TORTOSA // Més enllà de l’anunciat suport de Ciutadans, el ple municipal de Tortosa només va concedir al col·lectiu Corembe i al moviment Tortosins pel Monument, impulsors d’una moció popular per a salvar el monument franquista del riu i reinterpretar-lo, l’abstenció de Junts per Tortosa, el grup majoritari, que compartix que s’hauria d’haver respectat la voluntat ciutadana expressada en la consulta del 2016, però argumenta que ara el consistori no pot aturar la retirada del monòlit que executa la Generalitat perquè si no li concedís la llicència municipal d’obra per al desmuntatge, estaria prevaricant. La resta de grups, els socialistes al govern i la CUP, Movem i ERC a l’oposició, van votar en contra de l’intent de Corembe per a indultar la controvertida estàtua.
“Un acte totalitari”
L’encarregat de defensar la moció popular al ple ordinari va ser el portaveu de Corembe i l’associació Tortosins pel Monument, Joan Otero, que va intentar desvincular la causa d’ideologies polítiques i la va situar en la línia del “pensament d’un grup de persones socialment i políticament molt transversal”. Otero va retreure al consistori que no hagués executat cap acció en cinc anys per a fer complir el mandat popular, tot i que tots els grups municipals excepte la CUP, i alguns amb els mateixos líders que en l’actualitat, van avalar la consulta. Esta no podia ser vinculant, però Otero va recordar que el mateix decret de convocatòria es comprometia a acceptar el resultat i obrar en conseqüència. “Actuar ara com si la consulta no hagués existit és un menyspreu a la ciutadania i un acte totalitari, i una fita clau en este camí ha estat la descatalogació del monument”, va exposar Otero. El col·lectiu demanava fer marxa enrere i tornar a catalogar el monòlit, que el 2007 va quedar recollit al catàleg d’edificis i conjunts històrics i artístics amb motiu de l’aprovació del POUM vigent. “No ha canviat res”, va sostenir Otero.
Les entitats plantejaven que reinterpretar el monòlit podria dur Tortosa a ser “referent d’una societat moderna que ha sabut transformar el monument en un nou element on tothom se senta representat i no ofenga ningú”. Otero va exigir “valor i coratge” a l’Ajuntament i es va adreçar als que ja havien avançat, a través d’este periòdic, el seu vot contrari: “El 2016 actuaven per responsabilitat ciutadana i ara per dependència ideològica o de partit quan la gent de Tortosa no ha canviat. El que és correcte no sempre és popular i el que és popular no sempre és correcte”, va concloure.
El portaveu de la CUP, Sergi Arnau, li va etzibar que la reinterpretació és “l’excusa” per a mantenir “el monument franquista més gran de Catalunya” i li va retreure que ells tampoc no haguessen fet cap proposta de reinterpretació en cinc anys. També va lamentar que exregidors o militants de Movem i el PSC, com Cinta Galiana o Consol Cordero, hagen donat suport al col·lectiu.
El portaveu d’ERC, Xavier Faura, va rebutjar que el monòlit puga ser un actiu turístic i de prestigi per a la ciutat. “El monument és franquista i això és indiscutible. Encara que s’haja interioritzat veure’l al mig de riu, la imatge de Tortosa a l’exterior està altament deteriorada”, va assenyalar. Faura va recriminar que en 50 anys d’ajuntaments democràtics no s’haja portat mai al consistori una proposta per a la reinterpretació i que esta arriba quan el Govern ha decidit i està a punt d’executar-ne la retirada. “El debat és extemporani i no fa sinó despertar els anhels de grups feixistes”, va lamentar. Des del PSC, Dolors Bel, va defensar que la ciutat ha de dignificar els espais públics i fer pedagogia, reparació i justícia amb les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. “Treure la verticalitat del monument per a vèncer el feixisme i crear un espai de memòria i crear ponts per a cosir ferides”, va dir la socialista, regidora de Memòria.
Margarita Abelló, de Movem, va recordar que el Parlament de Catalunya ja va instar el 2016 l’Ajuntament, abans de la consulta popular, a fer valer la llei estatal de memòria històrica i retirar el monòlit. Abelló va fer “autocrítica” en reconèixer que la consulta no va tenir sentit “perquè l’Ajuntament no tenia competències sobre el monument”.
La CUP, Movem, ERC i PSC van demanar la museïtzació del monument en un espai de memòria i els socialistes, Movem i Junts van tornar a apel·lar a la recuperació de l’antic pont de la Cinta, sobre la pilastra del monument, com una passarel·la per a vianants. Amb esta intenció el ple va aprovar a l’abril una modificació del POUM. La portaveu de Junts per Tortosa, Cinta Espuny, en va fer esment per a exigir a la Generalitat o a l’Estat que construïsquen esta passarel·la.
Sobre el fons de la qüestió plantejada per la moció, Espuny va recordar que el monument no el retira l’Ajuntament sinó que ho fa la Generalitat amb l’autorització de la CHE. “Paralitzar el procediment suposaria una il·legalitat. Les llicències d’obres són actes regalats, no són actes discrecionals de l’alcaldessa o de l’Ajuntament i no actuar així suposaria prevaricar”, va recordar la regidora, que sí que va retreure a la Generalitat que no haja aprovat encara la llei que explícitament havia de cobrir la retirada del monument, com es va anunciar el 2018.
L’únic vot favorable a la moció va venir de Miquel Albacar, de Ciutadans, que ja s’havia posat al costat de Corembe i que va denunciar “la incoherència” dels grups que van avalar la consulta i els va acusar de “no escoltar el poble”.
