ARTICLE PUBLICAT AL NÚMERO 53 DE SOLDÓ, INFORMATIU DEL PARC NATURAL DEL DELTA DE L’EBRE
El projecte de cartografia a escala 1:10.000 dels hàbitats CORINE i d’interès comunitari (HIC) dels espais naturals de protecció especial gestionats per la Generalitat de Catalunya es va iniciar l’any 2007 (https://www.ub.edu/geoveg/cat/cartoparcs.php). Tot i això, al Parc Natural del Delta de l’Ebre ja l’any 2004 es va fer una primera cartografia a escala 1:5.000 però inspirada en la cartografia dels hàbitats a Catalunya a escala 1:50.000, utilitzant fins a 3 hàbitats per polígon.
Vint anys després, s’ha acabat de realitzar una segona edició ajustada a la metodologia i millores tècniques actuals, donant com a resultat una imatge actualitzada de la diversitat dels hàbitats del Parc Natural i la seva distribució, alhora que permetrà una avaluació dels canvis ocorreguts en aquest període de temps.
L’objectiu del projecte és identificar, localitzar i cartografiar tots els hàbitats presents en un territori a una escala detallada, utilitzant com a llegenda la llista catalana d’habitats, confeccionada a partir del CORINE Biotopes Manual (https://www.ub.edu/geoveg/cat/ManualCORINE.php).
La taula d’atributs del mapa també conté les correspondències amb els hàbitats d’interès comunitari (HIC, hàbitats de l’annex I de la Directiva 97/62/CE) del territori que abasta el Parc. Metodològicament, la cartografia requereix una fotointerpretació que es realitza a partir d’ortofotos en infraroig i, posteriorment, un treball de camp que permet l’assignació definitiva d’unitats al mapa. Els elements geomètrics s’estructuren en un sistema d’informació geogràfica (SIG) en una capa de polígons i una altra de punts. Aquesta darrera permet representar habitats d’àrea reduïda, molt freqüents al Delta. A causa de les particularitats del delta de l’Ebre, s’ha considerat adequat reduir l’escala de treball a 1:5.000, i l’àrea mínima per representar un polígon és de 500 m2.
La superfície cartografiada ha estat de 12.552,89 ha, que comprenen tota l’àrea protegida, des de la bassa de les Olles i la punta del Fangar, fins a la punta de la Banya. La feina de camp s’ha realitzat de manera pràcticament completa entre la primavera del 2022 fins a la tardor del 2024, tot i que es preveu fer algunes darreres comprovacions durant l’estiu del 2025.
Com a resultats del treball, fins ara, s’han delimitat un total de 6.410 polígons i s’han indicat 2.796 punts. En total s’han reconegut 104 habitants CORINE i 21 hàbitats d’interès comunitari (HIC), dels quals 4 són prioritaris. Donades les característiques particulars i gairebé úniques del delta de l’Ebre en el context català, són diversos els hàbitats que presenten una distribució molt reduïda a nivell del país i gairebé (o completament) concentrada en aquest espai natural. En són exemples els plans costaners hipersalins (hàbitat 14.1+), els matollars d’Arthrocnemum perenne (hàbitat 15.611), els matollars de Limoniastrum monopetalum (hàbitat 15.63) o els poblaments de Tamarix boveana de sòls hipersalins (44.81341).
Dels grans grups d’hàbitats representats al mapa, que inclouen diversos hàbitats CORINE, els més abundants al Parc Natural són els conreus herbacis, bàsicament arrossars, que ocupen el 34,6 % (vegeu la Figura 1), seguit de les llacunes litorals amb un 20,3 %, els matollars i formacions herbàcies de sòls salins amb 10,1%, els plans costaners arenosos o llimosos amb 9,8 %, les platges arenoses i dunes amb 6,5 %, les vores d’aigua i hàbitats inundables amb 6,3 %, els ports, basses i canals artificials amb 3,8 %, les ciutats, pobles, àrees industrials amb 3,1 %, les aigües corrents amb 2,6 %, i els camps abandonats, ermots i àrees ruderals amb 1,0 %, i la resta d’amb un recobriment inferior a l’1 %.
Aquesta cartografia, com ho ha estat fins ara la realitzada l’any 2004, ha d’esdevenir una eina important de cara a la planificació, gestió i conservació del Parc Natural del Delta de l’Ebre: d’entrada, identifica els sectors on es concentra una diversitat més elevada d’hàbitats i on apareixen els que són més escassos, sensibles, amenaçats o emparats per legislació. També ha servit de base per als treballs de conservació d’espècies tant de fauna com de flora, ja que delimita amb més precisió les seves àrees d’ocupació, les àrees potencials de distribució o millora les estimes poblacionals. A més a més, malgrat les diferències metodològiques entre les dues versions (l’actual i la de 2004), permetrà conèixer amb cert detall l’evolució d’aquests hàbitats i els ecosistemes del Parc.
