Ja fa uns anys, un bon amic que treballava a la universitat de NY, ens va invitar a passar uns dies a casa seva. Descobrir NY amb algú que hi viu i la coneix va ser, sense dubte, un privilegi. Al marge de l’arquitectura, el cine i la història, lo millor de la ciutat és, sense dubte, la gent. La diversitat i barreja de races, cultures, morfologies, vestuaris i costums és impressionant.
Després d’uns dies “en guia”, ens vam aventurar a descobrir sòls, racons menys turístics. Vam agafar el metro, i amb un plànol de paper dels d’abans, vam començar a mirar per on aniríem. Al costat nostre, un reservista prim, fort i de rostre dur, ens va demanar si necessitàvem alguna cosa i ens va explicar amablement per on anar. Duia una gorra en la qual es llegia: “Discipline and perseverance”.
El curs passat, amb l’ajut i la guia de la periodista Sílvia Tejedor, vaig tenir el plaer d’entrevistar Anna M. Bel, 60 anys dedicats al ballet. La dansa ha estat i és la seva vida.
Ens explicava que una ballarina, per progressar, ha de tenir molta constància, treball tècnic i disciplina, a més d’art. Ens va contar que ara estava treballant en un projecte metodològic per transmetre aquesta forma de treball en xiquets I xiquetes des de menuts.
Parlant amb Anna vaig recordar la gorra del reservista del metro de NY: “Discipline and perseverance”.
Ara que comença un nou curs escolar, deixeu-me recordar als pares, i també a alguns companys, que és ben cert que els xiquets I xiquetes han d’anar a l’escola contents i han d’estar-hi a gust, però que això no es contradiu amb el fet que els ajudéssem a adquirir una disciplina i constància en el seu treball, un nivell d’exigència que els faci sentir que
s’estant superant a ells mateixos. Que, de vegades, posar-los les coses sempre fàcils, no els ajuda a la llarga a adquirir la capacitat d’esforç que necessitaran en la vida real. Que la immediatesa de tot el que aconseguixen ràpidament (mòbils, xarxes, recompenses contínues) els provocarà a la llarga més frustració.
En l’esport i en la dansa, la disciplina i la perseverança, l’esperit de sacrifici, el treball constant i fins i tot aprendre a organitzar-se i a prioritzar, fan que després la satisfacció per la millora sigui més gran. Per què no intentem traslladar aquests valors al nostre dia a dia com a educadors?
