El grup Natura Freixe celebra enguany els seus trenta anys. L’entitat naixia amb la voluntat de valoritzar l’actual reserva natural de Sebes, llavors un terreny d’aiguamolls amb un gran interès natural per la concentració d’espècies a la riba dreta de l’embassament de Flix. Dos anys més tard, el 1991, es crearia el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, que tiraria endavant dos actuacions en la conservació de l’espai i l’entorn.
El director de la reserva natural de Sebes, Pere Josep Jiménez, reconeix que “des de llavors, el Grup Natura Freixe es va convertir en un catalitzador de les intervencions de l’administració i també els voluntaris a la reserva”. L’entitat, formada per veïns de Flix amb coneixement d’este espai, va esdevenir el col·laborador indispensable de l’Administració per a tirar endavant accions de conservació i protecció d’este espai natural. “Vam ser, d’alguna manera pioners a Catalunya, establint una col·laboració entre entitats públiques i la nostra entitat per a tirar endavant projectes interessants. Vam descobrir que això existia a Europa però no tant a casa nostra, i es va passar a dir xarxa de custòdia del territori”, explica Jiménez.
Trenta anys després, la reserva natural de Sebes s’ha convertit en una de les zones humides amb més interès natural i també turístic del sud de Catalunya. Actualment rep la visita d’uns 12.000 turistes al llarg de l’any i hi treballen vuit persones en l’actualitat, fent tasques de protecció de l’hàbitat i també l’atenció a visitants i centres educatius. La reserva ha sabut vendre l’observació de les cigonyes com el seu principal tret distintiu i, a més, cada any visiten la reserva desenes de fotògrafs professionals que es desplacen a Flix per a capturar les millors instantànies de les espècies autòctones.
El Grup Natura Freixe, a més, ha esdevingut l’entitat de referència al nord de les Terres de l’Ebre en conservació d’espais naturals i en l’actualitat gestiona també altres finques i espais naturals en municipis com Riba-roja d’Ebre, Tivissa, Móra la Nova, Benifallet o el Pinell de Brai.
“Creiem que la custòdia del territori des de les entiats formades per particulars és tot un model d’èxit. Les polítiques són més participatives, es dissenyen també de baix a dalt, compten amb la implicació i la participació de la gent que viu a prop d’aquell entorn i fa que siga molt més viable econòmicament”, defensa Pere Josep Jiménez. “Sense estes entitats, l’administració té limitacions: no pot tenir funcionaris a tot arreu i acaba per actuar en només alguns espais concrets. Això fa que altres espais protegits queden abandonats i acaben sent percebuts com un destorb, ja que són zones amb protecció administrativa però on no es trau cap rendiment”, afegix.
Amb trenta anys al damunt, a Sebes s’hi han creat infraestructures importants, com el Mas del Director, el centre d’interpretació del camí de sirga, diverses passeres i refugis d’observació d’aus, la importació dels cavalls de la Camarga o l’organització d’esdeveniments que atreuen centenars de visitants, com la Festa de les Cigonyes o la Cursa de les Cigonyes, que tenen lloc al mes de maig.
“Encara queda molt camí per recórrer, però si mirem enrere la veritat és que podem veure tota la faena que s’ha fet, com ha canviat l’espai i estem molt satisfets”, destaca Pere Josep. “Amb una custòdia del territori, des del territori, i treballant colze a colze amb l’Administració, tothom hi surt guanyant”, sentencia.
