Diversos municipis ebrencs estan iniciant els primers passos per a desenvolupar comunitats energètiques que permeten descentralitzar i democratitzar el sector de l’energia, a més d’empoderar la ciutadania en el sector energètic.
És el cas de Móra la Nova que, a través de la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud i de l’empresa energètica tortosina Somfets, està estudiant la possibilitat d’implantar una comunitat energètica al Polígon Els Aubals, on s’instal·larien plaques fotovoltaiques, a les teulades dels edificis, perquè les empreses es puguen autoabastir energèticament. A més, es contempla la construcció d’una planta per a convertir l’energia sobrant en hidrogen, una substància que permet emmagatzemar-la, així com una hidrogenera, una benzinera d’hidrogen.
De moment, l’alcalde de Móra la Nova, Francesc Xavier Moliné, assenyala que el projecte, que preveu la necessitat “d’una hectàra de cobertes”, està en “procés de redacció” i a l’espera de presentar-lo a fons europeus per a aconseguir el finançament necessari per a desenvolupar-lo. Mentre els serveis jurídics estan mirant “la fórmula jurídica en què encaixa l’ens local -o bé amb un soci més, o bé com algú que lidere-, estem en contacte amb empresaris del polígon que puguen estar interessats a fer esta instal·lació de plaques fotovoltaiques a les seues teulades, que ja n’hi ha quatre, perquè comencen a fer-ho i puguen produir energia per a autoconsumir-la”.
De fet, l’alcalde de Móra assenyala que l’empresa de colorants Manuel Vilaseca SA “ja va per davant”, perquè ja ha fet esta instal·lació i “ja està consumint l’energia que genera, i també en té un excedent”.
Segons explica el cap de producció de l’empresa de colorants Manuel Vilaseca SA de Móra la Nova, Jordi Solé, “durant l’any 2019 i 2020 vam instal·lar al voltant d’unes 800 plaques solars en una part de la nostra fàbrica on no hi ha naus construïdes, i tenim una potència d’uns 220 kw”.
Malgrat que no n’ha indicat les xifres totals de consum i d’estalvi, Solé ha assenyalat que esta instal·lació els permet estalviar-se un 25% de l’energia que consumien de la xarxa anualment. “El 75% de la llum l’agafem de la xarxa, però estem produint un 25% d’energia en esta instal·lació, que autoconsumim, cosa que ens permet estalviar; i més amb el preu actual de la llum”, detalla, i afegix que l’energia sobrant, “que és poca quantitat, s’aboca a la xarxa”. Solé assenyala que des del maig al setembre “és la millor època, perquè és quan més hores de sol hi ha i és quan traus més rendiment a les plaques solars; en canvi, del novembre al febrer, el rendiment baixa molt”.
L’empresa està estudiant la possibilitat d’ampliar el seu parc de plaques fotovoltaiques, però alerta que “el preu de les plaques solars ha augmentat entre un 25 i un 30%”. Si el projecte de comunitat energètica que estudia el consistori amb la planta per a convertir l’energia en hidrogen tirés endavant, Solé determina que “seria diferent, perquè ara no hi ha manera d’emmagatzemar l’energia i hi ha molta part del dia en què no podem agafar-la de les plaques solars, com els dies que fa núvol o quan marxa el sol”.
D’altra banda, a Flix també s’està estudiant la implantació de comunitats energètiques, uns projectes que es presentaran a la convocatòria d’ajuts, que sortiran abans de finals d’anys, a l’Institut Català d’Energia per a aconseguir finançaments. Segons assenyala el regidor de Transició Ecològica del municipi, Xavier Sabaté, una d’estes seria la instal·lació de plaques fotovoltaiques al pavelló poliesportiu, de la qual es podria beneficiar el veïnat.
L’altra, seria als habitatges del barri, conegut popularment com Les Casetes, unes cases dels anys 60, en què Sabaté assenyala que “amb les cobertes que els mateixos veïns podrien destinar a la generació d’energia fotovoltaica es podrien veure molt beneficiats. I l’altra comunitat energètica, que no seria ‘residencial’, sinó ‘industrial’, seria al polígon de la Devesa”. Allà preveuen instal·lar plaques solars a les teulades dels negocis que hi ha, com en diverses naus, un supermercat, una gasolinera i la depuradora de l’Agència Catalana de l’Aigua, perquè s’autoabastisquen.
L’Agència d’Energia de les Terres de l’Ebre, integrant del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (Copate), també està impulsant la creació de comunitats locals d’energia, enfocades, segons va explicar Marga Estorach, responsable tècnica de l’ens, que “els ajuntaments hi posen les instal·lacions, perquè també en gaudisquen la ciutadania i les empreses d’un radi que permet la llei”.
Este és el cas de l’Ametlla de Mar, que preveu ubicar les plaques solars fotovoltaiques al poliesportiu, les escoles, l’ajuntament o la nau de la brigada, per a abastir energèticament diferents edificis municipals i aquells habitatges privats, dins d’un radi d’acció de 500 m, que vulguen sumar-se al projecte, per tal de fomentar l’estalvi econòmic, i sobretot l’autoconsum públic i la transició energètica en àmbit local.
Godall també està contemplant posar en marxa una comunitat energètica, que ja compta amb més de 30 sol·licituds d’adhesió després d’oferir al veïnat la possibilitat de participar en una instal·lació comunitària de plaques, subvencionada parcialment pels fons europeus Next Generation. Segons detalla el consistori, aquells que participen en la comunitat rebran la part proporcional de l’electricitat generada per les plaques, que se’ls descomptarà de la factura elèctrica, i a canvi hauran d’aportar la part proporcional de la inversió inicial no coberta pels ajuts i costejar les despeses de manteniment anual de la instal·lació.
El Copate també contempla proves pilot de Comunitats Locals d’Energia a Tivissa, a la Pobla de Massaluca, al Polígon Industrial del Baix Ebre; i per altra banda, també ho està estudiant l’Agrícola Sant Isidre de la Fatarella.
