La crisi sanitària del coronavirus ens està oferint en les darreres setmanes tota la càrrega dramàtica d’una pandèmia mundial excepcionalment agressiva i contagiosa, canalitzada a través d’una tensió comunicativa sostinguda, alimentada per la multiplicitat de canals de què s’ha dotat el segle XXI, que van des dels mitjans més rigorosos fins al pim, pam, pum de les xarxes socials, de l’oportunitat d’accedir a informació interessant i determinant per vies no oficials fins a la compartició automàtica de continguts desencisadors només pel fet que són negatius i adoben així l’estat de depressió col·lectiva general que té el risc d’alimentar el confinament. Sobre la base ja d’unes desenes de milers de morts a tot el món, es lliura una batalla sanitària inajornable que requerix una economia de guerra inèdita. S’entreveu una batalla política per a veure qui està a l’altura de les circumstàncies, i s’aixeca com una amenaça segura una crisi econòmica que requerix de decisions polítiques coherents i valentes sobretot en l’àmbit internacional, per a evitar la defunció definitiva de la Unió Europea i el suposat esperit que la sustenta, però també en tots els altres nivells de decisió política.
No és el moment del retret fàcil i les proclames abstractes, sinó de proposar solucions concretes, tant des dels governs com des de l’oposició, per vèncer primer el virus i minimitzar una factura que ja és inassumible es mire com es mire en nombre de vides humanes perdudes,i per alleugerir a la vegada i a continuació l’impacte econòmic de la crisi sanitària en sectors que poden veure’s especialment agredits, començant pel turístic i acabant pel periodístic. Esta que comença serà la tercera setmana en què el Setmanari L’EBRE no treurà edició en paper, degut a la reducció dràstica de la publicitat i de la falta de garanties per poder arribar sobretot als subscriptors. La redacció ha estat fent un esforç per concentrar a l’edició digital el seguiment de la crisi del coronavirus al territori, però la contradicció és clara i no afecta només esta publicació: en un moment de màxima exigència d’informació i rigor, les empreses que l’han de fer possible s’han tornat poc més que inviables. Per això la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals que agrupa les diverses empreses editores de premsa local i comarcal, ha dixat clar que si la Generalitat no hi intervé el sector, que dona faena a 1.500 famílies i té una facturació conjunta anual de 42,1 milions d’euros, podria no resistir la crisi del coronavirus. Es perdria així, per acabar-ho d’adobar, un dels canals per seguir amb rigor i proximitat la propera gran crisi.
