EDICIÓ PAPER // Després que la Junta de Govern de la CHE, amb el silenci còmplice de la Generalitat i de la resta de governs autonòmics representats a excepció de l’Aragó, donés llum verda a un petit transvasament de 4,99 hectòmetres cúbics anuals d’aigua del riu Ebre a Cantàbria i després que la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) denunciés que això manté el Delta fora de les prioritats de la gestió de conca i reclamés la convocatòria de la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre (CSTE), el Govern ha accedit a convocar este organisme. La CSTE es va crear l’any 2005, just després de la derogació del Pla hidrològic nacional transvasista d’Aznar, com a espai de participació, consultiu, assessor i de concertació de les administracions, els organismes, les entitats i els sectors de la societat civil ebrenca, especialment en l’àmbit dels ecosistemes del tram català de l’Ebre. Hi formen part diferents departaments de la Generalitat; representants dels consells comarcals i els municipis capital de comarca o de més de 10.000 habitants; representants del sector científic, dels diferents sectors socioeconòmics i de les entitats ambientalistes.
El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, ha anunciat que l’organisme, que la PDE recorda que és “l’únic òrgan amb rang legal previst al Pla hidrològic vigent que pot vetllar pel delta de l’Ebre”, es reunirà el pròxim 23 de juliol per a abordar el projecte de minitransvasament de l’Ebre a Santander, que podria aprovar aviat el Consell de Ministres espanyol: no cal que ho facen les Corts en tractar-se de menys de 5 hectòmetres cúbics anuals.
La CSTE tornarà a celebrar una reunió formal cinc anys després de l’últim cop, quan el juny del 2015 va assolir un consens històric sobre un nou règim de cabal ecològic per al tram final del riu, una proposta que actualitzava a la baixa la que s’havia presentat el 2007 i que reclamava un volum anual de 5.871 hectòmetres cúbics per a anys der sequera, una xifra que triplicava el cabal mínim previst pel Pla hidrològic de la conca vigent aleshores i que tampoc no va ser tinguda en compte de cap manera en el Pla 2015-2021, ara en revisió amb vista al termini 2021-2027. El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, considera que la Generalitat no ha combatut de moment el nou minitransvasament a Cantàbria perquè tampoc no va trobar oposició en el govern d’aquella comunitat quan es va intentar portar aigua del Segarra-Garrigues a pobles de fora de la conca de l’Ebre a través del Pacte de Rialb -també eren menys de 5 hm3 l’any-, finalment descartat per la Generalitat. Tomàs, però, alerta que aquella opció “només s’ha dixat en un calaix per la seua inviabilitat econòmica” i avisa que, com aleshores, caldrà reactivar el moviment social antitransvasista.
