La desadequació entre els costos de producció agrícola i els preus que el mercat està pagant als pagesos està alimentant l’enèsima crisi del camp. Una crisi que té els seus fonaments, com s’explica en el reportatge que obre esta edició del setmanari, als anys 40 del segle passat. Des d’aleshores sembla arrossegar-se un desequilibri entre l’alta capacitat de producció amb processos cada vegada més mecanitzats, modernitzats i homologats -això últim només en alguns espais geopolítics- i la demanda. Un desajustament que es va corregint a cops de volant i que cíclicament acostuma a pagar el pagès o productor, ja que els costos que impliquen aquells processos són cada vegada menys assumibles per a les explotacions familiars.
La reforma de la llei estatal de la cadena alimentària té l’objectiu d’evitar la venda a pèrdues i garantir la rendibilitat de les explotacions agroalimentàries i es pot considerar una bona notícia, però no és suficient. De fet, Unió de Pagesos ja ha denunciat que hauria d’incorporar íntegrament la Directiva europea sobre pràctiques comercials deslleials. Ho podem agafar en tot cas com un punt de partida i exigir-li a l’Administració que no torne a dixar desemparat el sector, tot i que cal admetre que parlem d’un sector immers en una dinàmica també crònica de fluctuació i canvi i que no és fàcil anticipar-se a les disfuncions del mercat.
Siga com siga, cal augmentar el control i la regulació de l’activitat dels intermediaris de la cadena i dels especuladors internacionals perquè la cadena no es trenque sempre per la mateixa baula, i cal incidir en la conscienciació de la ciutadania. Un camp treballat és essencial per a la prevenció dels incendis, per a la cura del paisatge, per a la gestió del territori i per al manteniment d’una agricultura amb un valor social que ens oferix alguns dels productes més beneficiosos de la nostra dieta. En este context, el que podem fer ara per ara com a consumidors és prioritzar els productes de proximitat, perquè a més a més, en el cas de les Terres de l’Ebre, parlem d’un sector encara estratègic per a
l’economia i el futur del territori.
