Hem d’entendre i reflexionar sobre el fons del tema lingüístic que afecta l’escola de Canet. No és una realitat diferent de la que s’ha emprat contra Catalunya des de segles. Recordin que Felip IV va decidir “moler a palos a los catalanes”. Era cap a l’any 1640 quan el segadors es van revolucionar, i eren una amenaça que es podia estendre “por todos los reynos de su Magestad”. A Batea, pàtria de l’historiador, el Dr. Onofre Català, rector de Gandesa, explicava a les cròniques de l’Arxiu Parroquial, Sit memoriae posteris, que l’exèrcit de l’imperi espanyol va assassinar tots els homes i els xiquets del poble, en violaren les dones i robaren i cremaren tot el que hi havia. Un any més tard, Pau Claris, el president de la Generalitat, que davant de tanta violència declarà la República catalana, va ser enverinat als pocs dies. I acabada la guerra, les tropes castellanes, flamenques i italianes, ocuparen Catalunya durant anys i vivien a les cases dels pobles catalans, on menjaven, dormien i se’ls havia d’atendre com a hostes privilegiats per la força de les armes. Regalaren a França part de Catalunya, i uns anys més tard Felip V imposà el Decret de Nova Planta.
Les provocacions ja venen de lluny. No és cosa que hagi arribat pel consens establert per la immersió lingüística. Les raons de fons són unes altres i totes es fan servir en contra de Catalunya per destruir-nos com a poble. Tots hem de ser iguals, com ells volen, pel dret de conquesta; hem de parlar “la lengua común” i seguir els seus costums. Com que ells són la llei, la imposen com volen, quan volen i de la manera que volen. Hi ha un adagi, tan vell com la mateixa humanitat, que diu: “la història l’escriuen els vencedors”.
Aquesta és la realitat. Com a fons: que un pare de Canet, militant del partit de la Sra. Arrimades, hagi provocat el problema lingüístic a aquella escola; i que un sol alumne faci possible que el TSJC dictamini que s’han de donar el 25 % de les classes en castellà (un alumne contra la voluntat dels 25 restants!). Recordin que la Sra. Arrimades és filla d’un comissari de policia que va exercir a la caserna de la Via Laietana de Barcelona, reprimint els catalans que eren contraris a la dictadura del general Franco en nom de la llei. Allí, als detinguts se’ls maltractava, torturava i alguns mai més tornaren a veure la llum del sol. El fons de la qüestió és que siguin els governs de dreta o d’esquerra, el rei, l’actual o el seu pare, com també els seus antecessors, corruptes per excel·lència, o les forces armades o les judicials, els del tot “s’hi val per anar contra Catalunya”. Això de “los palos” i “a por ellos” són els arguments reiteratius que Espanya aplica contra Catalunya quan, davant de tantes injustícies lingüístiques, o socials, ens fan obrir els ulls, el poble es mobilitza i diem prou. El nostre prou defensiu és la seva represàlia repressiva!
Però Espanya té la força, i, amb la força, la raó; en dictadures o en democràcia, tant se val! Amb dretes o esquerres, amb monarquia o república… Som diferents i ens volen iguals, vet aquí l’estat de la qüestió! I quan fan passar pel Manzanares el Corredor del Mediterrani tot ho podem creure, d’aquesta Espanya que ens provoca per dividir-nos, esmicolar-nos. I, si poden, pretenen matar la llengua, que saben que és l’essència viva de la idiosincràsia catalana. El tema lingüístic, en realitat, és una excusa. Saben, tan bé com nosaltres, que el català perd pistonada al carrer, al pati de les escoles…, i que el català, malgrat la immersió, cada cop s’empra menys dins de l’escola primària, menys encara a la secundària i que gairebé ha desaparegut a la universitària. Saben que els escolars catalans surten coneixent millor el castellà que el català a les escoles catalanes, i ho reconeix el mateix “Ministerio” quan les notes del castellà dels escolars catalans són més altes que a la resta d’Espanya. Ho saben, però ataquen; i ho fan per tal que reaccionem i ens emprenyem. Ja saben que això del nazisme i posar el braçalet als xiquets que demanen l’ensenyament en castellà és fals, però ho pregonen servint-se de tots els ressorts que dominen per dividir-nos i humiliar-nos i moure l’opinió pública espanyola contra nosaltres.
Vet aquí que el Sr. Illa, que tantes vegades s’han manifestat al costat de Cs, PP i Vox, aixecant la bandera de l’espanyolisme, exclama que l’atac va contra Catalunya perquè ERC i PDECAT donen suport als pressupostos., i la missió final de la dreta excloent és destruir el Govern del PSOE-Podemos. Per això ara, acusa Cs, PP i Vox, i es posa al costat de l’escola catalana. Els “a por ellos” i “los palos”, vinguin d’uns o dels altres, continuen, i els faran continuar. Vet aquí que només els catalans podem i hem de salvar la nostra llengua i la nostra manera de ser, amb fermesa i l’orgull que ens el volen erradicar.
I quan nosaltres ens defensem, ens acusen de victimisme. Està clar que fem victimisme perquè patim d’un dèficit fiscal anual proper als 20.000 milions d’euros. Perquè les obres i “la lluvia de millones” que prometen, uns i altres, mai arriben. Perquè aprovem un Estatut, segons les seves lleis, ratificat per referèndum, i els tribunals dominats pel darrere pel PP, segons l’exsenador Cosidó, el destrossen. Així, ens fan emprenyar, el poble català es manifesta amb la més gran agrupació humana mai vista a Europa, i, damunt, ens insulten, ens peguen i ens envien la policia “a por ellos”, aplicant la seva llei. Empresonen els nostres polítics. I els que s’hagueren d’exiliar per no patir la garjola, lliures a Europa, a Espanya, si hi entressin, serien empresonats i, si poguessin, serien tractats com el president Companys, sobre el qual, encara 81 anys més tard, no han demanat perdó, malgrat ser afusellat per un dictador que va enderrocar un govern legalment constituït.
