El Parlament de la quinzena legislatura, que sorgirà de les eleccions d’aquest diumenge, s’haurà de constituir dins els vint dies hàbils següents als comicis, és a dir, el dilluns 10 de juny com a molt tard. Correspon al president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, convocar aquesta primera sessió, en què la nova cambra elegirà el president o presidenta del Parlament, les dues vicepresidències i les quatre secretaries de la Mesa.
Un cop constituït el Parlament, el president o presidenta de la cambra, dins els deu dies hàbils següents a la constitució, ha de proposar al Ple un candidat a la presidència de la Generalitat després de fer una ronda de consultes amb els representants de les formacions parlamentàries per saber quin candidat compta amb més suports. El termini de deu dies acabaria el 25 de juny, inclòs, si la cambra es constituís el 10 de juny, exhaurint el termini que té per fer-ho.
Accés a la plena condició de diputats
Dels 135 diputats del nou parlament, 42 seran del PSC, 35 de Junts+, 20 d’ERC, 15 del PP, 11 de Vox, 6 dels Comuns, 4 de la CUP i 2 d’Aliança Catalana.
Per accedir al ple exercici de la condició de parlamentaris, els diputats proclamats electes han de lliurar al registre del Parlament la documentació següent: la credencial expedida per la Junta Electoral; l’escrit de promesa o jurament de respectar la Constitució i l’Estatut; la declaració de les activitats professionals, laborals o empresarials i dels càrrecs públics que exerceixen, i la declaració de béns, que ha de detallar el seu patrimoni. Els diputats poden lliurar personalment aquesta documentació o delegar-ne la tramitació al personal del grup del qual formaran part.
Declaració de tolerància zero
D’altra banda, en compliment del Pla d’igualtat del Parlament, els diputats han de fer públic si subscriuen o no una declaració de compromís de tolerància zero davant la discriminació i l’assetjament psicològic o sexual.
A més, en compliment del Codi de conducta dels membres del Parlament, els diputats també han de presentar una declaració d’interessos econòmics en el termini de dos mesos des de la constitució de la cambra.
Convocatòria de la sessió constitutiva
El president de la Generalitat en funcions és qui haurà de convocar la sessió constitutiva de la legislatura mitjançant un decret que en fixarà el dia i l’hora.
La sessió constitutiva és el primer ple de la legislatura, i serà també el primer cop que els diputats i les diputades de la nova legislatura, un cop hagin accedit a la plena condició, ocuparan els escons de l’hemicicle, en una distribució que serà, però, provisional per a aquest dia. Posteriorment, la Mesa i la Junta de Portaveus, un cop constituïdes, hauran d’acordar la distribució definitiva dels escons.
La sessió la presidirà el diputat de més edat d’entre els presents, assistit pels dos més joves. És el que s’anomena “mesa d’edat“, que presideix la sessió fins que no s’elegeix la Mesa de la legislatura.
Votacions per elegir la Mesa
Els set càrrecs de la Mesa s’elegeixen en tres rondes de votacions per designar, per aquest ordre, la presidència del Parlament, les dues vicepresidències i les quatre secretaries. Les votacions es fan mitjançant paperetes que els diputats dipositen en una urna. En cada votació, les paperetes han de contenir un sol nom d’un diputat. Si contenen més d’un nom, o altres noms, o són il·legibles, es consideren nul·les, i si no tenen cap indicació escrita es consideren vots en blanc.
En la primera votació s’elegeix el president o presidenta del Parlament, i surt elegit el diputat o diputada que obté el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, un mínim de 68 vots dels 135 diputats. Si cap diputat no assoleix aquesta majoria, es repeteix la votació entre els dos que han obtingut més vots, i és elegit el que obté més suports.
Després, en la votació per a les vicepresidències són elegits els dos diputats que obtenen més vots, per ordre correlatiu, i, a l’últim, en la votació per a les secretaries són elegits els quatre diputats que n’assoleixen més, també per ordre correlatiu.
En cas d’empat en l’elecció de la presidència, les vicepresidències o les secretaries, s’ha de repetir l’elecció, i si la paritat persisteix després de quatre votacions es considera elegit el candidat del grup parlamentari amb més diputats.
Acabades les votacions, els diputats i diputades elegits en tots els càrrecs ocupen els seus llocs a la mesa, i el president o presidenta s’adreça a tota la cambra, declara constituït el Parlament i aixeca la sessió.
Presidents i presidentes del Parlament
Des del restabliment del Parlament n’han estat elegits presidents Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995, dues legislatures), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010, dues legislatures), Núria de Gispert (2010-2015, dues legislatures), Carme Forcadell (2015-2017), Roger Torrent (2018-2021), Laura Borràs (2021-2023) i Anna Erra, elegida el 9 de juny de 2023 amb la legislatura en curs en substitució de Borràs, que va perdre la condició de diputada.
En la legislatura iniciada el 1932 i durant l’exili van ser presidents del Parlament Lluís Companys (1932-1933), Joan Casanovas (1933-1938), Josep Irla (1938-1940), Antoni Rovira i Virgili (1940-1949), Manuel Serra (1949-1954) i Francesc Farreras (1954-1980).
Convocatòria del debat d’investidura del president de la Generalitat
El nou parlament haurà d’elegir entre els seus membres el president o presidenta de la Generalitat en un ple d’investidura que haurà de començar dins els deu dies hàbils següents a la constitució de la cambra. Aquest termini acabaria el 25 de juny, inclòs, en el supòsit que la cambra es constituís exhaurint el termini de vint dies hàbils de què disposa per fer-ho.
El president o presidenta del Parlament haurà de proposar a la cambra un candidat o candidata per a la presidència de la Generalitat i convocar el ple d’investidura. Abans, però, haurà d’obrir consultes amb els líders de les formacions parlamentàries per saber quin candidat compta amb més suport per ser elegit.
Debat i votació d’investidura
En el ple d’investidura, el candidat a la presidència presenta el seu programa de govern i sol·licita la confiança de la cambra. Després d’un debat amb els grups, la cambra fa la votació. Des del 1980, totes les votacions d’investidura s’han fet pel sistema de votació pública per crida, en què un secretari de la Mesa anomena els diputats i aquests responen “sí”, “no” o “abstenció” per manifestar el sentit del vot.
La investidura com a president de la Generalitat requereix el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, el vot favorable d’un mínim de seixanta-vuit diputats. Si el candidat no assoleix aquest suport, pot sotmetre’s dos dies després a un segon debat i a una segona votació en què serà suficient la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra.
Si el candidat proposat no aconsegueix ser elegit, el president de la cambra, abans de convocar un altre debat d’investidura, ha de fer una nova ronda de consultes amb els grups i tornar a presentar un candidat, que pot ser el mateix o un de nou.
Nomenament del president de la Generalitat
Un cop investit pel Parlament, el president de la Generalitat és nomenat pel rei, a proposta del president del Parlament, que comunica al rei i al president del Govern espanyol la investidura. El nomenament es publica al ‘Diari Oficial de la Generalitat’ i al ‘Butlletí Oficial de l’Estat’, i té efectes a partir de la presa de possessió, que s’ha de produir en el termini de cinc dies a partir del nomenament.
Dissolució automàtica
Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura no és elegit cap candidat, el Parlament es dissol automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer en el termini de quaranta-set dies després de la convocatòria, amb un campanya electoral reduïda a vuit dies.
El Parlament no s’ha hagut de dissoldre mai automàticament després d’unes eleccions per no haver pogut investir cap president de la Generalitat, però el desembre del 2020 es va dissoldre de manera automàtica per primer cop a la història perquè no es va investir cap nou president després de la inhabilitació de Quim Torra. Aquella dissolució automàtica es va produir quan ja s’havien complert prop de tres anys de legislatura i va comportar la convocatòria de les eleccions del 14 de febrer de 2021.
Investidures des del 1980
Els presidents de la Generalitat des del restabliment del Parlament han estat Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall (2003-2006), José Montilla (2006-2010), Artur Mas (2010-2015), Carles Puigdemont (2016-2017), Quim Torra (2018-2020) i Pere Aragonès, que ho és des del maig del 2021.
Pujol va ser investit el 1980 en segona votació, per 75 vots a favor i 59 en contra; el 1984, en primera, per 87 a favor i 44 en contra; el 1988, en primera, per 69 a favor, 56 en contra i 9 abstencions; el 1992, en primera, per 70 a favor, 58 en contra i 7 abstencions; el 1995, en segona, per 60 a favor, 11 en contra i 63 abstencions, i el 1999, en primera, per 68 a favor, 55 en contra i 12 abstencions; Maragall ho va ser el 2003 en primera votació, per 74 vots a favor i 61 en contra; Montilla, el 2006, en primera, per 70 a favor i 65 en contra; Mas, el 2010, en segona, per 62 a favor, 45 en contra i 28 abstencions, i el 2012, en primera, per 71 a favor i 63 en contra; Puigdemont, el 2016, en primera, per 70 a favor, 63 en contra i 2 abstencions; Torra, el 2018, en segona, per 66 a favor, 65 en contra i 4 abstencions, i Aragonès, el 2021, en el segon ple d’investidura a què es va sotmetre, però en primera votació, per 74 a favor i 61 en contra.
La quinzena legislatura
La legislatura que ara comença serà la quinzena, després que el Parlament acordés el 2021 que la legislatura iniciada el 1932 es considerés la primera. Abans es comptava com a primera legislatura la del Parlament restablert el 1980, però arran d’aquest canvi, aprovat pel Ple el 2 de juny de 2021, la darrera legislatura, que havia començat sent la tretzena, va passar a ser la XIII-XIV, de manera que ara començarà la quinzena.
Constitució dels grups parlamentaris
Els grups parlamentaris s’hauran de constituir en el termini de vuit dies hàbils a partir de l’endemà de la constitució del Parlament, amb un escrit adreçat a la Mesa que han de signar tots els diputats que volen constituir el grup i en què han de fer constar la denominació del grup, els noms de tots els membres i els de les persones que els representen.
Per cada partit, federació o coalició electoral només es pot constituir un grup. Els grups han d’estar integrats per un mínim de cinc diputats, i les formacions que n’han obtingut menys de cinc s’integren al grup mixt. En el grup mixt es poden constituir subgrups parlamentaris, integrats per un mínim de tres diputats pertanyents a un mateix partit, federació o coalició electoral.
