HomeAgriculturaEl president del Gremi de la Pagesia Catalana, fa balanç en complir-se...

El president del Gremi de la Pagesia Catalana, fa balanç en complir-se el primer any de les mobilitzacions de Revolta Pagesa

Un any després de les històriques mobilitzacions de la Revolta Pagesa, la situació del sector agrícola i ramader seguix sent crítica. Malgrat la gran mobilització que va unir pagesos i ramaders de tot Catalunya, Joan Regolf, president del Gremi de la Pagesia Catalana, fa un balanç prudent: “Els avenços han estat limitats. Hi ha hagut algunes promeses, però la majoria no s’han traduït en mesures concretes i efectives, i no alimenten. Seguim esperant accions reals que millorin la viabilitat de les explotacions”.

Aquella Revolta Pagesa va ser un crit d’alerta que va demostrar la força del sector: “Va ser un moment històric que va generar consciència sobre la necessitat de defensar el món rural i els seus drets. La pagesia és una pila fonamental del país: tothom ha de menjar com a mínim tres cops al dia”. Segons Regolf, part d’aquella energia col·lectiva es manté viva. Esta voluntat de lluita va culminar amb la creació, el 3 de juny, del Gremi de la Pagesia Catalana. “Ens vam constituir per poder ser escoltats i tinguts en compte per les administracions públiques”.

Preus injustos

Entre els reptes estructurals que continuen ofegant el sector, Regolf destaca la burocràcia: “Hem de dedicar molts recursos i temps a gestionar tràmits, cosa que fa que les nostres jornades siguin molt llargues. Quan baixem del tractor, encara ens queda molta feina per fer”. També subratlla el greu problema dels robatoris: “Després de tot un any treballant i invertint diners, veiem com algú altre s’emporta els nostres beneficis”. A això s’hi suma la caiguda dels preus dels productes agrícoles, que no reflectixen el cost real de producció i posen en risc la viabilitat econòmica de les explotacions. La sequera també ha sigut un factor devastador: “Ha afectat negativament la producció de molts cultius, agreujant una situació ja de per si complicada”.

Les normatives europees, sovint poc adaptades a la realitat local, també dificulten la faena al camp, perquè “les normes que es fixen des d’Europa no sempre tenen en compte les condicions concretes de cada zona rural, cosa que dificulta enormement la tasca dels pagesos”, apunta. L’excés de burocràcia i les estrictes normatives mediambientals generen desigualtat competitiva: “Els productes importats de països fora de la UE poden entrar al mercat a preus més baixos, tot i no complir els mateixos estàndards de seguretat o qualitat”.

Pel que fa al Gremi de la Pagesia, Regolf subratlla que no volen ser una alternativa a Unió de Pagesos, sinó una veu complementària: “Creiem que la unió entre les diferents veus del món rural és clau per aconseguir canvis. No volem crear divisions, sinó construir aliances sòlides”.

La seua estratègia es basa en el diàleg: “Ens enfoquem en identificar els problemes del territori i les possibles solucions. El nostre objectiu és treballar junts, independentment de les sigles, prioritzant sempre el bé comú”.

Diàleg amb el Govern El Govern català ha escoltat les seues reivindicacions, però Regolf lamenta la falta de mesures concretes: “Hem tingut diverses reunions, però moltes de les respostes s’han quedat en promeses. Les accions no han arribat de manera suficient ni amb la rapidesa que el sector necessita”. Davant d’esta situació, el Gremi ha decidit tornar a mobilitzar-se: “El 10 de febrer sortirem a les carreteres per exigir solucions reals i immediates. La burocràcia excessiva i el tractat de Mercosur són dues de les nostres línies vermelles”.

Un dels grans reptes és la manca de relleu generacional, “molts joves no veuen el camp com una opció viable, ja que aquesta feina no és fàcil ni remunerada de manera justa”, es lamenta. Una possible solució seria agilitzar el pagament de les subvencions per a la incorporació de joves agricultors: “Si aquestes ajudes fossin més ràpides, molts joves podrien veure’s més motivats”.

La pagesia juga un paper clau en la lluita contra la crisi climàtica: “Els pagesos som gestors del territori i dels recursos, i estem implicats en garantir que les activitats agrícoles siguin sostenibles i respectuoses amb el medi ambient”.

Regolf clou amb un missatge contundent: “La pagesia és el pilar fonamental que sosté el nostre territori. Som els qui treballem la terra, cuidem els animals i produïm els aliments que arriben a les taules de totes les cases. Sense la nostra feina, es perdria la riquesa natural i cultural del país”.

També apel·la a la consciència col·lectiva: “Cal entendre que el treball al camp no és fàcil ni reconegut de manera justa. Per això, és fonamental que la ciutadania doni suport al sector consumint productes de proximitat, garantint així un futur sostenible per a tothom”.

Protesta a les portes de la delegació del Govern

Com a prèvia als nous talls de carreteres que preparen per a la setmana que ve, dijous representants del Gremi de la Pagesia Catalana van registrar a la delegació del Govern de les Terres de l’Ebre, a Tortosa, les propostes que reclamen a l’Administració. Un grup d’esta entitat, amb el president Joan Regolf al capdavant, va arribar a la plaça Gerard Vergés de Tortosa amb dos tractors i vehicles agraris.

L’entitat va registrar el document de reivindicacions i propostes i va programar una reunió amb el director dels serveis territorials d’Agricultura a l’Ebre, Frank Pérez, que els va rebre a la porta de l’edifici de les delegacions. Regolf va assenyalar que el sector continua patint una baixada de preus dels productes, per davall del preu de cost, que fa inviables les explotacions, sobretot amb la caiguda de la producció general que ha provocat la llarga sequera i ha rematat la DANA.

Amb totes les reivindicacions que fa un any que estan sobre la taula, el Gremi demana celeritat al Govern per a executar els ajuts i les mesures que poden donar un respir. Els principals greuges del sector a l’Ebre són la competència de països tercers als cítrics, la baixada de preus de productes com l’oli i l’afectació de la sequera.

Xavi Llambrich
Xavi Llambrich
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

Últimes notícies