Dos trencaments de la canonada principal en menys de dos anys han obligat a interrompre el subministrament d’aigua a tots els consorciats del sistema CAT, una seixantena de municipis i unes 25 indústries.
La primera vegada, el gener del 2020, durant 40 hores. En esta ocasió, el cap de setmana passat, el tall en va durar 30 de treballs ininterromputs. No hi ha hagut restriccions, segons assegura el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), perquè els consorciats han recorregut als seus recursos alternatius mentre ha durat la reparació de l’avaria. Només hi ha hagut “una petita afectació” al polígon industrial de l’Ametlla de Mar, on es va produir el trencament, segons l’alcalde, Jordi Gaseni.
La primera sensació dels responsables tècnics del CAT, l’organisme que gestiona l’anomenat minitransvasament de l’Ebre, és que la causa ha pogut ser la mateixa que en l’anterior crisi: un factor extern, que aleshores va ser un excés de salubritat i de clorurs per les filtracions d’un rec pròxim que van corroir la canonada a l’Ampolla. La visualització de l’impacte no hi ha tingut res a veure, perquè fa dos anys la riuada d’aigua es va endur cotxes a l’àmbit urbà d’influència del barranc de la Borrasca, al cor de l’Ampolla. Ara, el trencament es va produir lluny del nucli principal de l’Ametlla i només va afectar tres finques pròximes.
La més impactada va ser la de Xavier Solé, un veí a qui l’aigua va destrossar la piscina i bona part del jardí d’una segona residència, segons va explicar als mitjans. Ho va definir com un “tsunami” que havia causat una “malesa bàrbara”, segons les declaracions recollides per Canal Terres de l’Ebre. L’aigua també es va endur l’arena de la platja de Bon Caponet. L’assegurança del consorci s’haurà de fer càrrec dels desperfectes.
La causa del trencament del tub de formigó l’hauran de corroborar, en tot cas, experts del Consejo Superior de Invetigaciones Científicas (CSIC), que abans de Nadal han de supervisar el tram de sis metres de canonada trencat que va ser substituït durant l’actuació d’emergència i que està dipositat a la planta potabilitzadora de l’Ampolla. Però la pregunta sense resposta que penja sobre el sistema CAT, és inevitable.
El fet que s’haja produït un segon trencament en tan poc temps i que abans no se n’hagués produït cap, tenint en compte que tot fa pensar que el desencadenant podria ser un factor extern de naturalesa similar o comparable al del primer, vol dir que el tub principal ha assolit un nivell de vida útil que el fa més vulnerable a estos factors externs i que pot tornar a tenir un altre trencament en qualsevol moment? Fonts oficials del CAT admeten que no ho poden descartar, i que ara mateix no hi tenen resposta, com tampoc s’expliquen com el tram que ara ha col·lapsat va ser objecte d’una exhaustiva prospecció tot just arran de l’accident de l’Ampolla i no s’hi va detectar cap anomalia greu.
El CAT va monitoritzar l’estat estructural de tota la canonada, que té uns 1,6 quilòmetres de diàmetre i 75 de longitud, des de Campredó, on es fa la captació al riu, fins a Tarragona, a través d’un equip amb un “sofisticat sistema de camps electromagnètics”.
La revisió va suposar una inversió de 2,2 milions d’euros i s’hi van substituir cinc trams malmesos que es va considerar que estaven en perill de col·lapse, un a pocs metres del que ara s’ha trencat: “dos o tres finques més cap a l’Ampolla”, sostenen fonts oficials coneixedores de la incidència. Més endavant, encara es van substituir dos trams més, també a l’Ampolla i l’Ametlla, però en cap cas es van registrar indicis d’alarma amb relació al que s’ha trencat ara. “En el moment en què es va fer la diagnosi, no ens van avisar que este tub tingués cap espira trencada. Després, durant un any i mig, el tub ha evolucionat”, va constatar el gerent, Xavier Pujol, que fa un any celebrava que només s’havien trobat patologies a un 0,3 % dels 12.500 tubs de la línia. El CAT tot just acaba de canviar de president: Joan Alginet, d’ERC, ha substituït Xavier Royo, que havia estat nomenat a proposta de Junts per Catalunya.
Una solució en 18 mesos
La incidència es va tancar amb 30 hores, respecte a les 48 previstes inicialment, i no hi ha hagut talls als abonats, tot i que, segons Alginet, en algun cas es va arribar “al límit”.
El Consorci no té previst suggerir als consorciats que incrementen les seues fonts d’abastament alternatives, amb pous o altres recursos per si es produïx un tercer trencament. En les normes d’explotació aprovades per l’assemblea general es parla d’un marge d’entre 24 i 48 hores.
“No tenim previst canviar-ho perquè mai s’ha trigat més de 48 hores a resoldre una incidència”, conclouen les mateixes fonts. La solució passa pel sistema de fibra òptica, que permetrà monitoritzar en continu l’estat de la canonada. Es va adjudicar a l’octubre, però no estarà llest abans de 18 mesos.
És a dir, a partir de l’estiu del 2023, el CAT disposarà d’una eina fiable per a detectar per auscultació el trencament d’espires d’un tub abans que col·lapse la canonada.
Fins aleshores, s’allargarà la incertesa, per moltes garanties de qualitat i seguretat que haja anat acumulant en els darrers anys el sistema de control i distribució de la xarxa d’aigua del CAT, que va començar a subministrar aigua de l’Ebre l’any 1989.
