HomeTerres de l'EbreEl repartiment equitatiu de les faenes de la llar provocaria un augment...

El repartiment equitatiu de les faenes de la llar provocaria un augment del PIB

La discriminació de la dona a la faena -la bretxa salarial en relació amb l’home o les majors dificultats de progrés professional- no ho és per motius biològics, com tothom pot intuir, sinó per la càrrega cultural d’estereotips que encara avui, amb la igualtat de gènere enfocada per les polítiques públiques, tenen un pes molt important a la societat i al mercat de treball i comporten per a la dona majors càrregues familiars i domèstiques. Abordar estos estereotips des de l’educació, per a canviar-los, per a reduir les normes i els rols tradicionals de gènere de manera que les dones puguen accedir a professions més ben pagades vinculades a les STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques), és un dels grans reptes socials del futur. I no només és un objectiu ètic. Ho és també macroeconòmic, perquè segons ha incidit l’investigador i professor agregat del campus ebrenc de la URV Antonio Osorio, la igualtat de gènere faria augmentar el PIB. L’European Institute for Gender Equality (EIGE) preveu que la igualtat de gènere faria millorar el PIB de la Unió Europea en un 5,5% fins al 2050, i el Fons Monetari Internacional preveu que la igualtat faria augmentar el PIB dels Estats Units fins a un 5%; el de Japó, fins a un 9% o el d’Egipte, fins a un 34%.

L’augment del PIB arribaria a través de l’increment de la força de treball i de l’augment de la productivitat per “diversitat”, perquè sí que sembla que, fruit de diferents condicionants, hòmens i dones poden tenir en alguna mesura virtuts diferents i complementàries. Per exemple, segons l’informe PISA, els hòmens treuen millors notes en matemàtiques i les dones, en lletres. En ciències, les qualificacions s’igualen, però cal que esta igualtat tinga una traducció real al món laboral.

La “diversitat” no es pot fonamentar en clixés anocrònics –”les dones són més dialogants, afectuoses i organitzades i els hòmens, més actius, forts i emprenedors”, repassa Osorio-  que malauradament tenen una traducció real en el mercat de treball, en què per exemple només un 13% de les Start Ups europees estan fundades per dones (a Espanya, encara un 18%) i dintre d’este percentatge, “predominen els sectors educatiu o la moda”, observa el professor d’Economia i Empresa, que va pronunciar la conferència central de la XXII Trobada d’Economia de la URV. Per què la dona resulta menys emprenedora? “Perquè assumir riscos és més costós per a la dona, majoritàriament responsable dels nens”, reflexiona Osorio. 
El conferenciant també va radiografiar la realitat de les grans empreses tecnològiques del planeta, en les quals la força laboral femenina suposa en els millors dels casos (Linkedin) un 39% per la important presència de dones en treballs tècnics i administratius. En canvi, si només mirem els llocs de treball més tècnics (programadors, etcètera), que són els més ben pagats, les dones no arriben mai al 20%. “I això que són empreses [Google, Facebook, Yahoo] que fan un esforç per la paritat”, reflexiona Osorio. 

Una altra dada, de les 500 empreses més importants del món, només 24 estan presidides per dones, a les quals alguns estudis atribuïxen una menor tendència a la competitivitat que els hòmens. “A més càrrega familiar, menys predisposició a competir”, conclou Osorio. En el seu discurs va repassar les xifres de la bretxa salarial al món, amb dades sobretot dels Estats Units, però “homologables a la majoria de països desenvolupats”. Algunes de les estadístiques més significatives i reveladores: el 94% dels hòmens amb fills menors estan al mercat laboral, per només el 70% de les dones, moltes de les quals a temps parcial. El càrrec de mànager al sector de la construcció està ocupat per dones en un 7%. En canvi, en l’àmbit dels recursos humans o dels serveis socials, este percentatge puja per damunt del 70% de dones.

Quant a la bretxa salarial, és més important en les franges de més edat i es va reduint. Països com el Rege Unit han passat d’una bretxa salarial del 50% a un 20% entre 1970 i 2016, “però ara és difícil baixar d’aquí, hi ha una resistència”, assenyala l’investigador, que situa estes diferències en el sou en el mateix plànol que altres desigualtats: una qüestió de rols. D’un costat, les dones ocupen majoritàriament faenes més mal pagades. D’altra banda, si es comparen hòmens i dones que han treballat contínuament des de la universitat, amb la mateixa formació, la bretxa no existix o fins i tot en el cas nord-americà, les dones guanyen una mica més. El problema és que “la maternitat i la baixa per maternitat desconnecta la dona del mercat laboral”, fins al punt que als Estats Units “la primera maternitat implica una pèrdua salarial relativa del 4%”, segons The Economist. 

 

Les tasques de la llar

Com a possibles mesures correctores, Osorio proposa, per exemple, que la selecció de personal es faça sense informació sobre el sexe dels candidats i, naturalment, que hi haja un millor repartiment del treball domèstic en el nucli familiar, on les dones encara s’ocupen d’entre un 65% i 85% del treball. D’Osorio és un estudi, publicat a la revista Review of Economic Design, en què a partir d’estes dades desenvolupa un model de predicció de la competència al mercat laboral en el cas que les tasques domèstiques estiguessen equilibrades. I conclou que, si així fos, no serien necessàries polítiques de discriminació positiva al mercat laboral.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

1 + = 9

Últimes notícies