El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar dimarts la Llei d’amnistia als encausats del procés. Este era el darrer pas administratiu que faltava per a permetre l’entrada en vigor de la norma, aprovada al Congrés el passat 30 de maig. Ara, l’aplicació real de l’amnistia queda en mans dels jutges amb causes lligades al procés, que disposen de dos mesos per a decidir si l’apliquen o no. En cas de dubte, tenen la possibilitat de plantejar qüestions prejudicials a la justícia europea, com ja ha fet el Tribunal de Comptes en donar deu dies a les parts del procediment per les despeses de l’1-O i d’Exteriors durant el procés, perquè es pronuncien sobre la procedència de plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en relació a la llei d’amnistia. Si no opten per este estratagema, els jutges podran dictar l’aixecament immediat de les mesures cautelars que pesen contra els investigats, així com l’extinció de les ordres de detenció internacionals i estatals.
El jutge del Suprem, Pablo Llarena, va donar cinc dies a les parts perquè es posicionen sobre com creuen que s’ha d’aplicar la norma, però manté l’ordre de detenció a l’estat contra l’expresident Carles Puigdemont, Marta Rovira, Lluís Puig i Toni Comín.
Paral·lelament, la Sala Penal que va jutjar els líders del procés -els indults no van eliminar les inhabilitacions- i la instructora de la causa del Tsunami, Susana Polo, també van demanar a les parts que es pronuncien en un termini de cinc dies i deu dies, respectivament.
Els fiscals del Suprem que van participar en el judici del procés ja van advertir el passat 30 de maig que consideren que la Llei d’amnistia no es pot aplicar al delicte de malversació pel que van ser condemnats Junqueras, Romeva, Bassa i Turull, perquè el desviament de fons que es considera provat a la sentència encaixaria amb el capítol d’excepcions de la llei, que en el seu article 2 específica que en queden exclosos “els actes tipificats com a delictes que afectin els interessos financers de la Unió Europea”. En canvi, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, podria discrepar d’esta línia i fer prevaldre la seua jerarquia. De moment, ha demanat un nou informe sobre l’amnistia als fiscals de l’1-O.
Per la seua banda, el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón va dictar una providència on dona deu dies a les parts personades a la causa del Tsunami Democràtic perquè l’informen sobre si consideren o no que cal aplicar la Llei d’amnistia.
La llei establix que els jutges han de determinar si la norma s’aplica o no als casos concrets, i ho poden fer d’ofici o a instància d’una part o de la fiscalia, però sempre després d’escoltar els arguments del Ministeri Fiscal i la resta de parts personades.
Una part de les defenses dels processats ja han fet la petició perquè se’ls aplique l’amnistia. Entre estes, hi ha les 37 causes que afecten dirigents d’ERC, entre les quals està el procés contra Lluís Salvadó, que havia d’anar a judici a l’octubre per l’organització del referèndum de l’1-O, i la causa contra els rapitencs Josep Caparrós i Albert Salvadó, també per la seua actuació durant l’1-O a la Ràpita, que havia de ser jutjada a l’Audiència Provincial de Tarragona. “Esperem que s’acabe la repressió que coarta la nostra capacitat i voluntat d’expressió”, ha valorat Albert Salvadó.
Tot i que alguns juristes i polítics han confiat que la judicatura aplicarà una llei que és “prou clara”, també hi ha qui recela de les maniobres d’alguns jutges per a intentar dilatar o driblar l’aplicació de la controvertida norma. El Govern de la Generalitat, al seu torn, ja ha apostat perquè el Departament d’Interior amnistie les sancions que s’hagen dut a terme a través de la Llei de seguretat ciutadana, l’anomenada Llei mordassa, vinculades a protestes i aldarulls durant el procés independentista.
La Fiscalia de Tarragona xifra en vuit els procediments que es podran beneficiar de la Llei d’amnistia al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Se tracta de casos relacionats amb delictes d’atemptats contra agents de l’autoritat o desobediència emmarcats en les protestes postsentència o vinculats a l’organització del referèndum. Hi ha dos casos als jutjats d’Amposta i un als de Tortosa. La fiscal en cap de Tarragona, María José Osuna, considera que els “límits de la llei són difusos, però que es poden interpretar adequadament”.
L’advocada Isa Castell, de Juristes per la Llibertat, assegura que els casos d’activistes ebrencs que van ser encausats per tallar carreteres o protestar al carrer, “han estat sobreseïts o han tingut una sentència absolutòria”.
