El govern de la Generalitat està impulsant una reforma profunda del Codi Civil Català per garantir el ple exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat, posant la persona al centre, garantint que pugui decidir sobre la seva vida amb el suport adequat, evitant la substitució de la seva voluntat i assegurant una revisió constant de les mesures per evitar abusos.
Amb aquesta llei es vol reconèixer i regular els drets fonamentals de totes aquelles persones que es troben afectades per algun tipus de discapacitat que els impedeixen participar en la societat en igualtat de condicions amb les altres persones, a causa d’actituds discriminatòries i barreres físiques’. Ha argumentat Lídia Ferré diputada PSC al parlament de Catalunya.
Aquesta llei significa un canvi de paradigma. És una transformació que posa fi a un model paternalista, basat en la substitució de la voluntat de les persones amb discapacitat, i obre la porta a un sistema basat en el suport, el respecte i la igualtat d’oportunitats. L’ordenament jurídic preveia figures com la tutela i la curatela, que, en molts casos, suposaven la substitució de la voluntat de la persona amb discapacitat. Això implicava que, per raó de la seva condició, una persona podia ser privada del dret de decidir sobre qüestions tan essencials com la seva economia, el seu lloc de residència o la seva vida familiar.
A partir d’ara el que es pretén és el reconeixement del fet que tota persona, independentment de les seves capacitats, té dret a decidir per si mateixa, i per fer-ho possible s’introdueix la figura de l’assistència.
“L’assistència no és un mecanisme de control sinó un instrument per ajudar la persona amb discapacitat a exercir la seva capacitat jurídica de manera autònoma. Significa que, quan ho necessiti, podrà comptar amb una persona o una entitat que li proporcioni l’ajuda necessària per entendre les conseqüències d’una decisió, gestionar tràmits o defensar els seus interessos. Però la decisió final sempre serà seva. És un canvi fonamental perquè deixa enrere la idea que la discapacitat justifica la pèrdua de drets i posa al centre la dignitat i la igualtat” acabava dient Lídia Ferré.
