Després de trenta-quatre anys d’entrega, formació i dedicació, José Guillermo Pérez tanca una etapa històrica al capdavant del gimnàs Chongdo Kim de Tortosa. El centre va ser fundat l’any 1983 pel coreà Jeong Cheol Kim i ha sigut un referent per a centenars d’infants i jóvens que han descobert el taekwondo com a disciplina esportiva i també com a forma de vida.
Els seus alumnes i amics el coneixen com el mestre Pérez, i expliquen que la seua història amb el taekwondo va començar el 1981 a Cartagena, quan un amic li va donar a conèixer este esport i els valors que l’acompanyen. El que va començar com una curiositat se va convertir en una vocació, fins que, el 1991, Pérez va prendre el relleu del mestre An Beng Yol al gimnàs Chongdo Kim i hi va iniciar una etapa que s’allargaria més de tres dècades.
Durant estos anys, el mestre Pérez, que defuig protagonismes, no només ha ensenyat taekwondo, sinó que ha transmès principis fonamentals com la cortesia, la integritat, la perseverança i l’autocontrol, segons han valorat alumnes que afirmen que el llegat ha anat més enllà del tatami: han crescut amb estos valors i, fins i tot, els han inculcat als seus fills, convertint el taekwondo en una herència generacional.
Reconeixements i llegat
La trajectòria del mestre Pérez en el món del taekwondo ha sigut reconeguda amb nombrosos èxits i distincions. Entre els seus mèrits, destaca el 4t DAN en cinturó negre de taekwondo, el cinturó negre de 3r grau de kick-boxing i el 1r DAN d’Hapkido. A més, ha exercit com a entrenador nacional de taekwondo i entrenador regional de kick-boxing, rebent diversos reconeixements per part de la Federació Espanyola de Taekwondo.
Amb el seu comiat, se tanca una etapa, però la seua empremta en el gimnàs Chongdo Kim i en la comunitat del taekwondo de Tortosa continuarà viva. Els seus alumnes, tant els d’ara com els d’abans, li reconeixen la dedicació i l’impacte que ha tingut en les seues vides, no només com a entrenador, sinó com a referent.
La seua filla Gemma, que també ha crescut envoltada del taekwondo, se sent profundament orgullosa del seu pare. “He tingut molts entrenadors, però cap com ell. Viu la professió com un mestre d’escola, d’aquí el nom de mestre. No és només l’esport, sinó la disciplina i la passió amb què l’ha transmès sempre”, explica a este periòdic.
Este article podria acabar, com diu el mestre Pérez, amb una frase que ha quedat enregistrada a la memòria dels seus alumnes: “La gent obté millors resultats treballant amb els altres que contra els altres”.
