Les màquines pesades s’estenen per tot el delta de l’Ebre, sobretot a l’hemidelta esquerre on comencen abans a segar l’arròs. La campanya es va iniciar la setmana passada i s’allargarà fins a meitat octubre. Es produiran unes 130.000 tones d’arròs, la mitjana habitual, però s’està collint encara sense un preu de referència marcat. Se sol pagar a 290-300 euros la tona i els pagesos alerten que fa vint anys que aquest preu no es mou mentre que els costos de producció s’han disparat. Altres zones productores de l’Estat produiran menys i els arrossaires deltaics confien que els afavorisca. La qualitat de l’arròs serà molt bona, però el fong de la pyriculària ha tornat a afectar, sobretot la varietat bomba, amb pèrdues de fins al 20%.
El sector de l’arròs comença la sega recuperant “la normalitat”, després d’una campanya, l’any passat, que va començar tard i amb menys producció a causa del Glòria, les pluges i la covid-19. Es preveu arribar a les 130.000 tones d’arròs, la mitjana habitual, excepte en el cas de la varietat bomba que ha patit pèrdues d’entre el 10% al 20% per la pyriculària. És la varietat més dèbil davant d’aquest fong i la seua producció “es fa difícil” si no es troben solucions, solucions que passen per llavors de la varietat més resistent o nous productes fungicides. “Actualment no tenim cap defensa. Ens treuen matèries actives, però no en posen de noves per defensar-nos”, ha lamentat Marc Bertomeu, membre de la sectorial de l’arròs d’Unió de Pagesos.
Les limitacions de l’ús de fitosanitaris vénen de la Unió Europa i cada cop són més restrictives. Els arrossaires defensen que volen produir “un arròs adaptat al medi ambient, segur i bo per a l’alimentació” però pateixen “la competència deslleial” que permet la UE, exigint-los “molt” a ells i permetent l’entrada d’arrossos d’altres zones que no tenen els mateixos controls fitosanitaris.
Altres afectacions
A més dels fongs, els arrossaires han de batallar contra les males herbes, la fauna (sobretot els flamencs), o la plaga del caragol poma, que recorden que perviu a la zona. “Ja no se’n parla, però és una problemàtica immensa”. Han après a conviure-hi amb “solucions agrícoles, que no tècniques”, usant saponines o aplicant on poden (als terrenys menys salinitzats) la sembra en sec, i segueixen reclamant solucions a un problema que “els han portat” i que “s’han de menjar”.
Campanya sense preu de referència
La campanya de la sega ha començat sense que se sàpiga encara el preu de referència al qual es cobrarà l’arròs. “És com si a un constructor li digueren que faça una casa i després ja veurem quant li paguen. No pot ser”, ha denunciat Bertomeu. Els últims anys l’arròs es paga entre 290 i 300 euros la tona, però aquest preu fa més de vint anys que no augmenta mentre els costos de producció augmenten “exponencialment”. “El valor del producte és important perquè puguem sobreviure i viure dignament”, ha demanat.
Solucions per al Delta
El sector agrícola del Delta també reclama solucions contra la regressió i la subsidència de la plana deltaica, on tenen els cultius, i lamenten que a les portes d’un nou hivern encara no hi haja solucions ni inversió per al problema que ha evidenciat els temporals Glòria i Filomena. “Les administracions diuen que actuaran, però estem a punt d’arribar al gener i aquí no s’ha fet res”, ha recordat Bertomeu. “Hi ha moltes zones afectades on entra el mar i no podem esperar més”, ha afegit.
