El desenvolupament explosiu de la pandèmia del COVID 19 afavoreix una sèrie de reflexions interessants de caràcter geopolític. Per un costat, un règim gens democràtic com el xinès, tot i els seus indubtables defectes i errors, ha sabut abordar el problema del COVID 19 amb relativa eficiència. D’altra banda democràcies de referència, com l’anglesa i la nord-americana, ho han abordat negant d’antuvi la seva transcendència i demostrant posteriorment no disposar del mitjans sanitaris suficients ni estar preparats per abordar el problema de forma contundent i com ha fet la Xina. La Xina i Rússia fins i tot han ofert ajuda i mitjans sanitaris a altres països, incloent-hi els Estat Units. A mi personalment tot això m’ha fet canviar el concepte que tenia de la Xina, però també m’ha rebaixat el concepte que tenia de la vella democràcia anglesa, de la indigna democràcia USA (penso en Guantánamo, entre tantes altres coses) i sobretot, m’ha acabat de tirar per terra el concepte que tenia de la mal anomenada “Unió” Europea.
La democràcia expressada simplement com la voluntat de la majoria no es garantia d’un bon govern en qualsevol context social.
A partir dels valors ètics que proclama la declaració universal dels drets humans, cal defensar sempre la democràcia, però, cal ser molt curós en parlar d’ella com un bé sagrat. En primer lloc perquè cal precisar de quina mena de democràcia parlem. D’altra banda, si s’instaurés la democràcia en una tribu salvatge i caníbal aquesta tribu votaria a favor del salvatgisme i el canibalisme i això seria absolutament democràtic. Conec prou els Estats Enganxats de l’Amèrica de Dalt i els seus habitants i per això no em sorprèn gens que sortís elegit president un insensat com D. Trump. La democràcia és així. Als Estats Units no tot és l’Est i l’Oest, també té molt de centre. Un centre molt “peculiar”, per no ofendre. D’altra banda, per contrast amb la democràcia i expressant-ho de forma simplificada, penso que un dictador sensat, assenyat, no seria tan mala cosa si el seu poble fora majoritàriament insensat. En general la democràcia caldria millorar-la molt, i no penso que sigui el millor sistema aplicable a certs entorns socials i culturals. En la meva opinió, en l’àmbit global, la classe política no està a l’altura que necessita la societat humana per ser sostenible. Com dirien a la NASA quan el coet fa figa: “Houston, tenim un problema”. El problema és que la nostra societat encara no ha trobat la manera o les diverses maneres adients, si és que les hi ha, de seleccionar als més capacitats per dirigir eficientment el destí col·lectiu. Més enllà de la deficient estructura interna dels partits polítics, un dels condicionaments principals és la informació, els mitjans de comunicació, però, també l’educació. Cal un esforç molt gran per inculcar des de l’escola l’esperit crític i no només als alumnes sinó també als mestres i als professors. Cal aprendre sobretot a pensar a tenir idees pròpies i a saber defensar-les argumentant lògicament. De què ens serveix tenir milers i milers de valuosos homes savis si acabem posant el destí de la humanitat en les mans de brètols com D. Trump, que per no creure no vol creure ni en el canvi climàtic? Així és com exerceix la democràcia els país més poderós del món, comprometen el futur de la humanitat. Potser no ens aniria mal a tots si en comptes de Trump tingueren un dictador assenyat. Que Déu em perdoni pel que acabo de dir?
No crec que, com alguns pensen, que després de la pandèmia actual el món canvií a millor. En tot cas es farà veure que es canvien coses per tal que en el fons tot segueixi igual. La inèrcia que du la societat actual és molt forta i els interessos creats també. Crec que quan el món canvií a millor no serà per la iniciativa de dirigents com els actuals. Probablement caldran desastres encara més forts per tal que la societat es revolti i comenci un canvi des de la base, portant el coneixement al poder. La democràcia expressada simplement com la voluntat de la majoria no es garantia d’un bon govern en qualsevol context social. Els Estats Units en són actualment un bon exemple. Houston, tenim un problema! Un greu problema que va molt més enllà del COVID 19.
