El sector turístic ebrenc ha resistit la crisi de la Covid-19 i, contràriament al que ha passat en altres zones del país, no ha registrat davallades molt significatives respecte de l’estiu del 2019. Les Terres de l’Ebre han rebut majoritàriament un turisme de proximitat, que ha optat per una destinació poc massificada amb gran riquesa patrimonial, natural i gastronòmica, un territori que està declarat Reserva de la Biosfera per la Unesco, que disposa de dos parcs naturals i que és una de les millors destinacions de turisme sostenible del món.
I aquesta afluència de visitants l’hem constatat a la Via Verda de la Val de Zafán, on durant els mesos de juliol i agost el nombre d’usuaris ha estat de 78.532 persones, 52.004 dels quals en bicicleta i 26.528 a peu. La instal·lació d’uns comptadors en tres punts de la via -Benifallet, Aldover i Tortosa- ens permet conèixer el volum d’usuaris d’aquest actiu turístic, un actiu que des del Consell Comarcal del Baix Ebre treballem perquè es converteixi en un referent en el cicloturisme en l’àmbit internacional. Millorem la senyalització, habilitem àrees de descans i executem les tasques de manteniment de l’itinerari. També treballem amb el sector per a la seua professionalització, a través del projecte de desenvolupament local Baix Ebre Avant, amb l’objectiu de potenciar aquesta modalitat turística, generadora d’ocupació i que ha de servir per reactivar l’economia de les Terres de l’Ebre.
Per situar la Via Verda de la Val de Zafán al mapa internacional és necessari treballar de la mà amb la resta de territoris que travessa aquesta via, per això unirem esforços amb el Consell Comarcal de la Terra Alta i l’Aragó. Són els traçats de llarg recorregut els que atreuen el turisme internacional i entre la Puebla de Híjar (Baix Martín), on se situa el quilòmetre zero de la Via de la Val de Zafán, i Tortosa hi ha més d’un centenar de quilòmetres. A més, a Tortosa aquesta via quedarà aviat connectada amb la Via Verda del Carrilet i el Camí Natural Tortosa-l’Aldea-Deltebre, de manera que es connectarà l’Aragó amb el Delta de l’Ebre.
En resum, hem preparat els nostres actius turístics per fer-los atractius per als visitants, ens hem esforçat per donar-los a conèixer, i el resultat ha estat exitós. Continuarem amb aquesta feina per ampliar l’oferta per tal que s’allargue l’estada dels turistes a la nostra comarca, treballarem fins a aconseguir ser un referent internacional i gaudir d’un nombre de visitants distribuïts durant tots els mesos i no només a l’estiu. El nostre pròxim objectiu, per tant, és assolir la desestacionalització del consum de la nostra oferta turística i generar llocs de treball estables durant tot l’any.
És evident, però, que les Terres de l’Ebre i, particularment, Tortosa, tenen un ric patrimoni on és necessari invertir per recuperar-lo i fer-lo valdre. Perquè també a Tortosa el turisme pot ser un dels principals motors de l’economia. Tenim un dels conjunts fortificats més importants de la Mediterrània, amb una extensió de 7 quilòmetres de perímetre, on cal actuar de forma urgent perquè les muralles formen part de la nostra història i, de la mateixa manera que el riu, són símbol de la nostra identitat. En aquest sentit, des d’Esquerra Republicana considerem que l’Ajuntament de Tortosa ha de liderar la recuperació de les muralles, ha de buscar el suport d’altres administracions i del sector privat per recuperar aquest patrimoni arquitectònic i impulsar l’actualització del pla director de les muralles, aprovat fa anys i desat en un calaix.
Amb una adequada actuació i promoció de les muralles de Tortosa, el volum de visitants diaris podria ser igual o superior al de la Via Verda, ja que el perfil d’usuari és similar: turisme familiar, que defuig les massificacions, que valora la natura, el patrimoni i l’oferta gastronòmica. Una rebuda de turistes que implicaria un potent impacte per a l’hostaleria, la restauració i el comerç local.
Però lamentablement aquesta no és la prioritat de l’equip de govern tortosí, format per Junts per Tortosa i el PSC, sinó que la prioritat de l’alcaldessa, Meritxell Roigé, és planificar actuacions que sap que li donaran rèdit a curt termini, com l’ampliació de l’auditori Felip Pedrell, la reforma de la plaça de l’Ajuntament o la construcció d’un pavelló a l’antic col·legi Sant Josep (un espai que encara no ha estat cedit a l’Ajuntament).
El govern sociovergent planifica obres que no són prioritàries, que no atrauran més visitants a la nostra ciutat, ni ens diferenciaran d’altres municipis. La rehabilitació del castell de Tenasses i del fortí d’Orleans és urgent, així com dur a terme treballs de manteniment sobre el conjunt de fortificacions i baluards que es vagin restaurant, uns espais on poden desenvolupar-se nombroses activitats culturals, educatives i esportives. La crisi de la Covid-19 també ens ha fet adonar de la importància de disposar d’espais oberts on realitzar activitats socials, espais més grans on és més senzill respectar les mesures de distància social, mesures que són imprescindibles per frenar els contagis de
coronavirus.
