són els que han deixat una empremta de constància, orgull i benestar per a totes i tots els que ara gaudim d’un poble que ells, amb la seva suor, va transformar-se en un lloc millor.

Gent de l’Ebre i d’on sigueu, aquests dies de la Fira de l’Arròs i del Comerç podeu visitar-nos per gaudir amb nosaltres d’aquest aniversari: visca l’Aldea i sobretot salut per a tothom.