Just la setmana en què esta publicació explicava i feia el primer balanç dels estralls del temporal Glòria al territori, editorialitzàvem a través d’estes línies que de tot plegat se’n podia traure si més no una primera conclusió positiva: la llevantada posava definitivament el Delta i la crisi climàtica que l’amenaça a l’agenda pública.
Tres setmanes després, ha acabat de transcendir que es troba en període d’elaboració, per part de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), el nou Pla hidrològic de conca de l’Ebre (PHE) per al període 2021-2027, el document de planificació -que reclama i revisa Europa- de la gestió de l’aigua a la conca durant el proper sexenni. La continuïtat al PHE vigent (2015-21) que no va respectar les demandes territorials, entre altres coses quant a la fixació d’un cabal ecològic molt més generós.
Amb el nou PGE en dansa, la desgràcia puntual i la musculatura del Glòria servixen en calent una llista de motius per a fer pressió perquè, una vegada per sempre, la planificació estatal prioritze el futur ecològic i socioeconòmic del tram baix del riu i el seu delta en relació amb els interessos aparentment especulatius que pengen sobre algunes reserves de regadiu.
La CHE és un os dur. Té un funcionament poc flexible i hi ha qui diu que anacrònic i gens transparent, però a última hora hi ha un nou govern espanyol que, si fem cas a les paraules de la ministra Teresa Ribera al Congrés, està disposat a abordar solucions estructurals per a blindar el Delta. Solucions, però, que requerixen mirada llarga, molt més enllà d’una legislatura; un debat seriós i obert amb participació de la comunitat científica i si cal un pacte d’Estat en favor d’una de les principals zones humides de la Mediterrània. És a dir, requisits que la política té perduts en algun racó, colgats d’immediatesa i electoralisme.
Malgrat això, cal aferrar-se d’entrada a la declaració d’intencions de l’executiu ecosocialista espanyol i, amb la implicació de tots els agents principals del territori (institucions locals, sectors productius, ecologistes i experts), pressionar fins a l’extenuació perquè els documents de base del nou PHE, com l’Esquema de Temes Importants, aprofundisquen en les bones intencions i en els aspectes positius que ja inclouen (i que suposen un canvi en alguns aspectes) i a la vegada capgirar la tendència a l’escepticisme, el negacionisme i el negativisme de la CHE en temes cabdals com l’acceptació de la subsidència o la mobilització de sediments dels embassaments.
El Delta necessita accions assenyades a la costa en la línia que ha reclamat la Taula de Consens del Delta, per a evitar que continue la regressió, i una aposta decidida i inequívoca per a traure el màxim suc possible als sediments que hi ha segrestats als pantans. S’aconseguirà un benefici major o menor. Serà més o menys complicat. Però cal analitzar-ho sense dilacions i actuar.
