La majoria de gent de mitjana edat de Gandesa diu que sempre ha sentit a dir que anaven a fer una circumval·lació. Algunes fonts situen els primers estudis previs a finals dels anys 80 i principis dels 90 i, fos com fos, este mes de març ha fet exactament 23 anys que l’Estat va començar oficialment a tramitar l’expedient de la reclamada variant de Gandesa a l’N-420, un bon moment per a anunciar que, amb la documentació caducada des de fa temps, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) ha tornat a posar fil a l’agulla i trau a licitació per 1,15 milions d’euros (amb IVA) la redacció del projecte de traçat i construcció de la variant de Gandesa.
L’anterior projecte executiu, aprovat definitivament l’agost del 2010, i la declaració d’impacte ambiental associada, queden com a paper mullat. És a dir, es posa el comptador a zero, admet amb resignació i a la vegada amb satisfacció l’alcalde de Gandesa, Carles Luz, que celebra que s’haja començat a materialitzar el compromís adquirit “ara fa un any a Madrid” per part del secretari general d’Infraestructures del Govern espanyol, el català Xavier Flores, nomenat el gener del 2022 i que és el mateix alt càrrec que ha apostat per la construcció del tercer carril al tram ebrenc de l’autopista AP-7.
Les ofertes econòmiques es poden presentar fins al 5 de maig de 2023 i l’adjudicatària haurà de redactar el projecte en un termini de 18 mesos. El cost de l’obra s’estima en més de 24 milions d’euros. La variant farà aproximadament sis quilòmetres i mig, entre el punt quilomètric 797,4 fins al 804. En este sentit, és més llarga que la que es preveia el 2010, que feia poc més de cinc quilòmetres però que s’allunyava més del nucli principal de Gandesa perquè, segons recorda Luz, passava per darrere del Poble Vell de Corbera, on havia de connectar amb la variant projectada a Corbera d’Ebre, una altra de les actuacions que la crisi econòmica va ajornar sine die a la nacional N-420. Ara, segons les primeres estimacions, la variant no s’allunyarà tant del poble però s’allargarà fins a prop de l’entrada de Corbera. L’anterior projecte també era força complex tècnicament, amb tres viaductes, sis passos superiors i tres d’inferiors, amb la qual cosa el pressupost de l’obra s’enfilava als 30 milions d’euros, tot i quedar descartat el doble carril per sentit. Ara sembla que es podria optar per una alternativa més senzilla, tot i que Luz considera que bona part del traçat, encara per concretar amb la redacció del nou projecte, aprofitarà les afectacions de l’anterior, de forma que no calga fer gaires noves expropiacions.
Relat d’un greuge històric
“Portem molts anys reivindicant la necessitat de les variants [tant la de l’N-420 com la de la C-43, també pendent] per a evitar el col·lapse que es genera al centre del municipi”, constata Luz, que confia que esta vegada vaja de debò i la redacció del projecte tinga continuïtat en les següents fases de tramitació i execució. Fonts del sector opinen que l’Estat no es pot permetre un altre nyap perquè l’actual coll d’ampolla de Gandesa seria inassumible per a actualitzar la connexió entre el Cantàbric i el Mediterrani a través d’una N-420 sobre la qual planeja la idea d’un projecte d’ampliació en un carril (2+1). “No crec que hi tornen a abocar més d’un milió d’euros per a no res, tal com estan les coses”, dixa anar Luz.
Doncs, bé, la història fins ara frustrada de la variant de Gandesa no posa límits a la inoperància. Més aviat és el paradigma sagnant de la diferència d’oportunitats entre territoris més i menys poblats, entre centre i perifèria. El 25 de març del 2000, amb el Govern d’Aznar al poder, el Boletín Oficial del Estado publicava la licitació de la redacció de l’estudi informatiu de dos projectes viaris: una autopista nova de trinca al centre de la Península, amb una part de peatges i un tram d’autovia, i les tres variants pendents del tram català de l’N-420: Gandesa, Corbera d’Ebre i Riudecols. L’AP–41 Madrid-Toledo i la circumval·lació de la capital manxega de l’A-40, de prop de 60 quilòmetres, van cremar etapes amb una facilitat impensable, tot i travessar onze termes municipals i incloure nou enllaços i tres àrees de servei. L’obra, amb un cost de 440 milions finançats per un conglomerat de bancs i caixes, es va posar en servei abans d’acabar-se el 2006, quan encara no s’havia aprovat ni l’estudi de la variant de Gandesa que escollia una alternativa d’entre quatre (gener del 2007).
Caos a la plaça de la farola
Setze anys després, la pantalla és la mateixa i continua enfocant les dificultats de mobilitat que provoca la confluència de la carretera N-420 (cap a l’Aragó i el Baix Camp) i la C-43 (cap a l’Eix de l’Ebre i Tortosa) al centre de Gandesa, a la plaça de la Farola, amb un protagonisme important del trànsit pesant, una malaltia crònica per als gandesans. El 2019, abans de la pandèmia, l’estació d’aforament de l’Estat més propera al nucli principal de Gandesa, a la nacional N-420 sortint cap a Alcanyís, determinava que hi circulaven una mitjana diària de 3.607 vehicles, més d’un 15 % dels quals eren pesats. És a dir, més de 500 camions passaven pel centre de Gandesa, als quals cal afegir els que travessen el poble procedents o en direcció a la C-43 [vegeu peça]. El 2021, el trànsit a l’N-420 s’havia reduït als 3.119 vehicles diaris.
Pendents també de la variant de la C-43
A la imatge adjunta facilitada pel Ministeri es pot apreciar, de color verd i blanc, el dibuix de la variant que el Mitma preveu a Gandesa. Però la nacional no és l’únic maldecap de la capital de la Terra Alta en matèria de mobilitat. La població també espera des de fa anys la variant de la carretera C-43, la que puja des de l’Eix de l’Ebre i és de titularitat autonòmica. Recentment, la Generalitat va arranjar el tram previ a l’entrada a Gandesa i hi va construir una rotonda, a partir de la qual es generarà un nou accés al polígon de l’est de la població, que el Departament de Territori té previst traure a licitació esta mateixa primavera -segons la informació feta arribar a l’Ajuntament-, i per l’altre costat, cap a l’oest, la variant de Gandesa de la C-43, que evitarà que el trànsit procedent de l’eix mediterrani en direcció a l’Aragó haja de passar pel cor del nucli urbà. L’alcalde de Gandesa, Carles Luz, recorda que l’Ajuntament ja fa temps que reclama esta altra variant a la Generalitat, però lamenta que en els comptes autonòmics per a 2023 no hi figure cap partida al respecte, ni tan sols per a la redacció del projecte.
