HomeCrònicaCrònica · Col·legis professionals tortosins

Crònica · Col·legis professionals tortosins

La passada setmana se celebrà a Tortosa la reunió constitutiva de la Intercol·legial de Col·legis Professionals de les Terres de l’Ebre. Van assistir-hi representants de deu col·lectius de professionals liberals instal·lats al territori amb diferents graus d’autonomia respecte a organismes superiors, però tots amb voluntat de constituir un òrgan d’opinió i coordinació per a impulsar iniciatives compartides a favor del desenvolupament de la regió ebrenca

A la reunió van participar-hi des de col·legis amb plena personalitat jurídica, cosa que vol dir del tot independents per a prendre decisions i regular la professió dins del seu territori, com és el cas del Col·legi de l’Advocacia i el d’Aparelladors; d’altres amb un elevat grau d’autonomia però vinculats a col·legis d’àmbit català: els Arquitectes i els Periodistes; també com a delegacions de col·legis provincials de Tarragona: els Metges, Enginyers Tècnics Industrials, Infermeria; i finalment de creació relativament recent com els Fisioterapeutes, l’activitat física, i els Psicòlegs. Alguns col·legis amb presència a Tortosa com els de Procuradors, els Agents Comercials o els Enginyers Tècnics Agrícoles, no hi eren presents o no signaren el document fundacional de la intercol·legial.

No és aquesta la primera vegada que els col·legis professionals tortosins s’agrupen per fer present la seua posició sobre qüestions d’interès general relatives al territori. El 1975 sis Col·legis (Advocats, Procuradors, Aparelladors, Arquitectes, Enginyers Agrícoles i Agents Comercials), juntament amb la Cambra de Comerç, van signar un document oposant-se a la proposta de modificació del Pla d’Urbanisme de Tortosa que proposava l’Ajuntament encara sota el règim anterior amb el suport dels sindicats verticals franquistes. Van aconseguir aturar-ho i retardaren la modificació del Pla a deu anys després, amb plena normalitat democràtica. A les reunions celebrades van acordar crear una plataforma intercol·legial que promogués iniciatives per al desenvolupament econòmic i social del territori. També es va negociar la possibilitat de construir un edifici compartit com a seu de tots els Col·legis Professionals tortosins, però el projecte no reeixí. Únicament els Aparelladors construirien la seua pròpia casa, seu social, molts anys després.

El 1977, aquests mateixos col·legis van esdevenir punta de llança defensant la creació d’una institució territorial pròpia per a les Terres de l’Ebre en el marc del Congrés de Cultura Catalana; a més dels anteriors s’adheriren altres col·legis professionals present a Tortosa (Perits industrials i metges) i col·lectius professionals del territori encara sense estructura organitzativa (Farmacèutics, Graduats Socials, Òptics i Delineants). El resultat fou que el president Tarradellas crearia per decret el Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre, primera institució unitària del territori.

El 1981 novament els set col·legis professionals més destacats, també amb els metges, es reuniren amb l’aleshores ministre d’Educació Federico Mayor Zaragoza, per reclamar estudis universitaris a Tortosa. Dos anys després, amb la Cambra de Comerç i la Comunitat de Regants de l’Ebre, van elaborar un document adreçat als 52 alcaldes de les quatre comarques per a demanar que en totes les seues actuacions davant d’instàncies de caràcter institucional defensessen el reconeixement unitari de les Terres de l’Ebre i en el seu cas defensessen que l’Estat creés una nova província.

Els processos de separació no foren fàcils i moltes vegades van topar amb l’oposició o la reticència dels col·legis de Tarragona i calgué insistir diverses vegades per a aconseguir-ho.

El cas dels aparelladors fou significatiu perquè acaba als jutjats que donaren la raó al Col·legi de Tarragona i no es guanyà fins que la competència en col·legis passés a la Generalitat, que finalment aprova la creació del nou col·legi el 1989 amb el nom de Terres de l’Ebre. Arran d’això el 1992 s’impulsa una campanya perquè altres professions feren el mateix. Se celebraren reunions on participarien algunes de les professions que ara tenen estructura organitzada al territori com a delegacions de Tarragona i altres, com els Farmacèutics o els Economistes; però la cosa no va passar d’aquí.

Finalment, el 2001, en ple debat sobre el Pla hidrològic del PP, es va celebrar una nova reunió dels col·legis més significatius, aquesta vegada ja en presència dels Periodistes que estaven en procés de creació de la Demarcació col·legial. Es volia establir un plantejament unitari sobre el tema de l’aigua de l’Ebre i com  s’havia de promoure una plataforma per al desenvolupament del Territori més enllà de l’Idecé i les propostes oficials sorgides de la Generalitat o del govern de l’Estat. Es va redactar un document que no va tirar endavant per la reticència d’alguns col·lectius.

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

39 + = 46

Últimes notícies