La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana ha convocat, per al 6 i 7 de novembre, a Tarragona i Reus, el seu XII Congrés sota el títol general d’Associacionisme Cultural. Entre el mosaic i les xarxes. Si es fa presencialment, tractaré d’anar-hi; si es fa virtualment, com que ja tinc poca virtut, em quedaré a casa, escoltant -masoquista que dec ser- la retòrica antipandèmica dels nostres governants, reproduïda exquisidament -sense cap bri de crítica- pels grans mitjans desinformats, desinformadors i desinformatius, els quals tracten de “negacionistes” de la pandèmia els qui pensen contràriament a les tesis oficials, tot associant-los al populisme i a l’extrema dreta.
Però ara mateix, mentre escric aquest paper, des de l’Institut d’Estudis Catalans, on radica la seu de la citada Coordinadora, l’amic Francesc Viso, que és qui porta la qüestió, em diu, després de la meva trucada, que el Congrés es celebrarà virtualment o, el que és el mateix, telemàticament, si no m’equivoco, que jo amb aquestes matèries electròniques -i potser electrolítiques- tinc un alt grau de deficiència.
O sigui que només puc avançar els temes que es tractaran, segur amb el mateix rigor de sempre, perquè el personal que hi participa és, allò que es diu, de “solvència contrastada” i és per això que és contractat. Entre els professors i estudiosos que hi ha convocats, i que jo conegui, destaquen Montserrat Duch (URV), que presideix la sessió del primer Àmbit, dedicat a l’aportació de les associacions culturals a la conformació d’identitats diverses i al coneixement, relacionant-les amb el patrimoni material i immaterial, la història, la llengua, l’educació i la formació.
En aquest primer Àmbit hi participen -després d’un diàleg inicial entre els historiadors Ramon Arnabat (URV) i María Zozaya (Universitat d’Évora, Portugal- Elvira Asensi (Universitat de València) i Xavier Ferré Trill (Centre de Lectura de Reus), que és un xicot que està fent una feinada en tot el que és recollir la història dels Ateneus i en biografies, com les que va dedicar al geògraf reusenc Josep Iglésies i al filòleg, també de Reus, Ramon Amigó, entre d’altres.
Aquestes sessions estaven previstes al Campus de la URV, a Tarragona, la tarda del dia 6, però ho podrem seguir per internet (ccepc@iec.cat) a través de l’enllaç que ens enviaran. El dissabte 7, matí tarda, la sessió era al Centre de Lectura de Reus, i allí s’hi havien d’exposar en directe les ponències relatives a l’Àmbit 2 (Associacionisme cultural i poders) i l’Àmbit 3 sobre Associacions Culturals i sociabilitat.
En el segon d’aquests àmbits hi participa Pere Baltà, del Prat de Llobregat, que ja ha arribat als vuitanta anys i que és, segur, el més veterà de tota la colla, atès que ja va participar, els anys 80, al Departament de Cultura quan el conseller era Max Cahner, després va crear i presideix la Fundació Francesc Candel i ara és assessor de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català. Després trobem Antonio Ariño, de la Universitat de València.
I a l’Àmbit 3, David Cao, de la Universitat de Barcelona, sobre història i actualitat dels ateneus, i Manel Santana, de la Universitat de les Illes Balears sobre el cas de les associacions a Mallorca, entre 1875 i 1936, que és quan tot salta pels aires.
I la cloenda, debatent com cal anar “Cap al futur”, amb tots els ponents, és moderada en el col·loqui per Maria Carme Jiménez, directora de l’Institut Ramon Muntaner, situat al Mas de la Coixa, a Móra la Nova, que és d’on ja deu fer quinze anys -i gràcies en bona part al professor Josep-Sebastià Cid, llavors delegat de Cultura de la Generalitat a les Terres de l’Ebre- va sortir amb nova empenta tot aquest moviment dels Centres d’Estudis de Parla Catalana, emparat pel nostre govern i ara, també, amb les dificultats que són de suposar.
