La Casa d’Acollida El Xiprer de Tortosa torna a funcionar des d’esta setmana amb tots els serveis que oferia abans de la pandèmia. Això sí, els sense sostre que hi vulguen fer nit han de ser sotmesos a un test d’antígens del coronavirus i han de donar negatiu. L’acollida és fa entre les set i les vuit del vespre, i a partir d’aquí s’oferix sopar, llit i esmorzar. El centre, gestionat per una Fundació que depèn del Bisbat, no ha pogut oferir este servei complet en tota la pandèmia ja que, segons l’actual presidenta de la Fundació, Anna Algueró, no s’havia establert un protocol per a la detecció de casos positius per covid.
A més a més, les monges que havien desplegat el servei durant més de 26 anys, les germanes de la comunitat de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, tenien data de sortida. Una de les tres monges va morir justament a conseqüència de la covid-19 i, segons explica Algueró, són necessàries tres persones per a mantenir la comunitat o constituir-ne una. Com que no ha estat possible el relleu, esta setmana havien de marxar de Tortosa, després de tot este temps atenent centenars de persones i famílies sense llar o en situació de vulnerabilitat.
De moment, les monges han demanat una pròrroga d’un mes per a facilitar la transició i la Casa d’Acollida ha reobert. Durant els mesos de pandèmia, segons la Fundació, s’han ofert igualment ajudes, menjar i material i s’ha mantingut actiu el servei de dutxa, però ni se servien sopars a la casa d’El Xiprer, al barri del Rastre, ni s’hi oferia allotjament. Ara, la Fundació ha fet una crida al voluntariat per a garantir la continuïtat de tots els serveis, per a complementar la faena substancial de les tres persones que ja té contractades l’entitat: una responsable de cuina, una de neteja i una altra que cobrix les nits a la Casa.
D’entrada, caldrà d’alguna manera posar el comptador a zero, que la gent necessitada torne a tenir constància d’esta alternativa -el primer dia de reobertura no hi va acudir cap usuari- i que la gent amb ganes de col·laborar -ja ho feien puntualment abans de la pandèmia- s’hi torne a comprometre amb regularitat. Calen entre cinc i sis persones voluntàries estables. “Sobretot, necessitem voluntaris que ens puguen oferir un parell d’hores a la setmana, cap a l’hora de servir els sopars, i sempre el mateix dia”, demana Algueró.
L’actual presidenta de la Fundació lamenta la marxa de les monges, perquè “eren un referent d’acolliment” i han estat clau durant tots estos any, però matisa que el servei a partir d’ara ha de poder oferir-se amb les mateixes prestacions que fins a la primavera del 2020. També cap la possibilitat que una altra comunitat religiosa agafe el relleu de les germanes de la Caritat, però esta possibilitat, que també estaria estudiant el Bisbat, sembla més complicada.
“Ens emportem estos anys al cor i tenim pena d’haver de marxar, perquè hem gaudit prestant este servei, però estem contentes que amb voluntaris es puga continuar esta tasca”, manifestava al Connecta 10 Comarques de la Xarxa la germana Maria Teresa Andrés. La Casa d’Acollida el Xiprer es va fundar l’any 1955. “Potser no hem solucionat els problemes de fons de la gent que hi venia, però sí que hem contribuït que aquella persona estiga millor i s’ho puga mirar amb una altra perspectiva”, afegia.
D’altra banda, la Casa d’Acollida també rebia i repartia fins fa poc els productes recollits pel Banc d’Aliments Frescos de l’Arxiconfraria de la Cinta -al voltant de 50 tones anuals-, però durant este impàs el Bisbat ha traslladat este punt de recepció i repartiment entre les persones més necessitades al convent de les monges de clausura del Convent de Santa Clara.
