Un dia va aparèixer un dels seus vídeos al meu compte d’Instagram. Fent una maniobra d’autobús a la Serra d’Almos. Em va sorprendre molt.
Tot ha anat molt ràpid, la veritat. No tenia la intenció de fer-me creador de contingut, ni em podia imaginar que tot anés com ha anat. Però un dia vaig publicar una maniobra amb l’autobús arribant a l’estació de Móra d’Ebre. Ho vaig publicar a Instagram i al dia següent tenia un milió de visualitzacions. Me vaig quedar de pedra, i llavors va començar tot.
Així que va ser tot fortuït.
Del tot fortuït. Jo vaig començar a treballar a Hife el passat mes de febrer. I vaig comprar-me unes ulleres intel·ligents per a poder atendre algunes trucades, rebre notes de veu i escoltar música amb un dispositiu que pogués portar còmodament amb els canvis de vehicle. El vídeo de Móra d’Ebre va ser poc més que una prova per a veure com funcionaven les gravacions d’imatge a través de les ulleres. L’11 de març, només un mes després d’entrar a treballar a Hife, vaig crear-me els comptes a les xarxes socials: a Instagram, Tiktok, Youtube i Facebook, on he anat penjant contingut i ara tinc 120.000 seguidors entre les quatre plataformes.
Quina ruta fa vostè?
Jo surto cada dia d’Arinyo a les 5 del matí. Així que em llevo aviat. I arribo a Alcanyís a les 6.30 h. Després, cobrixo la línia que va d’Alcanyís a Barcelona, però jo conduïxo l’autobús només fins a Gandesa. Me quedo allà i després vaig a Corbera d’Ebre, on porto l’autobús que porta els estudiants fins a l’Institut de Gandesa. Després, vaig fins a Móra d’Ebre, on faig la ruta que va a la Serra d’Almos. Així que vaig i torno. Acabo a les 10.15 h i vaig a Gandesa, on agafo els passatgers que venen de Barcelona per a portar-los a Alcanyís. I esta és la jornada. De dilluns a divendres.
Els alumnes de Corbera d’Ebre deuen estar encantats de tindre un conductor influenciador.
Els hi agrada [riu]. Sovint venen i em comenten els últims vídeos. Me diuen si els hi ha agradat i també em donen consells i m’ajuden a millorar. De vegades també em reconeixen quan vaig pel carrer, i em demanen alguna foto. Me sorprèn, perquè, al cap i a la fi, soc un conductor, i no acostumo a posar-me davant la càmera, sinó darrere. Però, tot i així, m’agrada parlar amb la gent i gaudixo també escoltant el que em diuen.
El veig molt a gust fent la seua faena, i també la creació de contingut.
Estic molt content. M’agrada molt conduir però també m’apassiona el contacte amb la gent, ensenyar i aprendre. I la creació de contingut ha fet que puga unir estes dos passions. Ara treballo fent allò que m’agrada però també em permet poder explicar-li a la gent, parlar i comunicar-me. Així que he aconseguit fer dos coses que m’agraden, i estic molt feliç.
És un contingut en què ensenya les maniobres de conduir l’autobús que són útils per a gent que comença, però també ens agrada a la gent que només tenim una mica de curiositat.
És un contingut bastant simple. Són vídeos que faig amb les ulleres i que pràcticament no estan editats. Explico com preparo una maniobra i com la faig, i es pot veure el meu punt de vista. Res més, però té este factor immersiu. La clau crec que està en les explicacions, hi ha altres persones que fan vídeos semblants, però les explicacions que intento donar crec que donen este punt d’interès, sobretot per a la gent que està formant-se per a entrar al sector de la conducció d’autobús o a la gent que s’ho està pensant. En l’època de la IA i els continguts molt elaborats, una cosa simple com veure un conductor fent i explicant maniobres amb bus sembla que crida l’atenció. No té res d’extraordinari, i això suposo que ho ha fet extraordinari a les xarxes socials.
Un contingut tan innocent com ensenyar com se conduïx i com se gestiona un autobús… no està exempt dels seguidors hostils, dels haters.
[Riu]. N’hi ha, n’hi ha. Però no els hi dono gaire importància. D’una banda, hi ha gent que critica sense solta ni volta, amb faltes de respecte que no tenen cap motiu, i veus llavors que són comptes anònims i que no tenen pràcticament seguidors i es dediquen una mica a això. Després també hi ha algunes crítiques, sense odi, que de vegades ve de gent del propi sector, on me diuen que això que faig no és gran cosa o que diuen que no és contingut de valor. Vaja, jo crec que per als conductors professionals no faig gran cosa, és cert. De fet, jo no em seguiria a mi mateix a xarxes, perquè no m’aporto res. Però penso que els vídeos servixen a les persones que estan començant, que són a l’autoescola i també als que estan pensant entrar al sector de la conducció. Així m’ho transmeten. I m’agrada molt poder ajudar les persones que volen començar, especialment en un sector on tenim alguns problemes de relleu generacional. Per això els vull animar, perquè, si els agrada conduir i estar amb gent, és una bona faena!
Des de quan se dedica a la conducció?
Jo em vaig traure els carnets de conduir fent el servei militar. Amb 21 anys me vaig posar a treballar en el sector del camió i amb 25 anys me vaig traure el d’autobús. He fet internacional, he conduït tràilers per tota Europa, i altres. I l’autobús ha sigut més esporàdic. L’any 2013 vaig anar a viure a República Dominicana i em vaig dedicar al sector del comerç i l’alimentació, perquè vaig estudiar també direcció d’empreses. El 2022, vaig tornar i vaig obrir un restaurant amb un amic. Tot i que anava bé, i continua obert, no m’acabava d’agradar. Sempre he tingut el cuquet de conduir i un dia em vaig acostar a les instal·lacions de la Hife a Alcanyís, el cap de trànsit me va dir que necessitaven personal i no m’ho vaig pensar.
Veig que vostè és una persona amb molta empenta.
Potser sí. Crec que la vida és només una i s’han d’aprofitar les oportunitats, sense por, i atrevir-se. Especialment si no tens càrregues familiars, clar. Sense tindre por. Quan vaig marxar a República Dominicana, la meua gent me preguntava què faria si les coses no sortien bé. Jo deia: “Doncs, tornaré!”, i no hi ha més problema.
També és un amant del territori.
Del tot! I més després d’estar anys fora. Els pobles de Terol i també els del nord de les Terres de l’Ebre són espectaculars. Pocs habitants, menuts, però amb una història apassionant de molts segles enrere. Crec que s’han de conèixer més, i per això també els recorro en moto i ho publico a les xarxes. Jo soc de Saragossa i visc a Oliete, i no tinc ganes de tornar a la ciutat. Animo a molta gent a vindre a viure al poble. Com deia, si no t’agrada, sempre ets a temps de tornar!
