Les fulles del 2023 han caigut i al terra encara s’acumula la fullaraca d’altres anys. No hi ha ventada que s’emporte les crisis que anem sumant, capa a capa i any rere any, mentre n’arriben de noves que també ens acompanyaran més de 365 dies.
No acaba una guerra que en comença una altra. D’Ucraïna a Palestina, passant per Iemen i tota l’Àfrica subsahariana. Les crisis migratòries només canvien d’escenari. Un any és la costa grega, l’altre la italiana i l’altre la canària. Crisi climàtica és com ja anomenem al que abans en dèiem canvi climàtic, amb la sequera desbancant la contaminació a la llista d’urgències. Cada any veiem també l’ocàs i el naixement d’un nou aspirant a messies que acaba en autòcrata.
Trump, Bolsonaro, Milei… i Trump un altre cop? En economia, la muntanya de deures es fa més i més gran. De l’atur disparat passem a l’encariment de l’energia, a la inflació, a l’explosió dels preus del lloguer. I què hi ha més recurrent que el Procés? Prepareu més crispetes per la temporada 2024. L’única crisi que sí que hem deixat enrere és la pandèmia, per bé que seguim patint als conspiranoics i la falta de mitjans sanitaris.
És angoixant comprovar com encara que passen anys pocs d’estos problemes queden resolts. Però és evident que la història no respecta calendaris. No la podem encapsular per molt que ens agrade endreçar la nostra vida en anys, com fa la galeria del mòbil amb les nostres fotos. També ens passa a les persones, que acumulem vivències unes al damunt d’unes altres, sense que capítols anteriors s’hagen tancat del tot. Així que no ens queda una altra que donar la benvinguda al vell any nou.
