Si fa unes setmanes el biòleg Carlos Bori apuntava que el cranc blau “s’està expandint de manera alarmant”, ara la migració d’esta espècie arriba a un altre nivell. I és que des de fa uns dies ja s’estan veient diversos exemplars remuntant el riu Ebre -s’han localitzat primer a Tortosa i després a l’Assut de Xerta-, però també comencen a endinsar-se pels camps d’arròs de l’esquerra de l’Ebre, a la zona de l’Illa de Riu del terme municipal de Deltebre. D’esta manera, este crustaci provinent del continent americà està colonitzant totes les diferents masses d’aigua deltaiques: llacunes, badies, maresmes, canals salabrosos, desguassos i zones profundes de mar obert, el riu i camps d’arròs.
Pel que fa a la línia d’afectació que pot causar esta espècie a les zones d’aigua dolça, el tècnic del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Toni Curcó, explica que, de moment, no tenen dades oficials, però no les diferencia de les que està causant fins ara: “és una espècie depredadora i potencialment pot afectar la xarxa tant de les zones d’aigua dolça, com de les litorals i marines”. No és res nou afirmar que l’impacte que està tenint esta espècie és depredar tot el que troba al fons marí, que ataquen les espècies autòctones com va apuntar el sector pesquer fa unes setmanes, els musclos i les ostres, per exemple.
Tot i això, no tot és negatiu. Pel que fa a la localització del cranc blau als camps d’arròs de l’esquerra del Delta, tant des del Parc com els mateixos pagesos, apunten que este animal no està afectant la planta en si, per tant, la collita d’arròs no es veurà afectada. En canvi, sí que està causant impactes al caragol poma -una altra plaga localitzada des de fa anys al territori-, ja que ha entrat a formar part de la seua dieta.
Fase Estacional
Tal com explica Curcó, este cranc “és una espècie litoral que pot suportar tant l’aigua dolça com l’estrictament marina. Per això pot navegar i moure’s per estos ambients”. Però des del Parc apunten que és possible que això només siga una fase estacional. “Que ara mateix es trobe a l’aigua dolça no vol dir que al llarg de tot el seu cicle es mantinga a l’aigua dolça. De vegades, estes espècies fan migracions temporals i potser, amb el canvi de temperatures de cara a l’hivern, l’aigua dolça ja no li va bé i torne a l‘aigua marina”, afirma Curcó. En esta línia, el tècnic del parc també constata que esta espècie de crustaci necessita en determinats moments del seu cicle l’aigua salada, així que no creu que es reproduïsca als arrossars ni tampoc al riu Ebre.
Debat damunt la taula
La pesca d’este crustaci és una de les mesures que es troba damunt la taula a l’hora d’intentar erradicar l’expansió d’este crustaci. D’altra banda, “fer que un sector depenga de la pesca i comercialització del cranc blau no interessa, ja que llavors serà el mateix sector pesquer el menys interessat a posar fi a esta espècie”, apunta Curcó. El tècnic del parc afegix que “en estes espècies exòtiques que ja s’han establert i ja estan en un procés exponencial és molt difícil erradicar-les, siga amb pesca o amb altres mètodes”.
Caldrà esperar les dades oficials per a veure quin impacte té el cranc blau a les aigües dolces, així com si el canvi d’estació fa que torne a migrar cap a les zones marítimes, frenant, així, la seua expansió pel riu Ebre, i també cap a la resta d’arrossars.
