HomeSocietatCreu Roja ha atès unes 10.200 famílies durant la pandèmia a...

Creu Roja ha atès unes 10.200 famílies durant la pandèmia a les Terres de l’Ebre

Des que va arribar la pandèmia, el passat mes de març del 2020, i fins ara, l’organització no governamental Creu Roja ha vist com s’incrementava el nombre de famílies que necessitaven la seua ajuda, així com la demanda d’aliments i productes bàsics.

En concret, aquí a les Terres de l’Ebre, l’entitat ha atès, des del març del 2020 i fins a l’1 de novembre de 2021, un total de 10.198 famílies en el Pla Creu Roja Respon per tal de fer front a les conseqüències de la covid, de les quals 2.399 han requerit atenció social.

D’estes, 2.170 han estat beneficiàries dels programes d’alimentació, i s’han entregat fins a 3.991 targetes d’alimentació i 4.715 lots de menjar. Des de l’inici de la pandèmia, l’entitat ha patit un “desbordament humanitari”, ja que, segons determina el president provincial de la Creu Roja a Tarragona, Ramon Grau, “vam detectar que la manca d’aliments al nucli familiar és una problemàtica que ha anat en augment”.

Els resultats del tercer informe de l’Observatori de la Creu Roja ha analitzat L’impacte de la covid19 en l’alimentació de la llar, en què s’han enquestat 1.012 usuaris de l’entitat d’arreu del país -331 dels quals de la demarcació- mostren que el 87% de les famílies ateses tenen inseguretat alimentària, cosa que vol dir que no tenen garantida l’alimentació per a tots els membres del nucli familiar, una xifra que supera la mitjana catalana, del 66%.

Hi ha tres graus d’inseguretat alimentària: la lleu, que implica que les famílies comencen a ajustar el pressupost de diners que es destinaran a la compra d’aliments; la moderada, que suposa que algun dels membres adults de la família prescindixen d’algun dels seus àpats diaris; i la severa, la més greu, que suposa una restricció en alguns dels àpats dels infants a la llar. A la demarcació, del 87% de persones ateses per Creu Roja que tenen inseguretat alimentària, per al 50% dels usuaris és lleu, per a un 23% és moderada i per a un 13%, severa.

D’altra banda, la tècnica de l’Observatori, Pilar Millán, ha assenyalat que més de la meitat dels enquestats no havien demanat mai ajuda a cap entitat social i el 69% dels enquestats han demanat ajuda bàsica per primera vegada a la Creu Roja. És el percentatge de nouvinguts més alt de les quatre demarcacions catalanes.

“Hem tingut una allau de peticions durant la pandèmia. Abans ja teníem una certa cronificació de la pobresa, però en poc temps hem hagut de sumar un gran nombre de persones a la nostra organització”.

Això es deu al fet que el 65,2% ha vist reduïts els seus ingressos a la llar, fet que supera, de nou, la mitjana catalana, que se situa en el 50%; i el 26% de les famílies no té cap ingrés mensual estable. Quant a les que sí que tenen ingressos, per primer cop en molt temps el salari no n’és la procedència majoritària, que se situa en el 21%, sinó les prestacions, en el 42%. “Tornem a tenir una alta dependència dels ajuts, ja que l’ingrés majoritari de 4 de cada 10 llars provenen de prestacions”, diu Millán.

La principal preocupació de l’entitat és “com esta pobresa pot anar-se cronificant”, assenyala la coordinadora provincial de Creu Roja Tarragona, Anna Sabaté. “Quan hi haja una recuperació de la normalitat, esperem que es recuperen ràpidament els llocs de treball, sense perdre de vista les persones que es puguen quedar enrere”, indica. Tanmateix, la baixada de les dades de l’atur a les comarques ebrenques i tarragonines “no s’ha traduït, de moment, en una reducció de les ajudes que estem donant”.

De fet, la coordinadora provincial de Creu Roja a Tarragona detalla que, a la demarcació, durant el 2021 s’han atès 12.000 persones més que en tot el 2021. “De vegades, la recuperació triga uns mesos, i estem en una inflació terrorífica, en què els productes de consum cada dia són més cars. Això pot fer que gent que abans no requeria ajuda, ara la puga necessitar”, alerta.

Segons ha concretat la tècnica de l’Observatori, Tarragona i Girona són les dos demarcacions que tenen pitjors dades pel que fa a l’impacte de la covid en l’alimentació, un fet que Sabaté vincula a l’afectació dels principals sectors econòmics per la pandèmia a la demarcació: el turisme i l’hostaleria.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

8 + 2 =

Últimes notícies