El Govern espanyol desclassificarà els informes del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) sobre els atemptats jihadistes a Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017, cosa que ha celebrat el Govern socialista de la Generalitat i també, especialment, els partits independentistes catalans. Segons han confirmat fonts citades per agències i mitjans estatals, l’executiu del PSOE a Madrid ha transmés que no hi ha “res a amagar” pel que fa als serveis secrets. Això sí, la comissió parlamentària d’investigació sobre aquells atemptats preparats a Alcanar Platja, s’ha desencallat ara, i no abans, coincidint amb el distanciament de Junts amb relació als objectius de dèficit de l’Estat, pas previ a l’aprovació d’uns pressupostos.
Este dijous a la tarda, després del tancament d’esta edició, hi havia prevista una reunió de la comissió sobre els atemptats, la segona que es convoca, on s’havia d’aprovar el pla de treball amb els vots del PSOE i els seus socis, entre els quals ERC i Junts. La proposta de pla de treball, a què ha tingut accés este setmanari, recorda que la comissió ha de recollir del Govern estatal o d’altres institucions, tots els “documents, informes, antecedents o dades que siguen necessaris per a investigar, esclarir i analitzar les actuacions i informacions” que constituïxen l’“objecte” de la comissió: uns atemptats que van dixar 16 morts i més de 300 ferits.
La mesa de la comissió encara té pendent fixar un calendari de compareixences. Si s’opta per aplicar la llei que regula els serveis d’intel·ligència, els membres del CNI haurien d’explicar-se davant de la comissió de secrets oficials, a porta tancada. Si, per contra, el Consell de Ministres desclassifica la informació reservada o secreta, com sembla que està disposat a fer, els representants del CNI compareixerien públicament davant de la comissió dels atemptats.
La comissió va ser acordada entre Junts i PSOE en el marc de l’elecció de la socialista Francina Armengol com a presidenta del Congrés. Va ser constituïda el 28 de febrer i caduca al cap de sis mesos de posar-se en marxa. Este termini es complix este cap de setmana, però la comissió es podrà prorrogar i allargar.
Sobre la informació sensible que sobretot reclama Junts per Catalunya, està la relació entre el CNI i Abdelbaki es Satty, imam de Ripoll i ideòleg dels atemptats, que va morir en l’explosió de la casa d’Alcanar Platja [a la imatge] on la cèl·lula terrorista preparava uns atemptats que havien de ser encara més mortífers que els atropellaments a la Rambla de Barcelona i els atacs al passeig de Cambrils. Es-Satty havia estat detingut el 2010 a Castelló, per tràfic de drogues, i durant la seua estada a la presó va mantindre fins a quatre entrevistes amb cossos policials de l’Estat, que pretenien captar-lo com a confident.
Recels independentistes
Una part de l’independentisme va recelar de la investigació dels atemptats, tot i que va ser conduïda pels Mossos d’Esquadra, i va insinuar que l’Estat coneixia l’existència de la cèl·lula de Ripoll i potser no havia fet res per a desarticular-la per a aprofitar-se’n i frenar en sec el procés independentista català, en el seu punt àlgid.
La proposta de pla de treball de la comissió reclama un registre de les visites a Es-Satty a la presó de Castelló per part dels serveis secrets i una transcripció de les entrevistes; l’expedient de sol·licitud de residència d’Es-Satty; el sumari amb vídeos i proves de veu dels testimonis del cas; acords de coordinació entre els cossos de seguretat de l’Estat i els Mossos, així com la informació que tenien els cossos estatals sobre amenaces terroristes entre 2016 i 2017. En el terreny més precís, se demana “prova documental fotogràfica de la furgoneta blanca, marca Mercedes BENZ, matrícula 2958-BVZ, que es va trobar al carrer Sant Pere de la Ràpita dies després de l’explosió a Alcanar, i que era propietat d’Abdelbaki es-Satty”. El vehicle es troba actualment al dipòsit dels Mossos a Terrassa.
Hi ha hagut teories que han alimentat la possibilitat que Es-Satty no morís en l’explosió d’Alcanar Platja, però esta línia ha sigut descartada per les policies i la judicatura. El Constitucional va rebutjar el passat mes de maig el recurs de les víctimes, que tot just volien que s’investigués la mort de l’imam.
Els dos membres de la cèl·lula terrorista que ni van morir a Alcanar ni van ser abatuts pels Mossos, Driss Oukabir i Mohamed Houli Chemlal, van ser condemnats a 43 i 36 anys de presó respectivament.
La comissió parlamentària pot furgar en una ferida mal tancada. El PP i el PSOE van votar en contra de fer esta comissió el 2019, però quan el PSOE va necessitar l’any passat el suport de Junts, va ser diferent. A part, en primera instància els socialistes van rebutjar la desclassificació de documents secrets, una posició de la qual ara també s’han desdit.
