Les eleccions del 28M han deparat un rearmament de l’espai postconvergent a les Terres de l’Ebre i han diluït l’eclosió de majories absolutes del 2019, en passar de 42 a 34. La notícia bomba de la nit electoral va ser, però, la victòria del PSC a la Ràpita, o millor dit, de la llista del Xapo Reverté, en detriment d’Esquerra, que no només va perdre la majoria absoluta de Caparrós sinó que haurà d’estar a l’oposició. El triomf del popular empresari rapitenc constata que en les municipals la batalla va molt més enllà de les sigles, tot i que el cas es pot considerar una qüestió del tot excepcional. Reverté haurà de buscar un soci, però de tota manera serà el nou alcalde rapitenc. Per a tenir governs forts i solvents, també caldran pactes estables en municipis de pes com Ulldecona, la Sénia, l’Ametlla de Mar, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara, Tortosa, Camarles, Ascó, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Riba-roja, Gandesa, Corbera d’Ebre o Tivissa, entre d’altres. Si el mandat passat va ser el de les majories absolutes i els governs monocolor (fins a 43), esta vegada els partits hauran de fer més esforços per a entendre’s entre ells i donar estabilitat als executius locals. Al tancament d’esta edició, encara no s’ha confirmat oficialment cap pacte.
L’avanç de Junts per Catalunya arriba al punt que ha aconseguit arrabassar a Esquerra la condició de força més votada al territori en les eleccions municipals, encara que els republicans continuen sent el partit amb més regidors. La fita té especial mèrit perquè el partit de Puigdemont ha hagut de fer un esprint per a implantar-se orgànicament al territori abans de les municipals, i té bàsicament dos explicacions parcials.
Les raons de junts
D’un costat, Junts ha sabut revalorar referents i espais de l’antiga Convergència. Així ho va destacar i admetre el responsable d’organització del partit a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, en declaracions a Canal Terres de l’Ebre. El retorn de l’exalcalde Manel Ferrer a Amposta i el fet que Junts haja passat d’un a set regidors en seria una bona mostra. Si al botí obtingut per Junts s’hi sumen els més de 1500 vots de la plataforma Ara Pacte Local, participada pel PDeCAT, dona com a resultat que l’espai postconvergent se situaria al voltant del nombre de vots del 2015 (més de 27.000 sufragis), quan l’eina encara era CiU. Per un altre costat, cal matisar que l’èxit de Junts -indiscutible en llocs com l’Ametlla de Mar o l’Aldea- està en bona mesura sustentat pel fet d’haver aconseguit fer de paraigua de dos partits d’obediència local que han obtingut resultats espectacularment bons: entre Junts per Tortosa i Enlairem Deltebre sumen més de la tercera part dels vots acumulats per Junts en tot el territori.
De tota manera, l’alegria no ha estat plena a casa de ningú, i Junts mateix ha perdut majories absolutes importants com les de Móra d’Ebre, Gandesa o Riba-roja, si bé conserva feus inexpugnables com el de l’Ampolla.
ERC havia tocat sostre
Pel que fa a Esquerra, els republicans venien d’un resultat estratosfèric i gairebé només podien decréixer. S’han dixat més de 8.000 vots pel camí, han perdut la Ràpita i la majoria folgada de l’Ametlla o de Móra la Nova, i no han fet el salt que buscaven a Tortosa o Deltebre, però han conservat la majoria absoluta d’Alcanar i d’Amposta -tot i perdre-hi més de 2.000 vots- i han assolit victòries històriques a la Sénia, empatant a regidors amb Movem, o el Mas de Barberans. La secretària general de la Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana, Norma Pujol, va mantenir una lectura en positiu en destacar les 193 regidores, 34 conselleries comarcals i una vintena d’alcaldies garantides, en espera dels pactes: “Som la primera força municipalista de les Terres de l’Ebre”.
Per comarques, Junts ha estat la força més votada al Baix Ebre i a la Terra Alta, mentre que Esquerra ha mantingut la seua hegemonia al Montsià i a la Ribera d’Ebre.
La tercera força en discòrdia al conjunt de les Terres de l’Ebre continua sent el PSC, però amb nombres millors que no pas en les dos últimes convocatòries: s’apropen a la barrera dels 15.000 vots i aconseguixen una quota de representació homologable a la del 2015. Hi ajuda el fet que els vots aconseguits per la coalició Movem-PSC a Tortosa (3.511) computen per als socialistes, així com el cop d’efecte aconseguit pel partit a la Ràpita en encomanar-se a la figura de Reverté. Per contra, no han aconseguit tornar a entrar a l’Ajuntament del Perelló i s’han quedat fora del de Deltebre, cosa que suposa una derrota històrica per al socialisme al Delta. També han perdut la majoria absoluta de Sant Jaume d’Enveja.
Només tres regidors de la dreta espanyolista
A partir d’aquí, la resta de partits tenen xifres molt discretes, perquè han presentat poques candidatures o perquè han obtingut uns resultats justos, o per les dos coses. Movem Terres de l’Ebre s’ha quedat sense la quota quantitativa de Tortosa i amb prou faenes se situa per damunt dels 2.500 vots a les quatre comarques. És la força més votada al Pinell i a Corbera d’Ebre, però a cap dels dos llocs té garantida l’alcaldia, i podria perdre la de la Sénia. Per la seua banda, la CUP manté exactament la seua representació a Alcanar (dos regidors) i Tortosa, Móra d’Ebre i Flix, amb un edil en cada ajuntament.
La ultradreta de Vox, que s’estrenava en unes eleccions municipals al territori, s’ha quedat a prop dels 1.000 vots i no ha aconseguit cap regidoria, com tampoc Valents i Ciutadans. El partit taronja ha passat d’estrenar-se amb quatre regidors i un conseller comarcal al Baix Ebre, el 2019, a quedar-se sense res. Entre Vox, el PP, Cs i Valents, les quatre opcions de la dreta espanyolista, només sumen els tres regidors populars, dos a Ulldecona i un a Gandesa. La intranscendència progressiva del PP a les Terres de l’Ebre, on havia estat un partit influent i arrelat, no sembla tenir aturador.
Menys participació
Les eleccions també han estat marcades pel descens en la participació, que s’ha quedat en un 63,7 % al territori, sis punts menys que en 2019, que van ser les primeres després del convuls 2017 a Catalunya i van canalitzar, en este sentit, l’estat de mobilització política permanent de bona part de la població.
El descens en la participació ha estat més marcat en alguns municipis. Per exemple, Tortosa ha perdut gairebé 10 punts de participació en relació amb 2019, i Amposta, set.
